El València CF perd a Vallecas davant el Rayo Vallecano (2-0)
El València CF es va estavellar contra la seva falta de punteria i va perdre de manera injusta a Vallecas davant el Rayo Vallecano per 2-0, en un partit en el qual va crear moltes ocasions clares de gol, en què Parejo va fallar un penal amb empat a zero i en el qual va merèixer un millor resultat. Va fer tot per, almenys, empatar i, però, en el descompte Mario Suárez, un ex blanc-, va posar el cop de gràcia de manera cruel.
Davant el nou marató de partits, Marcelino va tornar a apostar per altres jugadors. El tècnic confia en tots els components de la plantilla de cara a aquesta batalla de lluitar per tot i per totes les competicions. Això sí, va col·locar a Roncaglia al lateral dret com a principal novetat a l’onze. Una altra de les cares noves va ser Ferran Torres, qui al minut 9 va tenir una ocasió molt clara en un desmarcatge ràpid que no va encertar per la ràpida sortida d’Alberto. I una altra vegada el del planter va poder marcar i, de nou, el porter local ho va evitar amb el seu cos. El Rayo va gaudir d’una altra oportunitat molt clara, però Embarba va llançar fora amb tot a favor.
Parejo, des del córner, va poder marcar un golàs olímpic que ho va evitar amb les seves punys Albert, el gran protagonista de la tarda a Vallecas. El Rayo tenia la pilota i el València CF el perill. Al minut 29 una caiguda de Rodrigo després enderrocament de Gálvez va ser castigat a pena màxima. Parejo va ser l’encarregat de llançar-lo i Albert li va endevinar la intenció. El que és el futbol. Del 0-1 es va passar al 1-0 després d’un cúmul d’errors que va aprofitar Raúl de Tomas per avançar el seu equip passada la mitja hora de joc.
Va ser un cop dur que va afectar els de Mestalla que van tenir uns minuts de desconnexió. Però tocava reaccionar i Santi Mina, per dues vegades, es va acostar al marc del Rayo. La pluja va fer acte de presència a Madrid i el partit es va igualar al màxim en els compassos finals d’una primera meitat que va concloure amb mínim avantatge local malgrat que el València CF va tenir les ocasions més clares, inclòs un penal errat per Parejo. Però encara quedava la segona meitat per donar-li la volta al marcador.
En l’arrencada del segon assalt Kondogbia no va encertar a connectar un centre xut de Cheryshev en una immillorable posició. Era ja un avís a navegants que el València CF volia canviar la dinàmica. Va sortir decidit, amb ambició i amb més profunditat. Marcel·lí, cap a l’hora de joc, va realitzar un doble canvi amb Guedes i Gameiro per Ferran i Rodrigo. I una combinació entre el francès i Parejo va acabar amb rematada del capità que Alberto va aclarir amb dificultats, els mateixos a cop de sabata sec de Guedes.
El València CF era una màquina de fer ocasions, però sense cap efectivitat. Mereixia el gol per insistència i per intenció. Guedes es mostrava com el millor mestre de cerimònies ofensives. Wass va entrar en els compassos finals per donar més profunditat a la banda dreta i aprofitar algun centre del danès. Ho va fer tot per, almenys, empatar. No obstant això, Mario Suárez va acabar de sentenciar el duel amb el segon gol en el descompte. Al final, derrota dolorosa i injusta del València CF a Vallecas que trenca la ratxa de disset partits consecutius sense perdre.
Informació i Foto: ValenciaCF