El València CF s’acomiada de Suïssa amb la seva primera victòria de la pretemporada davant el FC Sion (0 a 3)
Dotze minuts va trigar Maxi Gómez a perforar la porteria del conjunt suís i estrenar-se com a golejador amb la samarreta del València CF. No va necessitar més l’uruguaià, que va treure petroli d’una bona pilota servida per Fran Villalba en la seva primera aparició des de la banda esquerra. El del planter, molt actiu en aquest segon partit de pretemporada, va posar abans un centre mesurat a Rodrigo i però el travesser va repel·lir el cop de cap i va tornar a la càrrega amb un altre enviament cap a l’àrea. El seu segon intent va connectar amb Maxi Gómez, que va demostrar de primeres seva capacitat per rematar amb un colpeig amb l’interior al pal llarg. Impecable.
Es posava per davant en el marcador un València CF que amb aquestes dues accions separades per només cinc segons de diferència comença a ensenyar el seu enorme potencial ofensiu per a la temporada 19.20. A nivell col·lectiu, més enllà del gol, les sensacions són cada vegada més positives. Més ritme, més frescor i més presència. La posada en escena davant del FC Sion, de fet, va dibuixar una clara continuïtat respecte a la segona meitat del partit contra l’AS Monaco. La plantilla va digerint els esforços, va donant passos en la seva preparació i adquirint el to competitiu de cara a l’inici de la competició oficial.
Els fitxatges, per la seva banda, van acoblant l’equip i és que si Maxi Gómez mostrava les seves credencials amb el 0-1, Cillessen no anava a ser menys. El porter, sense treball enfront del AS Monaco, va demostrar que una de les seves grans virtuts és la col·locació i ho va fer tapant un potentíssim xut de Fortune al primer pal. Solvència enrere i velocitat per armar l’atac i plantar-se a l’àrea rival. Els senyals d’identitat del València CF de Marcel·lí aflorarien just abans del descans amb un atac ben interpretat per Villalba i Salva Ruiz, que dos minuts després de salvar un gol va galopar fins a esdevenir extrem i lliurar la pilota a Rodrigo a la frontal. El ’19’ va retallar al defensa i va executar un xut que no va poder aturar Mitryushkin. Pujava el 0-2 al marcador.
Bona tarda per als davanters, que més enllà de la intranscendència del partit omplen el dipòsit de confiança de la millor manera: marcant gols. En el segon temps Marcel·lí va canviar per complet l’equip a excepció de Diakhaby i va donar entrada a homes com Guedes, Coquelin, Parejo, Gameiro, Gayà, Kang In o Manu Vallejo. El carrusel de canvis no va difuminar l’esperit competitiu del València CF, dominador a través de la possessió de la pilota sobre un FC Sion que ja ha començat a competir a la Superlliga Suïssa i que jugava el seu setè partit de l’estiu. Gameiro va estar a punt d’aprofitar un centre de Kang In a l’hora de partit per augmentar la diferència però el marcador no tornaria a moure fins al 72 ‘. Javi Jiménez va tancar la victòria amb la 0-3 després d’un córner botat per Parejo en què Garay es va imposar a la defensa suïssa.