El Tau Castelló perd davant el Manresa en el Ciutat de Castelló (69 a 87)
És clar que el TAU Castelló s’enfrontava a un gran rival. Un històric del bàsquet espanyol i clar aspirant aquesta temporada l’ascens a ACB, però quan t’enfrontes a un contrincant així, cal donar un extra, un plus … i va brillar per la seva absència a la primera part dels castellonencs, que van acabar pagant amb la derrota la seva fluix inici tot i intentar-ho amb molt ímpetu després del descans, però ja era massa tard.
Malgrat el fred i del començament retardat del xoc, aquest va començar amb molt de ritme, especialment en el bàndol visitant. Els manresans van sortir molt intensos, defensant molt agressius en el perímetre, dificultant la circulació de pilota i intimidant molt a prop dels cercles a tot el que penetrava. A més, eren capaços de sortir com fletxes i va ser un vist i no vist el seu parcial favorable de 1-14, que va arribar en poc més de tres minuts de joc. Els de Toni Ten van espavilar i van començar a atacar de dins cap a fora, buscant més situacions avantatjoses arran d’una pilota interior. D’aquesta manera, es van arreglar bastant les coses en atac, però no tant en defensa, ja que els visitants van estar alliberats per tirar i per tant molt encertats, com mostren la seva 5 de 8 en triples en el primer període, que va acabar 15-27 .
Tocava posar-se la granota de feina en el següent quart, però els locals no ho feien prou, ja que es produïen cistelles fàcils del ICL Manresa, el que es va acabar traduint en el segon temps mort sol·licitat pel tècnic castellonenc, que va veure la situació molt espinosa en el minut 14 amb 20-36 en el lluminós. El TAU Castelló va passar a defensar en zona i amb la bona feina ofensiu d’un inspirat Romà Bas es va arribar a inquietar els catalans (27-39), que també farien fora mà d’un temps mort. Amb aquest tipus de defenses es generen més situacions de tir i ho va aprofitar uns súper classe com Nacho Martín, amb diverses temporades a l’ACB com a aval, per donar un recital de llançaments, estant ben secundat per un altre jugador que no necessita presentació: Jordi Trias. Aquests dos van ser els principals executors del que semblava la ferida de mort del TAU Castelló (35-54 al descans). Als de la Plana els faltava esperit, arpa, convicció … Se’ls va veure bastant abatuts, com espantats per la qualitat del rival.
Va arribar el moment per resetearse i intentar canviar la decoració a la represa. Ara els castellonencs estaven més actius. Ara sí que mossegaven en defensa, ho donaven tot i el Manresa li costava molt més trobar una situació còmoda de tir. Enrere es feia molt bona feina, amb el ganivet entre les dents, amb la qual en els visitants anotaven Martín i molt pocs més. Els amfitrions es van acostar a la barrera psicològica dels 10 punts, però no ho van arribar a aconseguir en aquest tercer quart. Van ser inoportuns errors en el tir que van donar aire als manresans, que a més van començar alguna via més per encistellar a més de Martín (54-70, min. 30).
A sobre, l’últim període es va iniciar amb un triple de Muñoz que va tornar a col·locar el desavantatge propera als 20 punts, de manera que la cosa es tornava a complicar molt. No obstant això, el TAU Castelló no estava disposat a rendir-se. Seguia apretant les dents i fent els atacs més directes i amb més determinació, però davant tenia un rival que sabia manejar la tensió (61-77, min. 34). Els locals van continuar lluitant, encara que ja eren sabedors que buscaven un impossible i el partit l’hi va acabar portant el seu just i merescut guanyador
Informació: Tau Castelló. Foto: Pascual Candido