El Tau Castelló aconsegueix una dificil e importantisima victoria davant el Coviran Granada

COVIRAN GRANADA 62

TAU CASTELLÓ 63

LEVITEC HUESCA: Costa (7), Iriarte (11), Bropleh (21), Murphy (10), Rodríguez -cinc inicial-; Bortolussi (4), Martínez, Andriassi, Bressan, Díaz (5), Gatell (4) i Fall. 21 faltes. Eliminat Murphy.

Ent: Pablo Pin

TAU CASTELLÓ: Alvarado (7), Duran (11), Bas (9), Edwards (5), García (13 – 05:00 inicial-, Sabaté (3), Dukan, Faner (9) i Pavelka (6). 19 faltes . Eliminat Romà Bas.

Ent: Toni Ten

ÀRBITRES: Colom M., Carrera I. i Hurtado JR.

INCIDÈNCIES: Partit amb 500 espectadors

PARCIALS: 12-20 / 11-8 (23-28 Descans); 20-13 / 13 -15 (56-56) – Pròrroga 6-7 (62-63 Final)

Es jugava a Granada la primera plaça de grup i el que era més important, sumar una victòria més per la difícil segona fase. El TAU Castelló amb la ja sabuda absència de Matt Stainbrook se li sumava la de l’aler camerunès Adala Moto pendent d’estrenar paternitat.

La primera d’el partit va ser per al Covirán Granada que per primera vegada en molt de temps jugava davant 500 espectadors. Però els taulellet van sortir molt ficats en el partit. Un triple de Romà els donava el primer avantatge 4-5. Però els problemes començaven per als de Ten. Romà va fer la segona personal i l’entrenador onder va haver de substituir-abans del previst. Va sortir Joel Sabaté a pista i anotava un triple 10-11 que inaugurava una ratxa de el TAU Castelló que amb un 2 + 1 de Tomas Pavelka amb mat inclòs, i dos tirs lliures d’Oscar Alvarado posaven la màxima diferència a la fi de la primera cambra 12- 20.

El segon quart va estar ple d’imprecisions per ambdós equips a causa de les fortes defenses. Els de Ten no aconseguien tirs còmodes i el joc interior es trobava amb molts defensors i amb un Edu Gatell molt actiu en la defensa granadina.

Quan s’acostava el Covirán Granada al marcador un triple d’Alvarado li donava aire als castellonencs. El marcador s’estrenyia a la mitja part 23-28 després d’un mal segon quart de tots dos equips (11-8) que eren conscients del gran valor de la victòria.

El tercer quart va caure de la banda nassarita. Els de Pablo Pin amb un inspirat Lluís Costa van dominar els primers compassos de partit i amb un parcial de 8-0 aconseguien posar les taules en l’electrònic 35-35 a l’equador de el partit. Toni Ten demanava temps per reorganitzar a l’equip, que sobretot en atac, s’estava diluint davant l’eufòria local i l’empenta de el públic amb els seus.

Tingues llavors tornava a confiar en el joc interior a Kai Edwards i a Juan García, que va exercir del que és, d’ala-pivot franquícia i treia petroli en cadascuna de les accions d’atac. I és que el partit estava lent i tosc, en el terreny que el Covirán Granada volia. El quart acabava amb un ajustat 43-41 i amb tot per decidir.

L’últim envit, que al final no va ser tal, va començar amb una gran igualtat. Les cistelles es corresponien amb cistelles de l’altre equip i els errors també. Començava a fer efecte la barreja explosiva de nervis, cansament i necessitat de victòria per a la següent fase. A l’equador de quart el marcador seguia en taules 49-49. Una cistella de Joan Faner posava el 52-55 amb poc més de minut i mig per jugar-se i Pablo Pin demanava temps mort. Broplhe anoto dos tirs lliures per empatar el partit a 56. tingues va demanar temps per jugar els últims segons de partit. La pissarra va sortir bé però la safata d’Edu Durán no va voler entrar. A l’igual que a l’anada el partit s’hauria de decidir a la pròrroga. Una pròrroga d’autèntic infart on dos equips van tenir el partit guanyat per moments. Amb 59-61 i quatre segons de partit el Covirán Granada va treure de fons i Thomas Bropleh que no havia fet un 0 de 6 en triples va anotar el que podia ser definitiu des de 8 metres i caient. Un canastón que podia valer la victòria i el liderat de el grup per als andalusos.

Toni Ten va demanar temps mort per jugar l’últim segon i mig de partit. Va treure la pissarra i va pintar la qual podia ser la jugada de l’any. I ho va ser. Oscar Alvarado va treure des de la banda una passada preciós i precís que Juan García, de cap manera estrella, s’encarregava d’agafar en l’aire i fer una esmaixada que ensordia el Palau dels Esports de Granada 62-63. El hispà dominicà donava la victòria, la imbatibilitat lluny del Ciutat i el liderat de el grup als castellonencs, en una primera fase per emmarcar del TAU Castelló.

Informació i Foto: Tau Castelló