El Tau Castelló perd davant el Orense Basquet al Ciutat de Castelló (78 a 86)

TAU CASTELLÓ 78

ORENSE BÀSQUET 86

TAU CASTELLÓ: Van Zegeren (3), Bas (6), Faner (10), Djukanovic (24), Juanjo García (15) -cinc inicial–; Wade-Chatman (15), Port, Chema García, Rosa (3) i De Assis (2). 22 faltes. Sense eliminats.

ORENSE BÀSQUET: Alvarado (19), Balaban (2), Martínez (6), Van Wijk (13), Pluta (8) -cinc inicial–; Serrano (7), Wood (8), Tshikaya (8), Sima (5) i Ott (10). 25 faltes. Sense eliminats.

ÀRBITRES: Antonio Sacristán, Juan Manuel Uruñuela i Jorge Baena.

PARCIALS: 7-8, 16-16, 25-23, 38-36 (descans); 48-51, 61-63, 70-71 i 78-86 (final de la trobada).

INCIDÈNCIES: Al voltant de 1500 espectadors al pavelló Ciutat de Castelló.

El TAU Castelló no va poder guanyar al Club Ourense Bàsquet en un partit que va estar força igualat i que es va decantar en l’últim quart a favor dels gallecs pels errors dels de La Plana i alguna discutible decisió arbitral en el moment clau. No obstant això, la imatge que van donar els locals va ser molt millor que la donada en recents actuacions al Ciutat de Castelló, ja que la intensitat dels locals en aquesta ocasió sí que va ser l’esperada.

En tot just tres jugades es va poder apreciar que l’arrencada del TAU Castelló estava sent molt millor dels que ens tenia costumbrados, amb molta més agressivitat, la qual cosa es veia reflectit en robatoris de pilota i clares captures de rebot. A més, els de Toni Ten feien atacs molt directes, intentant així incomodar els gallecs, més dependents de l’ritme pausat de la seva base Alvarado en la direcció. Tot i això, el base el quadre Ourense trobar forat per anotar dos triples i ser el referent ofensiu dels seus. Per la seva banda, en el combinat amfitrió la principal font d’anotació eren els triples, ja que Van Zegeren rebia en bones posicions, però no trasnformaba els tirs lliures de les faltes que rebia. Així les coses, el partit estava vibrant i es va arribar a la fi del primer quart amb el marcador molt ajustat (16-16).

A continuació, a què es va veure més inspirat va anar a Wade-Chatman, que va tenir determinació i encert quan l’ocasió ho requeria. A cada atac continuaven saltant espurnes, ja que ningú concedia res. Per desgràcia, quan el base nord-americana del TAU es va haver de seure per a la seva necessari descans es va notar en una petita fase en què costava arribar l’anotació local, de manera que Toni Ten va demanar temps mort. Els ajustos plantejats van donar el seu fruit, ja que van començar a arribar punts de diversos jugadors, estant el quadre de la Plana especialment encertat una vegada més en el llançament exterior. Per l’altre costat, l’Ourense feia mal amb el seu pivot Serrano, ja que sabia aprofitar les seves 212 centímetres davant l’absència en pista de jugadors locals amb un físic més potent, tot i que el perímetre no deixava d’aportar, ja que Alvarado es confirmava com a veu cantant i màxim anotats. Així doncs, es mantenia la igualtat a l’descans (38-36), a què es va arribar amb uns alts registres en triples anotats, amb 7 i 6 per TAU i Orense, respectivament.

El xoc es va reprendre amb males notícies. Van Zegeren seguia sense ficar, no li entraven ni els tirs lliures; i l’Ourense va encadenar una ratxa de tres triples. A més, semblava que Balaban, la gran estrella de el quadre gallec, començava a despertar. Per sort, els triples eren de nou els salvadors del TAU, que li permetien seguir amb opcions (46-47, min. 25). En aquest tram va ser decisiu Djukanovic, que travessava una gran ratxa per solucionar les dificultats dels de La Plana, sobretot per ficar cistelles prop dels taulers, ja que no era el dia dels seus pivots, una mica desencertats i intimidats davant les torres visitants.

L’últim quart va començar amb 61-63 en el lluminós. Era un mal moment per encaixar un parcial de 0-4, però l’inspirat Wade-Chatman va acudir a l’rescat amb un espectacular i oportuníssim 3 + 1 i una penetració a cistella. A el nord-americà se li va sumar Juanjo García per prendre la responsabilitat i també demostrar que els locals (al menys un) també podien anotar amb els seus grans. Va ser més o menys a l’equador d’aquest quart quan el TAU Castelló va passar un moment complicat, degut en part als seus errors propis i algunes decisions arbitrals discutibles que van desconcertar als de Toni Ten. El quadre gallec va seguir a la seva, va aprofitar les facilitats donades i va donar un petit però important estirada (70-76, min. 36). En la jugada següent Van Zegeren va rubricar la seva mala nit fallant de nou dos tirs lliures, el que sumat a l’triple posterior de l’Ourense van complicar molt les coses (70-79, min. 37). Sort que tot seguit Djukanovic va ficar uns importants punts i el pivot neerlandès va esmenar en part els seus errors ficant dos llançaments des de la línia de 4,60 m, per la qual cosa no estava tot perdut a 02:43 de la fin (74-79). A continuació, Van Wijk (gran actuació la seva) va afegir un triple més a l’exhibició que van oferir els visitants des de la línia de 6,75 m–van acabar la trobada amb 15 de 26– i la situació ja estava gairebé impossible per a la victòria castellonenc, que finalment no va arribar malgrat els esforços desesperats i contra el rellotge dels de La Plana.

 

 

 

Informació i Foto: Tau Castelló