El Tau Castelló s’imposa al Reial Valladolid en el Ciutat de Castelló (83-77)

TAU CASTELLÓ 83
REIAL VALLADOLID 77

TAU CASTELLÓ: Var Der Vuurst (3), Rozitis (18), Alvarado (2), Bilbao (6), Hernández –cinc inicial–; Faner (8), Sabaté (6), Hermanson (23), Edwards (3) i Stutz (14). 20 faltes. Sense eliminats.

REIAL VALLADOLID: Wintering (22), Puidet (2), Pantzar (14), Kuiper (3), Pippen (3) –cinc inicial–; Revilla, Pedersen (4), Geks (7), Raffington i De La Fuente (15). 17 faltes. Sense eliminats.

ÀRBITRES: Víctor Mas, Daniel Checa i Alberto Lázaro.

PARCIALS: 8-13, 21-21, 34-30, 43-35 (descans); 52-44, 64-58, 66-65 i 83-77 (final de la trobada).

INCIDÈNCIES: Partit ajornat corresponent a la 14a jornada, que degué haver-se jugat al principi a finals del mes de desembre. Al voltant de 1500 persones a les grades del pavelló Ciutat de Castelló.

El TAU Castelló va mostrar una de les seves millors cares al seu meritori triomf sobre el Reial Valladollid en un xoc en què va haver d’emprar-se a fons de principi a fi per tal de poder doblegar el seu correuós rival. Els de Toni Ten van tenir bona intensitat i van tenir fases de joc espectacular, que per moments van fer aixecar dels seus seients els seus seguidors.

Un cop més, el TAU Castelló va començar sense la intensitat defensiva requerida, de manera que al quadre castellà no li va costar gaire prendre una sensible renda al marcador. Per sort, a mesura que passaven els minuts, els de Toni Ten es van anar posant les piles en aquest aspecte. Com sol passar moltes vegades, el conjunt visitant estava atent en defensa que el perímetre local no estigués còmode, per la qual cosa la dupla d’interiors Bilbao-Rozitis (gran partit del letó) trobava diverses opcions per sumar punts. Com que els de fora gairebé no ficaven, el tècnic local va posar a la pista Hermanson i Faner, una aposta que va sortir bé i es va traduir en un empat a 21 en finalitzar el primer quart.

Ja al segon quart, va començar a cobrar més protagonisme als val·lisoletans De La Fuente, mentre que Hermanson anotava de totes les maneres, plantant-se en 14 punts amb tan sols 9 minuts a la pista. A més, havien millorat moltes coses a nivell col·lectiu al TAU: defensa, rebot, velocitat de transició i, especialment, en selecció de tir. Va ser una gran fase dels de la Plana, que es van posar a manar al lluminós amb claredat (41-30, min. 18). Davant aquesta situació, el Reial Valladolid va tornar a ficar a la De La Fuente i més efectius amb capacitat anotadora, de manera que van arreglar parcialment suu delicada situació al descans (43-35).

A la represa, després de l’ensurt d’un parcial visitant de 2-7, el TAU Castelló va tornar a travessar una fase brillant de joc. Tots mostraven la seva millor versió, però el que més el del planter Joel Sabaté, que defensava com un jabato, va fer dos triples seguits i va donar una espectacular assistència a Rozitis darrere de l’esquena que va fer rugir el Ciutat. D’aquesta manera, els de la capital de La Plana es mantenien al capdavant al marcador, però malgrat el seu bon fer no podien fer l’estirada definitiva perquè al davant tenia el seu rival amb recursos. Els exteriors de l’equip castellà, principalment el petit Wintering secundat per Pantzar, van aparèixer quan els seus companys els necessitaven i així que els castellonencs van baixar un punt les seves prestacions la situació ja no donava peu a la tranquil·litat (64-60, min. 33).

Passava el temps i pràcticament ens vam trobar amb partit nou (66-65,min. 35), però va ser el moment en què va sorgir un d’aquells arreus màgics del TAU (coincidint amb l’entrada de Faner) on va arribar un parcial de 8-0 amb Stutz i Hermanson com a principals executors i el base menorquí al quadre de comandaments. Tot i això, el bàsquet ha de després d’un gran parcial a favor teu pots encaixar-ne un altre i així va ser, ja que els visitants van reaccionar a aquest cop i es van tornar a ficar a la baralla (76-73, min. 38). Va arribar llavors un providencial triple de Stutz (79-73) a 1:30 del final, seguit d’una bona defensa castellonenca en què els val·lisoletans van consumir els 24 segons de possessió. A continuació, una cistella de murri de Faner sota el cèrcol amb el seu 1,75 d’estatura va saber a glòria, ja que va canalitzar el triomf just i merescut dels deixebles de Toni Ten.

Informació i Foto: Tau Castelló