El València CF se’n va a l’aturada de Lliga amb una important victòria davant l’Alavès (2-1)

El València CF va sumar la seva segona victòria consecutiva en Lliga a l’imposar-se al Deportivo Alavés per 2-1, en un partit molt treballat i disputat en què els de Mestalla van saber ser eficaços en moments determinats de cada part, i marxen a l’aturada del campionat pels compromisos internacionals amb dotze punts en el seu caseller i cada vegada més a prop de les posicions altes de la classificació.

Arribava una altra competició, però amb la mateixa mentalitat: sortir a guanyar. El València CF va aparcar la Champions per centrar-se en Laliga i va sortir a dominar al seu rival. Al minut 9 Rodrigo, de cap, va provar les mans de Sivera, qui va atrapar la seva rematada en la primera ocasió clara dels blanquinegres. I de nou el porter visitant va estar a punt a tocar el just una assistència de Cheryshev cap Maxi Gómez. L’equip de Celades connectava en atac i només faltava executar alguna d’aquestes accions ofensives.

I això és el que va succeir en el minut 26 quan es van unir el control i l’encert. Parejo s’inventa una passada per sota de les cames a Rodrigo, qui aixeca el cap i dóna una magnífica passada vertical a Maxi Gómez. L’uruguaià s’ho s’acomoda en el seu peu dret, avança uns metres i, davant la sortida del porter, li creua la pilota de forma perfecta. Quart gol en Lliga del ’22’ blanc-, qui ho celebra amb magnificència amb l’afició de Mestalla.

Va ser un tant d’autoestima entre uns jugadors que van marxar al descans amb bones sensacions, amb un Coquelin majestuós en el robatori i en el joc, i amb un Rodrigo desconcertant entre línies per als seus rivals, els qui no trobaven la fórmula defensiva per aturar-lo. Amb l’1-0 de Maxi Gómez va acabar una primera meitat amb moments futbolístics molt positius dels de Mestalla.

A la segona part l’Alabès va fer un pas endavant a la recerca de l’empat i Joselu, al minut 52, va xutar amb força, però Cillessen, ben col·locat, va enviar a córner. Lucas Vázquez, poc després, a punt va estar de donar l’ensurt amb una rematada a batzegades que es va anar fora per poc i Joselu també es va acostar a la igualada. Llavors, un petit apagada dels focus de Mestalla va obligar a parar el xoc uns minuts.

Un cop recuperada la normalitat lumínica a l’estadi també va tornar la major presència del València CF sobre la gespa. Parejo, de falta directa, ja va mostrar les urpes blanquinegras passada l’hora de joc. Celades va buscar més protagonisme i va ficar a Diakhaby per davant de la defensa per alliberar Parejo i Coquelin de defensar. El francès, de nou, es va mostrar majestuós en tot, treballador, solidari, lluitador …, qualitats que l’afició va premiar amb aplaudiments i càntics amb el seu nom durant tota la tarda.

El ajustat del marcador els va donar molta emoció als compassos finals. Eren tres punts d’or per a un València CF que repetia triomf després del de San Mamés davant l’Athletic Club. I tot va canviar en el minut 79 amb una pena màxima per enderrocament de Sivera a Parejo quan li encarava per velocitat. Prieto Iglesias, amb l’aprovació del VAR després de diversos minuts d’espera, va assenyalar el punt dels onze metres. El capità, que venia de fallar davant l’Ajax, va treure tot el seu lideratge i va agafar la pilota per llançar el penal. Amb una fredor impressionant va marcar pel centre d’un subtil cop. Senzillament fantàstic.

Però el partit no va acabar aquí. Calia esperar fins al descompte. I és que al minut 89 Lucas Vázquez escurçava distàncies després d’una gran aturada de Cillessen. Tocava aguantar el resultat i patir lluitant. I això és el que va fer el València CF que, al final, es va emportar un treballat i valuós triomf davant l’Alabès amb una afició bolcada amb el seu equip. Ara a descansar i tornar amb la mateixa il·lusió de sempre.

 

 

 

 

Informació i Foto: ValenciaCF

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: