El sistema sanitari públic valencià realitza més de 4.500 informes mèdics de presumpta violència de gènere en un any

El sistema sanitari públic valencià realitza cada any més de 4.500 informes mèdics de presumpta violència de gènere.

La dada l’ha donat a conèixer la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, amb motiu de la commemoració, el 25 de novembre, del Dia contra la Violència de Gènere. «Cada any quantifiquem les dones mortes per la violència masclista, tant de bo poguéssim quantificar les vides que vam salvar des del sistema sanitari», ha afirmat.

Actualment, tots els serveis d’urgències dels departaments de salut tenen activat un protocol d’atenció a les dones víctimes de violència de gènere. «Sabem que les víctimes de violència de gènere compten amb els professionals de la salut com a primera opció per a sol·licitar ajuda. I que són aquests professionals els que, amb major freqüència, van a detectar problemes de salut que poden amagar un maltractament», ha afegit la consellera.

Les dades de què disposa Sanitat reflecteixen que, set de cada 10 dones de les que s’emet informe mèdic per presumpta violència de gènere, presenten lesions físiques rellevants, localitzades majoritàriament en els braços i mans, al coll, al crani, en glutis , cames i peus i en les galtes o la mandíbula. Pel que fa a la tipologia de lesió, les més freqüents són: eritemes, equimosis (morats), hematomes, i erosions.

Respecte de l’atenció sanitària rebuda, les dones són ateses principalment a urgències d’Atenció Primària, seguit de la consulta d’Atenció Primària i en urgències hospitalàries. A 8 de cada 10 se’ls realitza una prova diagnòstica complementària, generalment una radiografia o una analítica. I a sis de cada 10 se’ls aplica tractament mèdic, principalment farmacològic, seguit de cures locals i ajuda de tipus psicològic.

Pel que fa a la descripció de l’episodi de maltractament, les lesions físiques que presenten les dones segons els informes mèdics es produeixen per impactes del cos de l’agressor o bé amb objectes contundents. El maltractament de tipus psicològic es dóna en forma d’insults, menyspreus, fer-la sentir-se inferior o culpable i amenaces de mort.

Detecció precoç mitjançant cribatge

A cada dona que acudeix al sistema sanitari per qualsevol motiu de salut se li realitzen una sèrie de preguntes que permeten detectar precoçment la violència de gènere en qualsevol de les seves formes.

La Comunitat Valenciana ha anat incrementant el nombre de cribratges progressivament fins arribar al 4% de la població femenina major de 14 anys. En concret, les últimes dades parlen de 93.970 cribratges en un any tancat, el 2017, dels quals el 2,36% són casos positius, 2.184 en total.

El canvi d’estratègia introduït en 2016, que va portar a Sanitat a implantar el cribratge sistemàtic -sempre que la dona acudeix al sistema i no només per sospita de violència de gènere-, ha permès passar de 28.227 en el primer semestre de 2015 a 66.688 per el mateix període en 2018, el que representa un increment del 42% de dones.

Dels 2.184 positius, en el 44,2% es detecta maltractament físic, en el 91,3% va psicològic i en un 7,3% maltractament sexual, ja que no són excloents (de fet solen donar-se alhora). En la pràctica totalitat dels casos positius detectats en el cribratge es realitza una valoració del risc. En aquests casos es realitzen actuacions específiques d’atenció sanitària o derivació a recursos especialitzats per a dones víctimes de violència de gènere.

Sanitat està intensificant també la detecció precoç de la violència de gènere en embarassades. En el cas d’aquestes dones, la cobertura del cribratge va ser de 6.430, dels quals 129 van donar positiu en violència de gènere: 118 per violència psicològica i 51 per maltractament físic.

En relació al perfil sociodemogràfic, el 43% de les dones entre 14 i 25 anys afirmen haver patit algun episodi de violència de gènere al llarg de la seva vida. El 73% de les dones han patit un maltractament de més d’1 any de durada i la prevalença de violència de gènere en dones no espanyoles és dues vegades superior a la que s’aprecia en dones espanyoles.

Ana Barceló ha incidit que la conselleria reconeix la violència de gènere com un problema estructural amb greus repercussions sobre la salut de les dones i els seus fills i filles i ha recordat altres eixos d’actuació posats en marxa des del seu departament per intervenir amb dones en situacions d’especial vulnerabilitat.

En concret, s’ha referit a la guia d’intervenció davant la violència de gènere en dones amb addiccions i al protocol signat juntament amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per atendre i derivar, de manera preferent, a les dones en situació de violència de gènere entre serveis i centres d’ambdues conselleries.

 

 

 

Informació i Foto: Generalitat Valenciana