El Valencia CF ha perdut a Mestalla davant l’Atletico de Madrid (0 a 1)
Resultat injust i immerescut de el Valencia CF després de quallar un partit molt seriós davant l’Atlètic. L’equip va mostrar un gran to competitiu des de l’inici amb les línies juntes, concentrats i resistint amb solvència. Els nostres gaudien defensant, a plena intensitat, i negaven a el rival qualsevol possibilitat de generar futbol. La fórmula a interpretar era clara: anar amb tot a cada duel, mossegar per robar i sortir ràpid. Tot conduïa a un resultat positiu quan al 79 ‘un gol en pròpia porta va desequilibrar la balança. La mala fortuna ens juga una mala passada, però aquest equip que va fer mèrits de sobres per sumar al menys un punt segueix creixent tot i el resultat.
Jugant així, amb intensitat, concentració i agresividadad, podien passar coses positives. L’equip va recuperar a la primera part la consistència que li havia faltat en altres partits i en el minut 21 va disposar de l’ocasió més clara fins al moment. Uros Racic va rebre una gran assistència de Carles Soler i va buscar el pal curt amb un xut ajustadíssim, però quan semblava que res evitaria el gol valencianista Oblak va treure una mà prodigiosa.
Tot i que les sensacions eren positives, el partit estava obert i l’Atlètic anava a exigir la millor versió de València CF. Jaume Domènech, capità en absència de José Gayà, va aparèixer amb tres intervencions decisives abans de la mitja part, totes elles grans parades per mantenir a ratlla el rival. El porter seria un dels jugadors més destacats de la trobada.
La segona part va començar amb les mateixes bones sensacions, amb un València CF sòlid, intens, pressionant i defensant-molt bé de cada escomesa. L’Atlètic tornaria a intentar-ho i Lemar va tenir una ocasió de perill després d’un rebuig a parada del Jaume, però Wass, quan el jugador matalasser estava sol davant la porteria, va interceptar providencialment el tret després d’una jugada en què es va lesionar Hugo Guillamón.
Malgrat tot l’anterior, l’Atlètic aconseguiria la victòria en una jugada completament desafortunada i que no va fer justícia amb el gran treball i l’esforç dels nostres jugadors. Al 79 ‘, una centrada des de l’esquerra el conjunt matalasser, va tocar en Toni Lato i es va colar a la porteria valencianista posant el 0-1 definitiu al marcador. Molt poc premi per al gran treball de l’equip.
Jugando así, con intensidad, concentración y agresividadad, podían pasar cosas positivas. El equipo recuperó en la primera parte la consistencia que le había faltado en otros partidos y en el minuto 21 dispuso de la ocasión más clara hasta el momento. Uros Racic recibió una gran asistencia de Carlos Soler y buscó el palo corto con un disparo ajustadísimo, pero cuando parecía que nada evitaría el tanto valencianista Oblak sacó una mano prodigiosa.
Aunque las sensaciones eran positivas, el partido estaba abierto y el Atlético iba a exigir la mejor versión del Valencia CF. Jaume Domènech, capitán en ausencia de José Gayà, apareció con tres intervenciones decisivas antes del descanso, todas ellas grandes paradas para mantener a raya al rival. El guardameta sería uno de los jugadores más destacados del encuentro.
La segunda parte comenzó con las mismas buenas sensaciones, con un Valencia CF sólido, intenso, presionando y defendiéndose muy bien de cada acometida. El Atlético volvería a intentarlo y Lemar tuvo una ocasión de peligro después de un rechace a parada de Jaume, pero Wass, cuando el jugador rojiblanco estaba solo ante la portería, interceptó providencialmente el disparo tras una jugada en la que se lesionó Hugo Guillamón.
Pese a todo lo anterior, el Atlético conseguiría la victoria en una jugada completamente desafortunada y que no hizo justicia con el gran trabajo y el esfuerzo de nuestros jugadores. En el 79’, un centro desde la izquierda del conjunto rojiblanco, tocó en Toni Lato y se coló en la portería valencianista poniendo el 0-1 definitivo en el marcador. Muy poco premio para el gran trabajo del equipo.