El servei del telèfon únic europeu d’emergències ‘1·1·2 Comunitat Valenciana’ ha aconseguit 86 milions de trucades rebudes en complir-se aquest divendres el 25è aniversari des de la posada en funcionament un 21 de juny de 1999 amb una primera trucada gestionada com una emergència sanitària.
El secretari autonòmic de Seguretat i Emergències, Javier Montero, ha fet balanç d’aquest servei públic en els seus 25 anys de camí, acompanyat per alguns dels operadors que va començar treballant en aquests primers mesos de 1999 i que continuen en actiu i d’altres recentment incorporats a el seu lloc a la sala d’atenció de trucades de l”1·1·2 Comunitat Valenciana’.
Montero ha destacat la “important labor que realitza l’1·1·2 com a servei públic atenent ininterrompudament tot aquest temps les emergències dels ciutadans i visitants de la Comunitat Valenciana”, i també ha posat en relleu “la feina de tots els operadors que durant aquests 25 anys han estat a l’altra banda de la línia telefònica donant una resposta ràpida i eficaç gestionant els incidents amb una professionalitat encomiable”.
La sala de l’1·1·2 Comunitat Valenciana atén més de tres milions de trucades a l’any, una mitjana de nou mil diàries, i gestiona entre mil i dos mil incidents derivats cada dia. Aquesta mitjana ha estat sobrepassada en dues ocasions: el 24 de gener del 2009, dia en què es va produir el fenomen meteorològic conegut com a ‘ciclogènesi explosiva’, van acumular 20.927 trucades; el 13 de setembre de 2019, dia en què va començar la Dana al Baix Segura, es van produir 16.834 trucades.
El responsable d’Emergències ha volgut destacar especialment la gran emergència viscuda aquest any, l’incendi de l’edifici de Campanar. “Aquell 22 de febrer a les 17.34 hores va ser crucial la primera trucada de les 235 posteriors que es van rebre a la sala de l’1·1·2. Aquesta primera trucada va fer que es mobilitzessin immediatament els primers recursos de Bombers de l’Ajuntament de València, Policia Local, CICU, Policia Nacional, i Emergències de la Generalitat”, ha explicat.
Montero ha reiterat “la importància que els ciutadans es conscienciïn i truquin immediatament a l’1·1·2 si són testimonis d’una emergència, ja que aquesta primera trucada pot salvar vides o evitar un incendi a les nostres muntanyes. La immediatesa és vital”. També ha afirmat que l”1·1·2 Comunitat Valenciana’ “s’ha convertit en un dels millors centres 1·1·2 d’aquest país aconseguint fites a nivell nacional com haver desenvolupat per als centres de tot Espanya el sistema AML de geolocalització”.
Aquest sistema, desenvolupat per l’equip tecnològic d’Emergències a la Comunitat Valenciana, és capaç de precisar a quin habitatge es troba l’emergència en el cas de les àrees urbanes amb una gran densitat de població, i en el cas de les rurals, permet la localització a pocs metres.
El secretari autonòmic de Seguretat i Emergències ha posat de manifest altres èxits tecnològics en aquests anys com l’Aplicació ‘GVA 1·1·2 Avisos’ que porta comptabilitzades més de 64.800 descàrregues i la implementació des del febrer del 2023 del sistema ES-Alert ‘1·1·2 Invers’, que permet enviar alertes a la població que es trobe en una zona afectada per emergències o catàstrofes.
Una de les característiques essencials d’aquest servei és la capacitat de reforçar-se o dimensionar-se en funció de les emergències que s’hagin d’atendre o en previsió d’una demanda més gran motivada per festivitats. En aquest sentit, fa quatre anys es va haver de condicionar una nova sala per donar resposta a un volum més gran de trucades a causa de l’emergència sanitària del Covid, o, posteriorment, com a conseqüència de l’emergència social motivada pels refugiats provinents de la Guerra de Ucraïna.
Reforç per la festivitat de Sant Joan
D’altra banda, els torns del personal del telèfon ‘1·1·2 Comunitat Valenciana’ es reforçarà en un 11% per les properes festes de Sant Joan. L’objectiu és atendre amb més celeritat les trucades que es puguin produir, des d’aquest divendres, 21 de juny i fins al dia de Sant Joan, el 24 de juny, per la ciutadania que celebra o visita el litoral valencià amb motiu d’aquesta festivitat.
D’aquesta manera, durant aquests dies de juny treballaran per torns un total de 257 professionals a la sala d’atenció de trucades. Aquest reforç de personal suposa un augment de l’11% respecte dels 232 empleats que atenen a sala els mateixos dies en un període ordinari.
El Telèfon Únic d’Emergències 1·1·2 és el primer interlocutor que dóna resposta a qualsevol tipus d’emergència i es pot utilitzar a qualsevol dels 27 països membres de la Unió Europea davant d’incidents de seguretat, sanitària, incendi o rescat. Aquest servei atén ininterrompudament totes les trucades d’emergències de qualsevol mena les 24 hores del dia, els set dies de la setmana. Es pot trucar des de qualsevol mòbil, tot i estar bloquejat, sense introduir el pin i des de
qualsevol companyia sempre amb cobertura.
La major part de les trucades que s’han rebut a l”1·1·2 Comunitat Valenciana’ des de 1999 es refereixen a l’àmbit sanitari, el 58,19% de les trucades, per davant del 16’45 en matèria de seguretat. Aquestes trucades s’atenen en espanyol, valencià, anglès, francès i alemany. De fet, des de l’inici d’aquest servei, el 77,40% dels incidents s’han gestionat en anglès, l’11,79% en francès i el 9,26% en alemany.
Casos anecdòtics
L’1·1·2 rep diàriament trucades d’urgència i emergències. No obstant això, de vegades, el trucant genera una informació que la sala 1·1·2 anomena “casos anecdòtics”. Entre ells, hi ha l’avís per la ‘bola de foc’ que va creuar el 2015 la Comunitat Valenciana, ja que va produir nombroses trucades des de diferents municipis de les tres províncies conforme el bòlid recorria tot el territori.
Un altre d’aquests casos es va produir la tardor del 2022, quan es van rebre trucades des de diferents punts costaners de la Comunitat Valenciana com Almassora, Gandia, El Perelló o Dénia per indicar l’albirament de pingüins. Després de gestionar les trucades, els serveis mobilitzats van confirmar que eren falsos pingüins perquè es tractava d’alques, una au marina que és blanca i negra, comuna a l’Atlàntic nord (migren al sud, encara que no sol ser freqüent que parin a la Mediterrània).
Informació i Foto: Generalitat Valenciana