El Tau Castelló aconsegueix la primera victoria de la temporada en el Ciutat de Castelló davant el Palencia
Informació: http://www.amicscastello.com
Foto: Pascual Candido
TAU CASTELLÓ: Steinarsson (20), Rowley (2), Bas (2), Nkaloulou (7), Ott (11) -cinc inicial–; Faner (4), Sabonis (8), Gatell (22) i García (2). 16 faltes. Sense eliminats.
XOCOLATES TRAPA PALENCIA: Calliste (5), Pi (5), Otegi (12), Barnes (5), Grimau (22) -cinc inicial–; Alexander (4), Garrido (11), Ruffin (10), Cvetinovic i Toledo (1). 19 faltes. Sense eliminats.
ÀRBITRES: Francisco José Zafra i Sara Peláez. Mala actuació, mostrant-permissius amb el conjunt visitant.
PARCIALS: 10-11, 22-22, 30-34, 35-47 (descans); 48-55, 56-64, 65-70 i 78-75 (final de la trobada).
INCIDÈNCIES: Prop de 2000 espectadors veient el partit al pavelló Ciutat de Castelló.
El TAU Castelló va aconseguir la seva primera victòria de la temporada donant un cop sobre la taula, ja que es va imposar al Xocolates Trapa Palència, un equip cridat a lluitar per l’ascens a ACB. Va ser com molts partits dels de La Plana, que comencen amb problemes per carburar al màxim i acaben guanyant amb un malbaratament d’agressivitat i convicció.
El TAU Castelló va començar com ens té acostumats, amb uns atacs molt directes i velocitat en les transicions. Els seus pivots Nkaloulou i Rowley van ser els primers a anotar, però ho feien lluny del cèrcol en jugar de cara amb uns defensors superiors físicament. Per la seva banda, en l’altre bàndol, també eren els pivots, especialment Barnes i Otegi, els que feien més mal. La cosa anava de pivots, ja que Rowley va fer dues faltes, es va haver de seure i li va reemplaçar 01:00 Edu Gatell que es va despatxar amb uns minuts francament bons. La dictadura dels grans va ser resposta amb la revolució del petit base local Steinarsson, l’únic del perímetre castellonenc que anotava; i en els castellans sobresortia Jordi Grimau, encertat en el tir i aprofitant sota els taulers seva major altura sobre els seus defensors.
La igualtat era màxima (22-22 al final del primer quart) i en el segon el ritme es va tornar encara més viu, amb possessions més curtes. Va aparèixer en pista Ott, que va contribuir notablement a revertir la sequera anotadora que hi havia als exteriors. Per desgràcia, una sèrie d’errors dels locals i el recital que oferia Otegi (tant li feia el tipus de defensor que li posessin) va cristal·litzar en un preocupant 30-36 i el primer temps mort que demanava Toni Ten. Hi havia potencial i qualitat a la pista (Ott, Bas, Faner, Sabonis i Gatell) però la bola no entrava, mentre que Otegi (va arribar al descans amb 12 punts i 14 de valoració) i Grimau (13 punts i 18 de valoració) seguien a la seva, ficant de totes les formes i colors, arribant a provocar un segon temps mort pràcticament consecutiu. Bas i Ott estaven ben subjectes i els pocs tirs que tenien alliberats no entraven. Només Steinarsson amb els seus rampells de raça cap a la cistella aconseguia augmentar l’anotació, encara que era a comptagotes, de manera que la cosa estava bastant malament al descans (35-47).
El TAU Castelló va sortir enrabiat després de la pausa, amb la seva defensa al límit. Així es va aconseguir que Otegi i Grimau fallessin algun tir i que els visitants s’esgotessin una possessió en no poder tirar. Van contribuir de nou a la festa Nkaloulou i Gatell (va tancar el partit amb una gran actuació) amb la seva anotació, amb el que va començar a haver-hi esperança (42-49, min. 24), a l’espera que s’unissin a l’intent de remuntada els homes de perímetre. Els locals pressionaven molt amunt perquè els Palència seu quedessin amb pocs segons per als seus atacs posicionals. També pressionava el públic de Ciutat pujant els decibels, però no s’arribava a retallar del tot. Llavors Toni Ten va apostar per la revolució dels petits posant en pista genta àgil i lleugera en una clara aposta a cara o creu per la velocitat i l’agressivitat a tota la pista.
Amb aquest plantejament es va arribar a l’últim quart. Unes bones defenses i 5 punts seguits d’Ott van fer tornar a somiar (63-68, min. 33). El TAU Castelló estava defensant amb una zona oberta que li estava donant bon resultat. El guió semblava simple i clar: remar amb la zona i córrer en atac. I sovint resultat que va donar! Otegi i Grimau estaven desapareguts, ningú més al Trapa Palència veia cèrcol amb claredat i quan va aparèixer el perímetre de veritat amb dos triples consecutius per fi es va culminar la remuntada (71-70, min. 37) amb un Ciutat de Castelló en ebullició com espectador. No obstant això, aquests minuts d’inspiració castellonenc no van continuar en els instants següents i els Palència, sabent aplicar la seva experiència i agafant-se a la pista, van tornar a avançar (71-75 a 2 minuts del final). Steinarsson –¡quina partidàs el seu! – va treure un oportú 2 + 1 que va anivellar les coses 74-75 quan tot just quedava un minut per acabar. La defensa castellonenca es va veure premiada amb el seu rival menjant-se la possessió i en l’atac següent, l’incommensurable Gatell avançava als de la Plana (76-75). I va ser de nou la defensa, ja que el Trapa Palència no va veure cèrcol i en els pocs segons restants els de la Plana van ser millors. L’hi van creure, van lluitar i van guanyar amb mereixement.