El València CF tanca el 2019 amb il·lusió, exigència i convicció
“Als jugadors els demano que desconnectin a Nadal i que recarreguin piles per al que ve, que serà molt dur, molt emocionant i molt gratificant”. El missatge d’Albert Celades res més empatar a Pucela amb un gol ‘in extremis’ de Manu Vallejo denota il·lusió, seguretat i convicció, però sobretot exigència. A base de treball, la seva València CF ha aconseguit estabilitzar-se en la regularitat, aconsegueix resultats de forma sostinguda i la capacitat per competir fins a l’últim minut s’ha convertit en una garantia. Arribats pràcticament a l’equador de la temporada, el conjunt valencianista tanca el 2019 amb un empat que el situa molt a prop de les posicions que donen accés a la Champions, només ha perdut un dels últims onze partits disputats (aquesta ratxa de 6 partits sense perdre és la millor de la temporada) i ha aconseguit superar-se en la Champions aconseguint la fase de vuitens de final de la competició set anys després.
L’anàlisi és ambiciós. Pel que s’ha aconseguit i pel que està per venir. Els balanços es fan a final de curs, però les constants vitals d’aquest equip, per sensacions, per resultats i per evolució, conviden a il·lusionar-se. Cal seguir treballant, seguir millorant i “no cal conformar-se”, com deia el propi Celades uns dies enrere en sala de premsa. Cal donar valor al que té valor, però no perdre el focus. Ara mateix el València CF té cinc punts més que a hores d’ara de el curs passat, va disputar una eliminatòria de vuitens de final de la Champions contra l’Atalanta BC en què, tot i la dificultat, té llicència per somiar i pràcticament a la volta del Nadal (després de la trobada davant de la SD Eibar a Mestalla) jugarà per conquistar un altre títol, la Supercopa d’Espanya.
Guanyar per primera vegada en estadis on mai s’havia guanyat abans com Stamford Bridge o el Nou San Mamés, aconseguir victòries decisives com la d’Amsterdam per avançar en Champions derrotant a un equip que havia estat semifinalista en l’anterior edició o mirar als ulls a rivals com el Reial Madrid reforça la confiança d’un equip que sap que a l’hora de competir no té límits i que sempre respon unit davant de qualsevol adversitat. La qualitat de la plantilla, la seva entrega i la gestió de Celades impulsen a un equip en el qual tots tenen un paper clau. Des Rodrigo, que brilla entre els principals generadors d’Europa, fins Manu Vallejo, que a Pucela marcava com a revulsiu. Les individualitats, com les de Ferran Torres o Carles Soler, floreixen a partir de l’col·lectiu i la progressiva recuperació d’efectius només pot significar que aquest València CF va a més i només té marge de millora.