El Tau Castelló no pot amb el Marin Ence Peixe Galego (80 a 89)
TAU CASTELLÓ: Van Zegeren (12), Puerto (8), Faner (9), Djukanovic (7), J. J. García (15) -cinc inicial–; Wade-Chatman (12), Bas (2), Chema García (6), Rosa (9) i De Assis. 25 faltes. Eliminat: Wade-Chatman.
MARIN ENCE Peixe GALEGO: Doorson (14), Badmus (16), Saunder (17), Orellana (6), Díaz (12) -cinc inicial–; Mazaira (9), Noguerol (9) i Seoane (6). 24 faltes. Eliminat: Badmus.
ÀRBITRES: Francisco Javier Bravo, Assumpció Langa i Rodrigo Garvin.
PARCIALS: 9-10, 20-28, 29-39, 38-46 (descans); 48-57, 57-70, 64-77 i 80-89 (final de la trobada).
INCIDÈNCIES: Al voltant de 1500 espectadors a les grades de l’pavelló Ciutat de Castelló.
El TAU Castelló va encaixar una sorprenent, decebedor i merescuda derrota a les mans de el cuer de la categoria, el Marin Ence Peixe Galego, el qual es presentava a la capital de La Plana amb només una victòria en el seu caseller. Els Pontevedra van vèncer amb justícia, ja que van mostrar moltes més set de triomf que el seu rival, la intensitat va estar molt per sota del que exigeix. Va ser una mala actuació dels locals en tots els aspectes, deixant molt mal gust de boca en els seus aficionats. El resultat final és un tant enganyós, ja que els visitants van dominar des del principi i no hi va haver opcions reals de victòria local en cap moment i les sensacions van ser realment dolentes.
El que va començar el partit ben entonat va ser l’aler visitant Badmus, que va anotar dos triples consecutius des de la mateixa posició. Per contra, no es veia bon to en el TAU Castelló, a què se’l veia amb la poca intensitat que desplega en diversos dels seus compromisos. Davant d’aquestes facilitats ofertes, el combinat gallec atacava còmode, podent moure la pilota amb fluïdesa i trobar situacions òptimes, tant a prop com lluny de l’anella. A més de la desídia defensiva, els atacs castellonenc eren cada vegada més precipitats i, amb aquest panorama, Toni Ten va començar a moure la banqueta a la recerca d’algun revulsiu, però aquest no va arribar. De fet, es va produir una situació delicada per als locals (12-19), que van haver de recórrer al seu primer temps mort. Després d’aquesta pausa, els de La Plana van canviar alguns ajustaments defensius, incidint en els exteriors Galleros, però la cosa no millorava molt. Sobre la pista, hi havia un equip que, tot i ser el cuer, mostrava ambició, estrenyia en les línies de passada i lluitava a l’màxim cada rebot; mentre que el TAU Castelló era l’oposat.
Així doncs, la cosa no pintava bé a l’inici del segon quart (20-28), però es va veure una mica més d’espurna en el combinat amfitrió, de manera que la diferència es va reduir (29-32, min. 14), però encara no es veia la seva millor versió. De fet, en conte els Pontevedra van aconseguir una petita ratxa d’encert, van tornar a estirar la diferència (29-37, min. 15) i a forçar un temps mort local. Únicament en jugades aïllades es podia apreciar l’actitud esperada i desitjada al TAU Castelló i així és impossible guanyar a LEB Or tot i que t’enfrontis a l’últim de la taula. Saunders feia mal amb les seves penetracions dividint la defensa castellonenca i el tema de el rebot continuava sent una sagnia, ja que el Marin va arribar a la mitja part amb 10 captures ofensives, per a un total de 24 per només 17 dels amfitrions. Així les coses, el TAU Castelló se’n va anar a l’vestuari amb uns vergonyosos 46 punts en contra, encara que el seu d’avantatge era de només 8 punts. Podia haver estat pitjor i hi havia marge per a la remuntada.
A la represa, la determinació de Wade-Chatman servia per mantenir els locals en el partit, ja que el to general es mantenia en baixes revolucions, sobretot en l’apartat dels rebots, que ja fregava el ridícul. Lluny de millorar la cosa, empitjorava, ja que si no anotava el nord-americà ningú semblava capaç de fer-ho. L’alarma vermella va arribar al minut 27, amb 50-64 en el marcador i certa crispació en els jugadors de l’TAU Castelló amb la desconcertant actuació arbitral. Els amfitrions van provar la zona, però els gallecs van respondre amb un parell de triples abans de la fi d’aquest tercer quart que els van donar un gran respir, ja que la renda es mantenia per sobre de la desena. Així mateix, la sensació d’una possible victòria local s’esvaïa a cada minut que passava.
En l’últim quart, poques coses van canviar. La intensitat no era alta, l’encert pobre i les idees per elaborar atacs eren més aviat escasses. Amb tot, hi va haver un indici d’esperança a tres minuts de la fi, ja que els centelleigs individuals de J. J.García van fer que es baixés de la barrera psicològica dels 10 punts (71-80). La cosa es va posar millor amb una cistella posterior de Djukanovic (73-80), però cada vegada quedava menys temps. Els castellonencs van haver de arriscar en defensa i a l’estar ja en bonus, el Marin Peixe Galego va trobar en els tirs lliures seva taula de salvació. D’aquesta manera, es va certificar la inesperada i decebedora derrota dels de La Plana.