El Tau Castelló guanya al Araberri i aconsegueix la seua sisena victòria consecutiva com a local (89 a 88)
EL TAU Castelló va aconseguir la seva sisena victòria consecutiva com a local després imposar-se al conjunt vitorià de l’Sáenz Horeca Araberri en un nou partit amb final ajustat. No hi va haver pròrroga, però es va decidir increïblement a 4 dècimes del final amb una cistella de Steinarsson que va tancar un partit molt competit i igualat de principi a fi davant un rival que va mostrar molta serietat i solvència.
El TAU Castelló va saltar a la pista amb un quintet poderós físicament, amb Sabonis de tres i Juanjo García i Rowley d’interiors. Aquest poder en la posició d’aler va ser aprofitat amb les dues primeres cistelles locals, obra del jugador hispà-lituà (realment sensacional la seva actuació en l’envit) i la posterior, anotada per Rowley. Però el problea estava enrere, ja que la defensa castellonenca no s’emprava com tocava, sobretot per frenar Wintering, un jugador que amb prou feines supera el 1,80 d’alçada, però amb una velocitat i punteria endimoniades. A més, hi havia el problema afegit de les faltes, ja que potencials defensors d’aquests homes com Faner i Ott es van carregar aviat. Toni Ten va demanar temps mort i la pausa va servir per posar-se els piles. La intensitat va ser una mica més gran, així com en les transicions i en les accions d’atac, de manera que el desavantatge es va estrènyer. En el tram final d’aquest primer quart, un última empenta castellonenc encapçalat per un Gatell que anotava cada pilota que tocava a la fi va donar la davantera (29-28) en un xoc que estava resultant d’allò més vistós per l’alta anotació que registrava.
L’espectacle va seguir en el següent període, amb tots dos contendents anotant fàcil. El combinat amfitrió també es trobava còmode amb la velocitat, cosa poc freqüent en els rivals que es troben els de La Plana. Així doncs, amb possessions en els dos equips fulminants, de molt pocs segons, molt d’encert i poca defensa, la trobada presentava uns guarismes al·lucinants, com ara el 47-46 del minut 15. Va haver-hi temps mort visitant, però la decoració poc va canviar . Els jugadors estaven desbocats i amb prou feines es recorden tirs per sota dels últims 10 segons de possessió, de manera que es va arribar al descans amb un impactant 56-49.
En reprendre el duel, Toni Ten va tornar a fer com en l’inici a l’apostar per més quilos i centímetres, amb Rowley i Cain de pivots i Sabonis com a aler. La bogeria anotadora que s’havia viscut es va calmar, ja que era un ritme d’anotació difícilment sostenible. El TAU Castelló buscava més jugar de fora cap a dins, mentre que els alabesos van haver de donar descans al seu referent anotador Wintering, el qual en tota la primera part no va descansar ni un segon. El contrast va ser brutal, ja que el tercer va ser l’oposat als anteriors, encara que va ser molt emocionant per la màxima igualtat que va tenir, amb 71-70 al terme del mateix.
La cosa va continuar més o menys igual, amb la gran incertesa d’un resultat que no s’acabava de decantar cap a ningú. Com sol passar en aquestes ocasions, és el moment dels jugadors amb determinació. Cada possessió valia or i uns inoportuns errades en els locals van causar inquietud (79-83, min. 38). Tot seguit Rowley va ficar una cistella, però Edwards va respondre anotant un tir lliure (81-84). En la següent acció, Sabonis va transformar dos tirs lliures més, els visitants van fallar i va arribar l’èxtasi absolut amb un triple anotat per Ott que va posar el 86-84 a només 34 segons del final. Amb un soroll insuportable a les grades del Ciutat, Mitrovic va tenir la gosadia d’anotar un triple i un tir lliure addicional (86-88). La responsabilitat era ara per al TAU Castelló, que va demanar un temps mort per preparar una jugada en els 20 segons restants que disposava. Ott va penetrar, però va fallar el seu tir, però un Rowley providencial va agafar el rebot i va rebre una falta antiesportiva, encara que només va anotar un tir lliure (87-88). Així les coses, es va repetir la seqüència amb mateixos protagonistes: temps mort i pilota per als locals, però en aquesta ocasió amb només 12 segons per guanyar el partit. Va rebre Steinarsson i després d’un gran nombre de pots i semblar que ho tenia tot perdut, es va reincorporar, se’n va anar cap a la cistella i va deixar anar una bomba que va entrar i va fer esclatar al públic de Ciutat a 4 dècimes del final. Va ser un digne final per a un partit tan bonic.
Informació: Tau Castelló. Foto: Pascual Candido