El Tau Castelló s’acomiada d’una brillant temporada donant la cara davant el Melilla (66 a 73)

TAU CASTELLÓ 66
MELILLA BÀSQUET 73

TAU CASTELLÓ: Rowley (8), Bas, Faner (4), Ott (8), Juanjo García (17) -cinc inicial–; Steinarsson (2), Sabonis, Chema García (6) i Nkaloulou (21). 22 faltes. Sense eliminats.

MELILLA BÀSQUET: Djuran, Dani Rodríguez (25), Almazán (9), Lucas (6), Guerra -cinc inicial–; Samb (8), Kapelan (11), Duran (14), Servera i Fall. 21 faltes. Sense eliminats.

ÀRBITRES: Jesús Marcos Martínez i Antonio Manuel Zamora. Actuació desconcertant en alguns moments.

PARCIALS: 6-4, 12-15, 18-25, 31-43 (descans); 42-50, 49-62, 58-64 i 66-73 (final del partit).

INCIDÈNCIES: Molt bon ambient al Ciutat de Castelló, amb prop de 3000 persones en les seves grades.

Fins aquí hem arribat. Ha estat molt lluny, més del que molts pensaven i una fita històrica per al bàsquet castellonenc, de manera que l’eliminació del TAU Castelló al play-off d’ascens a ACB davant el Melilla és més dolç que amarg. No va poder ser, els de La Plana van perdre el quart partit de la sèrie, però amb el seu senyal d’identitat, lluitant al límit i posant-se a un rival molt complicat amb una plantilla amb qualitat i experiències més que contrastades.

El TAU Castelló va sorprendre d’inici amb la seva defensa en zona. El que no va canviar respecte al partit anterior va ser el bon inici de Rowley, a qui buscaven els seus companys per fer mal a prop del tauler. No obstant això, l’anotació local arribava amb comptagotes, ja que es trobava a faltar als homes del perímetre. A més, el Melilla semblava tenir la lliçó apresa i va controlar millor les ràpides sortides en transició dels de La Plana i tenia en el base Dani Rodríguez la seva principal font de joc i punts. El que no va sortir bé als visitants va ser el vambio a defensa en zona, ja que els de la Plana van poder treure dos tirs clars per a pal·liar en part el seu petit embús. Així les coses, i com els amfitrions ratllaven a bé nivell en defensa, la situació no era greu al final del primer quart (12-15).

Si els castellonencs no veien buits, en el següent període encara van ser menys. Els grans tampoc anotaven com antany, pel que passaven els minuts i el marcador tot just canviava de guarismes. Toni Ten va haver de demanar temps mort. A partir d’aquí es van buscar tirs generats després penetracions, però la bola seguia sense voler entrar, amb l’única excepció de Nkaloulou, la nina és molt fiable. A sobre, un exjugador castellonenc com Edu Durán va afinar la seva punteria i amb dos triples consecutius i dos tirs lliures va fer encendre la llum vermella (19-30, min. 16). A sobre, dues faltes tècniques seguides en contra dels locals els van fer entrar en bonus quan encara quedava molt per per jugar. Situació molt delicada i nou temps mort sol·licitat pel TAU Castelló. Després de la pausa, els de La Plana van sortir amb el ganivet entre les dents, molt més agressius. Per desgràcia, la cosa no es va arreglar perquè tot i el plus d’intensitat local i en els decibels de la inflada motivats per algunes decisions arbitrals, Dani Rodríguez seguia portant les regnes amb mestria, per la qual cosa no es podia reduir la barrera psicològica dels 10 punts. Les situació pintava malament al descans (31-43).

A la tornada a la pista, a la fi es va baixar d’aquesta barrera amb dues bones accions ofensives seguides de Juanjo García (36-45). La defensa castellonenca anava al límit, però la dupla Durán-Rodríguez estava disposada a amargar el matí donant bones rèpliques a les escomeses locals. Els atacs melillencs es basaven en bloquejos directes per a Rodríguez o indirectes per Durán, tot i que tenien enganxats uns gossos de presa en defensa. La cosa no millorava, de manera que Toni Ten va necessitar recórrer a un nou temps mort (44-56, min. 28). Després d’aquesta pausa, la dupla letal va seure a prendre aire i el TAU Castelló va tornar a la zona. No obstant això, el Melilla és un equip amb molts recursos i amb dos triples d’Almazán i Kapelan van afrontar l’últim quart amb un bon coixí (49-62).

El desànim va començar a pesar en el combinat amfitrió, veient com passaven els minuts i els seus tirs no entraven. Després d’uns mals minuts però amb sòlida defensa, a la fi va arribar la inspiració. En dos minuts màgics guiats per un incommensurable Nkaloulou i Juanjo García, a l’Melilla li va entrar la por al cos amb un acostament local (58-64, a 5:18 del final). Davant d’aquest panorama, com era d’esperar, el tècnic visitant va tornar a ficar en pista a Rodríguez i Durán. Però ara tocava morir sobre la pista, amb els castellonencs llançats, pressionant a tota la pista i deixant-se l’ ànima. Els que també es deixaven l’ànima eren els aficionats del Ciutat, que rugien, plaudían i xisclaven amb totes les forces.

El marcador es va estrènyer i ja la remuntada semblava possible (61-64), però culminar-sempre és el més complicat. Per ganes no seria, però Rodríguez va tornar a agafar la batuta i va donar tranquil·litat als seus amb 4 punts consecutius (61-68, min. 37). A partir haver diversos atacs en què ningú va anotar, però va ser un triple de Faner el que va trencar aquesta dinàmica, de manera que es podia tornar a persones. Estava difícil, però no impossible (64-68, a 1:10). A continuació, un impressionant Nkaloulou va tornar a encistellar, però el Melilla va rebre una falta i Kapelan només va anotar un tir. El TAU estava a un triple, però va perdre la pilota en la possessió decisiva ia més els visitants van tornar a la línia de 4,60. El botxí Rodríguez va ficar els dos i sentenciar l’envit (66-71 amb únicament 17 segons per davant). Va ser una llàstima, però alhora un digníssim final de temporada davant la seva afició a un equip que ha dut a terme una temporada fantàstica. Així l’hi va reconèixer la seva afició, que va acomiadar l’equip amb una sonor aplaudiment i ovació.

 

 

Informació i Foto: Tau Castelló