El Tau Castelló s’ha imposat al UEMC Real Valladolid (80-77)
TAU CASTELLÓ 80
UEMC REAL VALLADOLID 77
TAU CASTELLÓ: Nesbitt (13), Faner (12), Rei (8), Stutz (15), Hook (2) –cinc inicial–; Durán (12), Alvarado (3), Bilbao (4), Sabaté (2) i Dijkstra (9). 18 faltes. Eliminat: Stutz.
UEMC REAL VALLADOLID: Allen (3), Pantzar (7), Kovacevic (17), Kuiper (6), Belemene (4) –cinc inicial–; Gant (5), Torres (19), Puidet (5), Kasonga (4), De La Fuente (7) i Mazaira. 30 faltes. Sense eliminats.
ÀRBITRES: Francisco Javier Bravo, Pere Munar i Imanol Diz.
PARCIALS: 10-9, 21-18, 34-24, 46-36 (descans); 56-49, 63-56, 70-71 i 80-77 (final de la trobada).
INCIDÈNCIES: Bon ambient al pavelló Ciutat de Castelló, amb al voltant de 2000 espectadors a les grades. Es va recollir un gran nombre de joguines a canvi d’entrades a benefici de la Creu Roja, que les repartirà entre els nens més desafavorits de la província.
L’ocasió requeria veure la millor versió del TAU Castelló perquè si no, es complicava molt la seva situació a la classificació. Va tocar patir fins a l’últim segon, barallar-se l’indecible en cada possessió, però al final els deixebles d’Orenga van aconseguir la victòria contra l’UEMC Reial Valladolid, cosa que els permet alleujar la seva situació i donar un cop d’autoritat demostrant que són capaços de doblegar els equips de la zona noble de la competició.
Les coses no van començar bé per als locals, ja que van encaixar tres triples gairebé de manera consecutiva. Tocava prémer una mica més les clavilles i els castellonencs van poder capgirar el marcador en passar d’un parcial de 2-9 a 10-9 en només quatre minuts. La mobilitat de la pilota i la superioritat en el rebot van ser clau en aquest despertar dels deixebles d’Orenga, que van entrar en una fase del xoc en què gaudien de petites rendes. Tornava a brillar Joan Faner, que sabia aprofitar la deficient defensa que rebia als bloquejos directes i va convertir dos triples, ben secundat pels seus companys, amb una anotació força coral a l’equip.
Al segon quart les defenses es van tornar més dures i els punts arribaven menys assiduïtat. Bilbao i Rey feien un treball eficient sota els cèrcols, mentre que els altres tenien ben subjectes al perímetre castellà. L’entrada de Stutz va donar un aire fresc als atacs del TAU, que es va beneficiar de la versatilitat del nord-americà per encistellar de diferents maneres. La renda local va arribar a ser sucosa (34-24), tot i que es va retallar gràcies al ressorgiment dels interiors visitants. Davant d’aquesta situació, el conjunt amfitrió va recórrer a la defensa en zona, que va donar bon resultat i va permetre que al descans el combinat amfitrió tornés a la desena de punts d’avantatge. Estava sent un partit dur, com s’esperava amb un rival tan dur defensivament, però les sensacions que estava fent el TAU sobre la pista eren molt bones.
A la represa, es va mantenir la lleugera davantera taulellera, encara que es va veure els locals una mica més espessos en atac, ja que Stutz no tenia la inspiració de la primera part (a més es va carregar de faltes), circumstància que va ser resolta per Nesbitt amb dos triples seguits. Estava complicat treure punts penetrant oa prop del cèrcol, de manera que si els de La Plana volien guanyar, calia afinar la punteria des de més enllà de la línia de 6,75 i continuar defensant així de valent. Per això, Orenga va posar a la pista Edu Durán.
Es va arribar a l’últim quart amb 63-56 i només començar va arribar un oportú triple del pèl-roig escorta madrileny. Tot i això, Durán gaudia de diverses opcions per tirar, però no estava fi. Una pena, perquè es van perdre oportunitats per obrir una bona bretxa al lluminós i els val·lisoletans, així que van endollar dos triples seguits es van tornar a ficar en el partit (66-64, min. 33). Els motors del quadre castellà eren la base Torres i l’aler Kovacevic, que no paraven d’anotar. A més, es van acumular les males notícies per al TAU, ja que Stutz va cometre la seva cinquena falta, ningú veia cèrcol amb claredat ia falta de 3:30 el Valladolid era ara qui manava al lluminós (70-74). Però van tornar les bones notícies a l’instant: Xavi Rey va sumar 4 punts importants per tornar la igualtat (74-74) i el combinat visitant va entrar en bonus, per només 2 faltes dels locals. Per desgràcia, una inoportuna pèrdua de Nesbitt van propiciar 2 punts vitals al Valladolid (74-76 a 1.24 del final). El Ciutat va rugir amb un triple de Faner, i Pantzar va contestar amb un tir lliure (77-77). La importància del bonus es va posar de manifest quan a 20 segons del final, Faner va rebre una falta i va disposar de dos tirs lliures que va convertir (79-77). Pilota ara per al Valladolid i aguantar la respiració. De nou Faner va fer una gran defensa i va rebre una altra falta en atac a 3 segons del final, de manera que semblava que finalment la victòria es quedaria a casa. I així va ser, un merescut i necessari triomf per reivindicar-se davant un potent rival i així escalar posicions a la classificació. Aquest cop va ser el TAU Castelló de les grans ocasions.
Informació i Foto: Tau Castelló