El Tau Castelló guanya amb justicia al Leyma Corunya en el Ciutat de Castelló (82 a 76)
Informació: Tau Castelló.Foto: Pascual Candido
El TAU Castelló està en bona ona. Va guanyar a domicili la jornada passada i va confirmar el seu bon moment amb un treballat i merescut triomf davant el Leyma Corunya, un conjunt que compta amb una gran plantilla tot i estar a la zona baixa de la classificació. Va tenir molt de mèrit aquest triomf, ja que els de La Plana el van afrontar amb baixes en el seu joc interior (el recentment lesionat Nkaloulou i la coneguda de García), però tothom va aportar el seu important gra de sorra per aconseguir la victòria.
Se sabia per endavant que el TAU Castelló estava sota mínims en les seves parades interiors amb la recent lesió de Nkaloulou, de manera que va sortir d’inici Sabonis en la posició de quatre. Els locals van fer el que havien de fer: defensar fort, robar pilotes, córrer … és a dir, aprofitar la superioritat del seu perímetre. Li anava molt bé als locals, tothom aportava, funcionada a bon nivell la inusual dupla interior Sabonis-Rowley i el ritme era viu, va saber portar el partit a un patró de joc on es trobava més còmode. D’aquesta manera, la primera escapada en el marcador va arribar aviat (18-8, min. 6). Els gallecs van demanar temps mort i van començar a castigar una mica més sota els taulers, però la diferència es mantenia al voltant dels 10 punts.
Es va arribar al segon quart i el TAU Castelló seguia imposant el ritme. Buscant encara més agressivitat, Toni Ten va fer alguna cosa poc freqüent com és posar en pista a Faner i Steinarsson amb Chema García jugant de 3. Allò acabava de funcionar, mentre que en el bàndol visitant els seus interiors feien mal de la mà de l’immens veterà Hernández- Sonseca i el rus Dimitry Flis. Així, els corunyesos van apagar el llum vermell i el seu desavantatge es va reduir als 4-5 punts. Tornaven a estar en el partit. Si al principi el TAU Castelló era una coral, es va convertir en un sol d’Ott, que centrava l’anotació del combinat amfitrió amb un repertori de cistelles de totes les formes i colors que van cristal·litzar en els seus 19 punts al descans amb un espectacular 22 de valoració . Per contra, el Leyma Corunya es mantenia ferma i demostrava que per fora també tenia gent molt perillosa, sobretot els seus alers Monaghan i Cooney. Amb tot, el resultat al descans era esperançador (47-42), les sensacions en molts moments bones i hi havia una bona i important notícia: els escassos pivots del TAU Castelló tot just comptabilitzaven faltes. A més, l’improvisat pivot Sabonis es feia respectar agafant un rebot després d’un altre (va acabar l’envit amb ni més ni menys que 12 captures).
A la represa tocava estrènyer en defensa; i en atac … bé, estava Ott, que seguia amb el seu recital d’impressionants cistelles tot i tenir un gos de presa enganxat per frenar-lo. Però aquest pla no podia ser fiable, perquè Ott és molt bo, però no és Superman, així que calia buscar altres vies per anotar. Un avís seriós va arribar en el minut 26, quan els visitants es van posar a només un punt (55-54) i Toni Ten va haver de demanar temps mort. El nord-americà va seguir a la seva, però al final havia de descansar i en els compassos finals d’aquest tercer quart es van començar a veure altres coses en el bàndol local (penetracions, joc amb bloqueig directe, pilotes interiors …) que li van permetre mantenir-se per davant en el lluminós (66-62, min. 30).
L’últim període va començar amb un estira i arronsa continu entre els dos contendents, però es mostraven desencertats, amb més cor que cap com se sol dir. Va tornar Ott a pista després de la seva pausa de descans, però en aquesta fase el colós es deia Kyle Rowley. La veritat és que el partit estava molt intens, cosa a la qual també va ajudar el públic de Ciutat en augmentar el nivell de decibels. El Leyma Corunya se sabia agafar a la pista tot i la dura defensa castellonenca gràcies a la qualitat de la seva plantilla, especialment Monaghan, però el de Trinitat i Tobago va reafirmar la seva condició de líder en aquests minuts ficant dos tirs consecutius de vital importància. Així les coses, es va arribar a 42 segons del final amb 78-74 en el marcador i pilota per als visitants. Els gallecs van tirar fins a quatre vegades, ja que els locals no van aconseguir controlar el rebot, de manera que la jugada va acabar en una falta sobre Hernández-Sonseca a 14 segons del final. Aquest va anotar els dos i la responsabilitat era ara per al TAU Castelló, que tenia dos punts d’avantatge. Toni Ten va demanar temps mort per treure en camp ofensiu i donar molt resultat, ja que es va donar la sentència definitiva del xoc amb una cistella de Gatell. Fins i tot va donar temps perquè Sabonis fiqués un mat quan quedava un sospir per al final per a més alegria d’una afició del Ciutat a la vora de l’èxtasi.