El Rototom Sunsplash rep a dones reines

L’artista principal de la nit va ser una altra pionera del reggae, Queen Ifrica. Filla del contemporani de Marcia i sensació l’any passat al Main Stage, Derrick Morgan, Ifrica es va sentir també com a casa, cantant sobre one drop i up-tempo Rhythms. Va homenatjar els orígens amb un medley de ska del seu pare i el seu col·lega Monty Morris, va adaptar les lletres de Milk And Honey d’In Crowd a «Rasta bring forth reggae», i va canviar de Essence Of My Life a la seva cort original, Marcus Garvey de Burning Spear, just el dia després de l’aniversari de Garvey. La seva retòrica rasta va quedar ben clara en afirmar «Sóc una lleona no una feminista» abans d’entonar el seu Lioness On The Rise. I clarament es va mostrar encantada amb el conjunt de fans internacional present en declarar «miro al públic i veig persones de tots els colors i nacionalitats» a la mateixa vegada que com és costum en ella, es descalçava per sentir-se més connectada a la terra.

Al Lion Stage, el sound system francès de dub dancehall i el segell OBF van presentar a un trio de MC’S per a una descàrrega de bravura lírica. L’anglès Charlie P, el francès Shanti D i l’espanyol Sr Wilson, van mostrar perquè són tan demandats en l’escena internacional. Una gegantina multitud es va congregar superant els límits de la zona de públic, més enllà del Lion Bar. «¿Esteu a punt per torneu-vos bojos?» Preguntava Charlie P abans de llançar la seva enrevessada i ràpida lírica, mentre els tres s’anaven donant suport els uns en els altres com a germans. Les lletres dancehall sobre baixos trenca-malucs va ser la recepta perfecta per a una de les festes més entusiastes que el festival hagi vist.

Un cop la festa es va calmar, va arribar l’hora d’una altra experiència espiritual. Un dels artistes roots reggae més seriosos de la generació actual jamaicana, Micah Shemaiah, amb el seu globalment diversa banda, The Dreadites, van revelar la seva Roots I Vision d ‘ «un món rasta» al públic present. La seva captivadora veu acompanyada per la música de la banda, va atreure a pocs minuts a una audiència que ja anava de camí a la sortida.

A l’hora d’encertar no hi va haver millor elecció per a la matinada de Caribbean uptempo que el britànic Natty Bo. A més d’estar àmpliament versat en ska i rocksteady, el impecablement vestit vocalista de The Topcats, va punxar cúmbia vintage de la seva col·lecció de discos, omplint la pista de ritmes contagiosos.

Text d’Angus Taylor traduït per Maria Paz Marcos Silvestre

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: