El professor de la UA Raúl Rodríguez guanyador de el XX Premi d’Assaig Miguel de Unamuno
L’autor aborda en aquest assaig les ficcions, tant novel·les com pel·lícules i sèries de televisió, en un text en què defensa que el massiu no ha de ser superficial. “Són ficcions de masses, sense deixar per això de ser ficcions de muses” afirma. Tot i que el llibre no es publicarà fins a finals de març o primers d’abril, Raúl Rodríguez, avança que l’assaig analitza com la ficció ens obre la possibilitat de viure moltes vides sense sortir de la nostra, de posar-nos en perill de mort sense morir-nos, de viure romanços sense compromís, de cometre crims o de venjar-nos d’ells sense culpa i sense càstig, de passar molta por i gaudir-ne a el mateix temps. Com és possible que em posi tendre, trist, alegre, em exciti o m’espanti per personatges o situacions que sé que no són reals? Com poden unes paraules dites o escrites, unes imatges en moviment que representen a éssers imaginaris, provocar en mi emocions tan intenses com les que provocarien si es referissin a éssers reals, que existeixen o han existit?
L’assaig ens posa davant personatges de paper o de cel·luloide dels que vam arribar a saber sovint molt més del que sabem, íntimament, de les persones de carn i ossos que ens envolten. En aquest sentit el llibre es recrea en alguns d’aquests personatges: des dels Swann i Odette de Proust fins als Deckard i Roy de Blade Runner, Lolita i Humbert, Rick i Ilsa, el matrimoni Tura d’Ser o no ser, alguns personatges i situacions de Martin Amis, el Frank Underwood d’House of Cards, els àngels dubitatius de el cel sobre Berlín, els humans protèsics de molts episodis de Black Mirror, les eleccions morals dels protagonistes d’Estranys en un tren o de la calúmnia. El llibre també aborda algunes amenaces per a la ficció. L’autor afirma que dues d’aquestes amenaces són les conspiranoies i selficciones, “són espècies invasores que disputen a les ficcions genuïnes seu espai vital, i els dedico sengles capítols en el llibre”.
Raúl Rodríguez Ferrándiz
Professor titular al Departament de Comunicació i Psicologia Social de la Universitat d’Alacant. Va ser becari postdoctoral a la Universitat de Bolonya i ha realitzat estades docents en les universitats de Florència, Buenos Aires i ORT de Montevideo. Ha coordinat el Màster en Comunicació i Indústries Creatives de la Universitat d’Alacant, on imparteix l’assignatura de Narracions Transmedia.
Va ser Premi Internacional Ciutat de València d’Assaig per Màscares de la mentida: el nou desordre de la posverdad (València, Pre-Textos, 2018). És autor també de La musa venal: producció i consum de la cultura industrial, Premi Internacional d’Assaig Miguel Espinosa (Múrcia, Tres Fronteres, 2010) i d’Apocalypse Show. Intel·lectuals, televisió i fi de mil·lenni (Madrid, Biblioteca Nova, 2001). Ha coordinat el volum La polèmica sobre la cultura de masses en el període d’entreguerres: una antologia crítica (Universitat de València, 2012). Ha publicat en Claus de Raó Pràctica, Revista d’Occident i La maleta de Portbou, entre d’altres revistes culturals, i col·labora en el suplement Art i Lletres de el diari Informació d’Alacant.