El Tau Castelló cau amb honor davant l’historic Movistar Estudiantes (66-78)
TAU CASTELLÓ 66
MOVISTAR ESTUDIANTS 78
TAU CASTELLÓ: Rozitis (15), Alvarado (13), Hook (7), Hermanson (6), Stutz (14) –cinc inicial–; Faner (6), Torres, Sikiras (4), Hernández (1) i Sabaté. 22 faltes. Eliminat Toni Ten.
MOVISTAR ESTUDIANTS: Fagiano (14), Dee (6), Martín (20), Poirier (4), Domínguez (1) –cinc inicial–; Jackson (5), Sola (3), Dos Anjos (4), Stoilov (13) i Durisic (8). 24 faltes.
ÀRBITRES: Sandra Sánchez, Juan Ramón Hurtado i Javier Villanueva.
PARCIALS: 8-7, 17-16, 28-19, 31-34 (descans); 35-44, 47-53, 56-63 i 66-78 (final de la trobada).
INCIDÈNCIES: Gran ambient al pavelló Ciutat de Castelló, amb unes 2500 persones a les grades. Es va guardar un emotiu minut de silenci en memòria del recentment mort fisioterapeuta burrianès Manolo Granell.
No podia ser. El Tau Castelló va caure davant un històric del bàsquet espanyol com és el Movistar Estudiantes, clar favorit a l’ascens a totes les travesses. Ho van intentar els deixebles de Toni Ten, als quals no se’ls pot retreure manca d’esforç, però després d’una primera part il·lusionant, els visitants van fer valer la seva qualitat i experiència per emportar-se el triomf. Això sí, el quadro madrileny es va haver d’emprar a fons per endur-se el triomf del Ciutat.
El partit va començar amb els interiors dels dos equips acaparant l’anotació. El Tau intentava revolucionar el ritme del partit a les transicions, on treia més avantatge per sorprendre el rival. On també destacaven els de Toni Ten era en defensa, subjectant bé els seus perillosos rivals, robant pilotes i fent que la seva renda fos molt interessant als 6 minuts del partit (12-7). Al quadre local estava especialment inspirat Rozitis, que anotava a les pilotes doblegades que li arribaven i en continuacions de bloquejos, encara que per l’altra banda el veterà ala pivot Nacho Martín mantenia els col·legials amb opcions al final del primer quart (17- 16).
En el període següent, la intensitat defensiva va pujar algun punt més. Els de La Plana van optar per un perímetre més dinàmic amb les seves dues bases Alvarado i Faner, secundats per Hook. Alhora, Pablo Hernández estava de 4, cosa que suposava una cara aposta pot l’small-ball per córrer, cosa que millor sap fer el Tau Castelló. L’aposta va funcionar, ja que el combinat amfitrió va tornar a obrir escletxa (26-18, min. 14) i l’Estudiantes va haver de demanar temps mort. A partir d’aquí, els madrilenys van trobar una manera per anotar amb facilitat: penetrar i doblegar. Quan Rozitis saltava a les ajudes defensives, facilitaven la pilota als seus pivots, els quals anotaven sense problemes. D’aquesta manera, la renda castellonenca va volar ia 2 minuts del descans el matx estava igualat a 29. A més, el combinat de La Plana tenia ara un bon embús en atac, de manera que les bones sensacions i il·lusió del principi es van convertir en certa preocupació quan els dos conjunts se’n van anar al vestidor (31-34).
A la represa no va millorar la cosa. Ningú trobava opcions per anotar als locals, especialment Hermanson, que buscava els seus triples, però sempre mal posicionat. El Movistar Estudiantes defensava molt fort, robava pilotes i en atac seguia a la seva, per la qual cosa va saltar l’alarma al minut 24 (33-44). Nacho Martín es mantenia com a principal perill per als castellonencs, ja que ara estava molt encertat en els triples. Va ser llavors quan el Tau Castelló, contra les cordes, es va posar a jugar a tomba oberta. Defensa al límit, velocitat i atacs directes. D’aquesta manera, guiats per Alvarado i els seus trips (gran encert en els trets després de pick) i amb el debutant Sikiras sumant punts amb el bon joc de peus a la pintura, l’últim quart s’afrontava amb esperança (47-53).
Ens vam plantar a l’última cambra i Toni Ten va tornar a recórrer a l’artilleria lleugera, encara que una empenta dels madrilenys va tornar a sembrar la inquietud (52-62, min. 34). Ho estava fent bé el Tau, però és que l’Estu és molt Estu i penalitzava al màxim els errors dels locals per continuar anotant i avortar qualsevol intent de remuntada castellonenca. La parròquia local esperava una empenta màgica de les rajoles en forma de fulminants contraatacs i diversos triples seguits, però els minuts passaven, la diferencai estava estable i els del Maeztu refermaven les seves opcions per a una victòria que finalment es va produir sense excessiu patiment.
Informació i Foto: Tau Castelló