El Tau Castelló aconsegueix la victòria mes meritòria de la temporada davant el CB Prat (76 a 70)
El TAU Castelló va aconseguir la victòria més meritòria de la temporada després de la seva gran actuació contra el CB Prat. El mèrit va estar en la gran actitud i intensitat dels de Toni Ten davant un dels equips més ben classificats de la competició ia més amb la sensible baixa d’un jugador tan important com és el pivot Edu Gatell. Així doncs, hi havia molt a celebrar i pel que mostrar-se satisfet.
Els castellonencs van tenir problemes per anotar en els compassos inicials. Era d’esperar, ja que s’enfrontaven a una de les millors defenses de la lliga. El seu gegantí pivot Andriuskevicius era el més intimidador, però no era l’únic. Quan els locals penetraven se’ls feia de nit amb les ajudes defensives dels interiors. No era clara la cosa, l’escorta visitant Agada estava entonat i Toni Ten aviat es va veure forçat a demanar un temps mort, però després de la parada tècnica es van veure els mateixos problemes, de manera que el primer període va acabar amb un perillós parcial de 12- 21.
En el segon quart calia intentar una altra cosa i Steinarsson va provar amb els triples i se li va donar molt bé, ja que va anotar tres seguits. No obstant això, el CB Prat seguia funcionant gràcies en gran mesura al gegant Andriuskevicius (ben secundat per Cate), que també feia molt de mal en atac amb els seus bloquejos directes. Generava situacions per als seus companys o per a ell mateix en les continuacions dels mateixos. El TAU Castelló va provar un canvi de defensa: es va posar a pressionar a tota la pista per moments, buscant els dos contra un, però sobretot va ser un canvi en el to, que es va tornar molt més agressiu. Els catalans es van veure una mica encallats i el punt de mira del combinat amfitrió estava més precís, de manera que un triple de Faner va donar la davantera als de La Plana al minut 16, amb 30-28 en el lluminós. El xoc a partir d’aquí es jugava amb el ganivet entre les dents, defenses al límit, costava molt anotar i igualtat màxima, amb el que es va arribar al descans amb empat a 36.
A la represa el partit es va tornar molt més accelerat, un ambient en què els taulellet es troben còmodes. La pilota anava d’una cistella a una altra a tota velocitat i els atacs locals eren molt directes, era estrany que algun tingués més de quatre passades. Aquesta recepta va funcionar molt bé i el TAU Castelló va poder obrir la seva primera escletxa important (50-41, min. 24). La diferència va estar al voltant de la desena, però en el tram final d’aquest període es va estirar una mica més. Les penetracions es feien amb molta intensitat i fe, generant moltes situacions avantatjoses, encara que la clau de veritat estava darrere, amb la impressionant defensa dels castellonencs. D’aquesta manera, es afrontava l’últim quart amb una sucosa renda (64-49) que s’apropava bastant la victòria.
En aquests compassos, els de La Plana sabien mantenir una còmoda renda, sempre per sobre dels 10 punts. El CB Prat, en el qual només la seva pivot Cate feia alguna cosa destacable, com veia que la cosa no pintava bé i els feien mal amb penetracions i els pivots locals, va demanar temps mort i va canviar a defensa a zona. Aquesta variant li va trastocar als castellonencs, que molt aviat van haver de demanar el seu corresponent temps mort per reorganitzar els seus atacs. Va començar a haver-hi certa intranquil·litat, perquè els catalans es van apropar perillosament (72-67 a 2:10 del final). En el següent atac tampoc es va trobar una bona opció i tot seguit el CB Prat va treure una jugada de tres punts (72-70), però va arribar Steinarsson en pla salvador per arrencar cap al cèrcol i aconseguir una meritòria cistella. Després Cain va estar murri per recollir una pilota perduda prop del cèrcol i anotar novament, de manera que el xoc quedava gairebé sentenciat amb 76-70 en el lluminós i només 36 segons per davant. Per sort, en les següents possessions els visitants no van estar fins i es va certificar un dels triomfs més meritoris de la temporada.
Informació: Tau Castelló. Foto: Pascual Candido