El Tau Castelló s’imposa al Caceres en un partit molt disputat (91 a 90)
EL TAU Castelló al final va poder somriure després d’aconseguir la victòria davant el Càceres Patrimoni de la Humanitat en un dels partits més durs i agònics que es recorden a LEB Or al Ciutat de Castelló, ja que es va decidir en la segona pròrroga.
El xoc va començar amb sorpresa, ja que l’esperat debut de Juanjo García es va produir en el salt inicial; i amb bones sensacions ja que fins va poder anotar la seva primera cistella amb la samarreta blanc-i-. Els compassos inicials van ser un tant freds, amb el conjunt extremeny esgotant les seves possessions fins al final, però el TAU Castelló va obrir la seva primera bretxa així que va poder córrer, finalitzant amb penetracions gràcies a dos punyals com són Romá Bas i Alfredo Ott (8-2 , min. 4). Hi va haver temps mort i després de la pausa el Càceres va buscar més al seu gegant Grabauskas, o bé a Keshinro quan el va substituir. Així que els locals van veure frenades les seves possibilitats de transició ràpida, el conjunt visitant, poc a poc, amb bona lletra i rascanso d’on podia anar retallant el seu desavantatge (15-14 a 1:04 del final del primer quart).
El TAU Castelló necessitava velocitat i Toni Ten va posar en pista a dues locomotores com Faner i Steinarsson, a més d’un interior lleuger com Sabonis. També es pressionava més en camp ofensiu, però els de La Plana tenien un seriós problema en el 5 contra 5 posicional en no haver punteria en el tir i trobar-se intimidats quan penetraven. Mentrestant, a l’altre bàndol, els exteriors anaven despertant i prenent responsabilitat anotadora, sobretot Ward, Rakocevic i Dani Martínez. Per sort, l’entrada de Romà Bas donava aire als castellonencs, ja que dos triples seus consecutius van ser crucials. Aquests llançaments, amanit amb una bona defensa i dues cistelles de coratge de Faner i Sabonis, van suposar un nou alleujament per als locals, que van forçar un nou temps mort de Càceres (30-25, min. 16). Per desgràcia, l’alleujament va ser efímer -coses a què ens té acostumat aquest esport–, ja que dos mals atacs consecutius amb el bloqueig directe i la inspiració extremenya cara al cèrcol li van donar la volta al resultat (30-35 a 2: 20 del descans). Així doncs, el Càceres es va anar als vestidors amb un lleugera renda (33-37) i amb millors sensacions que un TAU Castelló que no se li veia fi.
Si l’inici del xoc va ser fred, la represa després de la pausa va ser tot el contrari, amb un joc molt vibrant, intens, amb intercanvi de cistelles i igualtat, molta igualtat. Els atacs eren més directes, però també hi havia cert aldarull i descontrol, amb errors clars i pèrdues de pilota evitables en els dos contendents, però ho compensava l’emoció regnant, amb la qual cada cistella es celebrava com si fos definitiva.
Així doncs, es afrontava l’últim quart amb tot per decidir. Per a aquest tram, Toni Ten va optar per peses pesats per al joc interior com Rowley i Cain per compensar el poder de Grabauskas i companyia. Va ser una bona elecció, ja que el bon fer ofensiu dels pivots i una penetració de coratge característica de Chema García van posar el 59-55 en el lluminós quan quedaven 6 minuts per al final. Era el moment perfecte perquè el Ciutat s’escalfés i pugessin els decibels com en les grans ocasions, però no era l’afició sorollosa d’altres vegades (potser pel fred i allò del Nadal).
El Càceres estava espès en atac, havia d’acabar amb una acció individual i els seus jugones no acabaven de trobar inspiració. Va semblar que el públic es va començar a adonar-se que el seu equip ho necessitava i es va anar animant, sobretot després d’un important triple de Chema García que pueso el 64-58 amb només 3 minuts per davant. Si el triple del capità va ser important, encara més el que va anotar poc després Steinarsson, que va significar el 69-61. Els visitants no es van arronsar i van trobar recursos per seguir amb opcions, el partit no acabava de sentenciar. Es va respirar tensió després d’una nova cistella extremenya amb 56 segons per davant que va establir el 72-68. Tocava una possessió valuosíssima, però Steinarsson la va desaprofitar i tot seguit el Càceres va disposar de tirs lliures, anotant els dos (72-70 a 30 segons). Després d’això, li tocava la responsabilitat a Alfredo Ott amb dos tirs lliures, dels quals només va anotar un (73-70). El següent atac li va anar molt bé als visitants que van anotar ràpid, de manera que a falta de 22 segons el resultat era 73-72 i pilota per als locals. Com era d’esperar, el combinat extremeny va fer una falta ràpida i l’aposta li va sortir bé, ja que Romà Bas va ficar només un tret. Per desgràcia del TAU Castelló en la jugada posterior hi va haver diversos tirs visitants, però a la parròquia castellonenca se li va quedar cara de tonto quan una cistella de Ward després d’agafar una pilota perduda es va traduir en la pròrroga (74-74).
Aquest cop va deixar atordits als de La Plana, que en el temps extra van rebre un parcial de 0-5 en minut i mig. Semblava en atac que la pilota pesava i en defensa no tenia el mateix ímpetu quan feia més falta, ja que el Càceres estava crescut moralment per haver forçat la pròrroga. Quan els locals semblaven morts (76-81), un triple de Romà Bas va encendre els ànims i l’esperança va tornar després d’un tir lliure anotat per Cain (80-81). Una altra nova dosi d’il·lusió i esperança va arribar amb una falta rebuda per Ott, el qual no va fallar des de la línia de 4,60 m (82-81). Un altre cop va arribar en forma de triple del visitant Sergio Pérez (82-84), però Ott tornava a disposar de dos tirs lliures més que van establir de nou la igualada a 20 segons del final. Ward es va jugar l’última pilota, però la bola no va entrar i de nou a la próoroga. Veure per creure.
En el nou temps extra va haver intercanvi de cops, arribant de nou a un incert empat a 88 a un minut del final. L’esperança va arribar a 26 segons del terme amb una falta que va rebre Chema García. Al capità no li va tremolar el pols i va transformar els dos tirs i ara la pressió requeia sobre el ban de Ñete Bohigas. Ward va rebre una nova personal, però tampoc li van trair els nervis en els lliures (90-90). Ara el torn era per al TAU Castelló amb escassos segons per davant i la fortuna va somriure al rebre Ott altra personal a 7 segons del final. El nord-americà va ficar un, però va ser suficient ja que en l’atac posterior el Càceres va fallar la seva oportunitat tot i tenir un tret bastant clar que va deixar congelat al Ciutat per unes dècimes. Es va patir però a la fi es va aconseguir una d’aquestes victòries que saben millor per l’esforç que van costar.
Informació: Tau Castelló. Foto: Pascual Candido