El Tau Castelló s’imposa al Grupo Alega Cantabria (76-72)
TAU CASTELLÓ 76
GRUPO AL·LEGA CANTÀBRIA 72
TAU CASTELLÓ: Nesbitt (7), Durán (11), Alvarado (4), Rei (7), Stutz (19) –cinc inicial–; Soumbey Alley (4), Faner, Bilbao (3), Sabaté (12), Dijkstra (2) i Hook (7). 21 faltes. Sense eliminats.
GRUP AL·LEGA CANTÀBRIA: Penya, Bulic (7), Marín (10), Harrar (10), Sans (3) –cinc inicial–; Cabral, Smith (18), Moussa (2), Palazuelos (3) i Sanz (14). 25 faltes. Sense eliminats.
ÀRBITRES: Mikel Cañigueral, Juan Ramón Hurtado i José María Arresa.
PARCIALS: 2-13, 12-21, 23-34, 35-38 (descans); 46-46, 57-59, 66-61 i 76-72 (final de la trobada).
INCIDÈNCIES: Al voltant de 1800 espectadors al pavelló Ciutat de Castelló. Es va guardar un respectuós minut de silenci per José Manuel Llaneza.
El TAU Castelló va haver de treballar de valent per endur-se la victòria davant el Grup Alega Cantàbria, de manera que suma el seu segon triomf en quatre jornades, el primer al Ciutat. El partit només es va decantar a l’últim tram de l’a favor dels deixebles d’Orenga, que van patir un bon ensurt al primer quart amb les clares rendes que gaudia el rival. Els locals van entendre que calia posar-se la granota de feina i que el partit s’havia de guanyar des del darrere, com així finalment va passar.
El partit va començar de manera desagradable, ja que al cap de pocs segons es va lesionar el pivot visitant Peña, que amb prou feines podia caminar després del seu contratemps. En les primeres accions ofensives, el TAU Castelló es va trobar amb un rival dur defensivament, que sortia molt agressiu en la contenció del bloqueig directe, però els locals no ho sabien aprofitar buscant els homes alts. Als de La Plana també els faltava to defensiu, i per això es va produir un parcial de 2-13 i els pertinents canvis d’Orenga, que va apostar per una garantia d’intensitat que són sempre Faner i Bilbao, ben secundats per Soumbey Alley. Aviat va quedar clar que aquest era el camí: defensa, intensitat i lluita; amb la qual cosa Orenga va fer més llenya al foc posant en pista poc després Hook i Sabaté. El resultat al final del primer quart va continuar sent preocupant (12-21), però almenys les sensacions eren molt millors. Un cop més es va demostrar que a bàsquet quan estàs activat enrere, les coses en atac surten millor. Això sí, hi havia un gran llast que era l’encert als triples, amb una sèrie d’1 de 8 als primers 11 minuts de partit. En els tirs lliures, tampoc no anava bé la cosa. Per la seva banda, en aquesta faceta des de més enllà de la línia de 6,75, els visitants en portaven 5 de 9, fet que explicava en gran mesura l’esdevenir de la trobada.
El nivell defensiu dels castellonencs es mantenia alt i la piloteta començava a entrar. Van arribar els punts a prop del cèrcol amb bones combinacions de Stutz i Xavi Rey, transicions ràpides generades per la bona defensa i control del rebot i els triples, sent el més celebrat el que va fer Edu Durán per posar el 31-34 al lluminós, ja que eren els seus primers punts després d?un any lesionat. Així doncs, el TAU Castelló havia tornat a ficar-se al partit al descans, al qual es va arribar amb un marcador global de 35-38 després d’un parcial de 23-17 al segon quart.
El xoc va seguir sota un guió similar en els compassos posteriors. Així doncs, la igualtat era la nota predominant, però el TAU no aconseguia obrir escletxa malgrat la ratxa d’encert que estava exhibint Stutz en aquells moments, que les ficava de tots colors. D’altra banda, els càntabres tenien als exteriors Smith i Sanz els seus principals referents ofensius. Així doncs, la cosa estava al vermell viu, amb tots dos contendents emprant-se a fons.
En el quart període, continuava la igualtat, però al cap de dos minuts es van produir dues bones notícies: El Grup Al·lega Cantàbria va entrar en bonus per només una falta del TAU, mentre que un triplaç de Durán i una esmaixada de Hook van donar la primera renda sucosa per als amfitrions (64-59, min. 33). A partir d’aquí, els visitants van pressionar encara més les dents i anotar es va convertir en una tasca molt complicada, ja que més d’una vegada es va esgotar el temps de possessió per a un TAU que tampoc donava gaires opcions i provocava pèrdues en el seu adversari. La defensa, el rebot i una cistella amb tremp d’Alvarado a 2:29 del final van donar una mica de respir (68-63); i més encara després d’un robatori de Sabaté, a qui van fer falta i va convertir els dos tirs lliures (70-63, min. 38). Els càntabres van lluitar i ho van intentar fins al final, però passaven els segons i el partit es posava cada vegada més de cara per als d’Orenga, que van certificar un merescut en important triomf, encara que amb força dosi de patiment.