El sector agrari alacantí penja d’un fil i per això seguim apostant des de LA UNIÓ pel manteniment del transvasament Tajo-Segura
La decisió del Consell d’Estat de donar validesa al dictamen del projecte de reial decret de revisió dels 12 plans hidrològics (2022-27) no treu gens ni mica de legitimitat a les demandes que portem reivindicant des de LA UNIÓ Llauradora i dels regants alacantins . Aquest dictamen inclou la fixació de cabals ecològics al Tajo i suposa una reducció de les aportacions al transvasament al Segura.
En primer lloc, cal assenyalar que la decisió del Consell d’Estat no és vinculant i el Govern hauria d’obviar tot el que fa referència al transvasament per seure a negociar i no entrar en una nova guerra absurda de l’aigua.
El sector agrari alacantí penja d’un fil i per això seguim apostant des de LA UNIÓ pel manteniment del transvasament Tajo-Segura com a font de subministrament d’aigua de qualitat per a una de les zones més riques agrícolament de tot Europa, com són les comarques del sud Alacant.
Donem suport al recurs plantejat per la Generalitat i seguirem defensant els interessos dels agricultors i dels ciutadans en general, a disposar de recursos alimentaris de qualitat, que només es poden aconseguir mitjançant un subministrament adequat i estable d’aigua per al reg agrícola.
Instem la ministra Teresa Ribera a deixar-se de guerres i que plantegi una solució integral als recursos hídrics, integrant propostes vertebradores i constructives per a tothom, en evitació de conflictes entre territoris. Només des d’aquesta visió de cohesió interterritorial es poden assolir solucions duradores i positives per al conjunt de l’Estat.
La realitat en aquests moments ens indica que altres alternatives viables al transvasament amb un preu assumible perquè els agricultors puguin mantenir les seves explotacions no existeixen ara i per tant no és moment d’assumir retallades d’aigua, just quan els costos de producció estan tan desorbitats.
“Si la dessalació o la depuració d’aigües és possible, viable i assumible en un futur ja parlarem, però ara la veritat és que no, que el preu de les aigües és inassumible, i que necessitem estabilitat per planificar els regs de les nostres produccions agrícoles que donen menjar a nombroses famílies productores i que són apreciades pels consumidors”, assenyala Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ.
Informació i Foto: La Unió Llauradora i Ramadera