El València CF enamora amb el seu joc i fa un pas de gegant guanyant al Celtic FC (0-2)
Movent la pilota amb intel·ligència seguint la batuta de Dani Parejo, tant a l’hora de sortir jugant des del darrere com en la línia de mitjans; pressionant després de pèrdua a la zona de tres quarts fins al punt de convertir pràcticament en un espectador a Net en el primer temps, el València CF manava. A l’porter brasiler només va caldre cridar-li per repel·lir un llançament llunyà de McGregor i per sortir a aclarir una passada en profunditat del «encoratjat» equip local. Res més va aconseguir fer el Celtic en els primers 45 minuts de control absolut valencianista.
Ni quan retrunyia la gespa per la cridòria de la gent s’encongia el conjunt dirigit per Marcelino. Ferm i molt ben col·locat sobre la gespa en tot moment, ara que estan en plenitud de confiança, aquest València CF no pensa en interpretar un altre guió que no sigui el de lluitar per la victòria. Passats els minuts inicials on l’equip escocès va sortir amb el «subidón» que els transmet la seva afició, el València CF anava avançant les seves línies, igualant els duels amb l’equip local que anava al límit. Wass va obligar a una gran estirada el porter Bain després d’una centrada de Carlos Soler que va pentinar Sobrino, era el minut 18, però el València CF cridava clarament que volia la victòria, moment en el qual Celtic Park va emmudir i es va escoltar als prop de 400 valencianistes presents. Som-hi!
Només dos minuts després, després d’una molt bona pressió avançada de Parejo en un servei de porta, Cheryshev va estar molt a prop de avançar-se al porter local. Era un avís del que anava a arribar. Ni l’ànim aguerrit dels fans locals ni les contínues faltes a Nebot, no totes elles assenyalades pel col·legiat, reduïen l’ímpetu per buscar el triomf i amb el «10» sobre la gespa tot sembla més fàcil. El seu primer temps, Marcelino va voler que es prengués un respir després del descans, va ser digne de guardar per veure-ho una i altra vegada a les escoles de futbol: la seva privilegiada lectura dels partits li permet marcar el ritme del joc al seu sembla, aixeca la mà i assenyala quina és la millor opció per sortir jugant des del darrere, no hi ha qui li robi la pilota, pressiona, recupera … Un autèntic luxe!
Només faltava concretar el domini amb algun gol i Celtic Park va emmudir quan Parejo li va treure brillantor a la seva bota per lliurar-li una passada en profunditat a Nebot al límit del fora de joc i es va llançar directe cap al meta, però mirant pel retrovisor la carrera d’ Cheryshev, al qual li va regalar la pilota perquè ho empenyés a porta buida a la sortida de Bain. Es donava un cop a sobre de la taula, però totalment merescut. Som-hi!
Així es va arribar al descans, però un altre dels trets que caracteritza aquest València CF és el seu inconformisme. I encara que no seria fàcil, l’equip buscava el 0-2. Caldrà veure si ho van parlar mentre reposaven forces, però si Sobrino li va regalar el primer gol a Cheryshev, el rus no anava a ser menys, i als quatre minuts de la represa, després d’un gran duel guanyat per Coquelin, li va arribar a Cheryshev per la banda esquerra, que va aixecar la mirada i va veure a Nebot a l’àrea petita esperant el seu centre per elevar el 0-2 al marcador.
Si tenia alguna esperança el conjunt local, veient al València CF sobre la gespa, era missió impossible. Qui esperés veure l’equip de Marcelino replegar s’equivocava, no es va baixar el nivell d’intensitat i la sensació era que estava més a prop el tercer que el primer del Celtic FC. A prop va estar Piccini, amb un potent centre-xut, però Bain va aconseguir repel·lir amb moltes dificultats. Brendan Rodgers es va veure obligat a moure la banqueta, va buscar la reacció amb Weah i Edouard, però no se’ls va donar opció.
Només es va encongir el cor als 70 minuts, quan la pilota no tenia amo dins l’àrea defensada per Net, però va aparèixer Lato per desviar a córner. A poc a poc van anar passant els minuts sense sobresalts, demostrant a tot Europa que, tot i ser la seva estrena a la competició, el València CF segueix creixent i no contempla cap altra opció que anar lluitant pas a pas fins al final.