El pressupost de la Conselleria de Sanitat supera els 9.000 milions d’euros i es consolida com el més gran de la història
El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha anunciat que el pressupost del seu departament per a aquest any 2025 puja a 9.186 milions d’euros, un 8% més que el de l’exercici anterior, consolidant-se com el més gran de la història, després de dos anys consecutius d’increment. «Prova irrefutable de la importància que el Consell atorga a les polítiques sanitàries», ha indicat.
Tot això, malgrat que la Comunitat Valenciana pateix un infrafinançament històric, ia més no cal oblidar els 1.023 milions d’euros de deute que el Govern central té contret amb la Generalitat per l’assistència a desplaçats d’altres comunitats autònomes oa ciutadans estrangers amb targeta sanitària europea”, ha afegit Marciano Gómez. És important assenyalar que aquesta quantia supera l’11% del pressupost global de la Conselleria.
En aquest sentit, el conseller de Sanitat ha qualificat dʻinjust que la Comunitat Valenciana no rebi compensació per les 200.000 assistències dʻAtenció Especialitzada prestades anualment a persones desplaçades dʻaltres comunitats autònomes que suposen una despesa de 77,6 milions dʻeuros anuals i ha reclamat «una reivindicació unànime».
Tres eixos fonamentals
Marciano Gómez ha explicat que «les tres grans apostes per al 2025 tant des del punt de vista organitzatiu com a pressupostari són l´Atenció Primària, l´Estratègia de Salut Digital i la Salut Mental».
Pel que fa a l’Atenció Primària, el conseller ha assenyalat que “s’assumiran nous reptes amb un nou model que incorpora mesures organitzatives i de gestió sanitària orientades a millorar la capacitat resolutiva dels centres sanitaris”.
Les novetats es recolliran al decret de la nova estructura, organització i funcionament de l’Atenció Primària i Comunitària del Sistema Valencià de Salut els objectius fonamentals del qual són el canvi en el model de jerarquització; la dotació de nous recursos per a exploracions i proves complementàries per agilitzar diagnòstics; o la introducció, avui ja realitat, de la intel·ligència artificial com a suport per a la lectura de proves diagnòstiques i per a la millora de la gestió de la demanda.
«Aquestes iniciatives són conseqüència de lʻesforç pressupostari previst en incrementar en 54 milions dʻeuros el programa dʻAtenció Primària que arribarà als 1.744 milions dʻeuros per tal de desenvolupar tres línies estratègiques», ha apuntat.
D’una banda, Marciano Gómez ha manifestat que “impulsarà la capacitat i resolutivitat de l’Atenció Primària amb inversions en tecnologia que ajudin a millorar l’accessibilitat dels ciutadans amb la reducció de la demora mitjana, la implementació d’eines d’intel·ligència artificial per augmentar la capacitat resolutiva i, per tant, la disminució de les els professionals”.
Així mateix, amb la conversió de jornada ordinària a complementària els dissabtes als Centres d’Atenció Primària amb Punts d’Atenció Continuada Sanitària “es pretén incrementar el temps que els professionals sanitaris dedicaran a l’atenció dels pacients de forma programada,
augmentant espais en horari vespertí i podent oferir un augment de la seva cartera de serveis; i millorar la conciliació familiar dels propis professionals”, ha indicat.
Pel que fa a l’adequació i la millora de les infraestructures als Centres d’Atenció Primària, es destinaran 82 milions d’euros d’inversió directa i s’augmenta un 30 % les subvencions a ajuntaments i diputacions per a consultoris auxiliars amb una dotació de 6,5 milions d’euros.
Estratègia de Salut Digital
Pel que fa a l’Estratègia de Salut Digital, la Generalitat invertirà 235 milions fins al 2027 «per enfortir el sistema sanitari valencià amb noves tecnologies que contribueixin a situar-nos al podi de les comunitats autònomes en Salut Digital», ha indicat el conseller.
«No podem projectar-nos cap al futur utilitzant eines del passat. El pas endavant és necessari i aquesta aposta tecnològica ja és una realitat perquè la Secretaria Autonòmica de Planificació, Informació i Transformació Digital, al seu programa d’Informació per a la Salut augmenta la seva dotació en un 55,8%, assolit els 127,5 milions d’euros, dels quals 90 es destinen al capítol 90».
Gómez ha destacat que es tracta d’“una aposta clara per un nou escenari tecnològic que es veurà reflectit en la història clínica única, l’anell radiològic i la implantació de la IA”.
La història clínica única permetrà que els antecedents clínics d’un pacient es puguin visualitzar des de qualsevol centre sanitari públic de la Comunitat Valenciana independentment del departament d’origen. Aquest programari integrarà les històries clíniques dels pacients de les vuit agrupacions
sanitàries interdepartamentals, així com dels centres adscrits a aquestes agrupacions i de la xarxa de FACLs de la Comunitat Valenciana.
L’anell radiològic és una xarxa virtual per al diagnòstic d’imatge, que possibilitarà que qualsevol radiòleg de la Comunitat Valenciana, sigui on sigui, pugui visualitzar i, per tant, informar tota imatge radiològica realitzada a qualsevol centre sanitari públic de les tres províncies. Es tindrà capacitat per introduir IA en diversos diagnòstics, prioritzar-los sobre la base de la gravetat de les troballes, centralitzar l’informat i ampliar el catàleg d’imatges de noves modalitats (derma, retí, etc.).
A més, permetrà accés al pacient a totes les imatges, i està capacitat per interoperar en cas de derivacions a proveïdors externs de salut, garantint en tot moment la protecció de dades. «En definitiva, estem davant d’una adaptació més que necessària per a la sanitat del segle XXI, ja que la impossibilitat que diversos departaments de salut poguessin compartir informació mèdica dels pacients era un anacronisme que perjudicava, greument, aquell ciutadà que, per les circumstàncies que fossin, hagués de ser atès en un altre centre hospitalari de la Comunitat Valenciana que no fos».
Marciano Gómez ha incidit que la incorporació de la IA s’està fent «d’una manera ordenada, transparent i equitativa. Estem implementant algoritmes a la imatge per a la seva aplicació als programes de cribratge de càncer de mama, al suport a les àrees d’Urgències, equips d’Atenció Primària i també al cribratge de retinopatia diab.
Així mateix, el conseller ha destacat que la introducció dels algorismes esmentats “està permetent ja un suport important al diagnòstic de les radiografies de Tòrax i aparell osteoarticular a les sospites de fractures, amb l’objectiu de reduir la finestra al diagnòstic i millorar la capacitat dels equips implicats”.
«De la mateixa manera, la IA també s’aplicarà a la posada en marxa dels Assistents Cognitius Conversacionals, una aposta rotunda amb l’objectiu de millorar la gestió de la demanda de cites en Atenció Primària, per a això ja s’estan fent proves pilot en alguns departaments», ha continuat el conseller.
Prioritat en Salut Mental
El tercer dels eixos que sosté el pressupost de Sanitat per al proper any 2025 és el programa de Salut Mental i Addiccions, el pressupost del qual supera els 192 milions.
Per a Marciano Gómez, “la importància de la salut mental en aquest pressupost és vital, no només perquè des del primer minut de la legislatura la considerem com una pedra angular de la nostra gestió, sinó perquè les conseqüències de les inundacions i el treball de reconstrucció obliga a un esforç addicional per atendre les necessitats de la població afectada”.
Del pressupost de Salut Mental més de 131 milions d’euros es destina a personal. En aquest punt, el responsable autonòmic de Sanitat ha asseverat que s’ha dut a terme “el major increment de professionals de salut mental aprovat fins ara amb la creació de 200 nous llocs de treball, potenciant la plantilla en un 21,4%, d’aquesta manera, en tan sols un any, hem assumit un increment del 90% respecte al creixement total de la plantilla. dos ho estan corroborant”, ha subratllat Gómez.
Els Hospitals de Dia per a Salut Mental són, juntament amb l’augment del personal, la gran aposta en aquesta matèria per al 2025. Es comptarà amb 18 Hospitals de Salut Mental per a persones adultes, amb 450 places i una inversió de més de 56 milions d’euros per als propers 5 anys. «Amb aquest augment, passem d’estar a la cua a ser la segona autonomia amb més taxa de places del país», ha matisat Gómez.
«La prevenció i el tractament de la salut mental en els nens i adolescents és un altre eix prioritari a les nostres polítiques sanitàries», ha afirmat Gómez qui ha recordat la licitació de 18 hospitals de Dia de Salut Mental per a la infància i l’adolescència amb 480 places i un pressupost de més de 62 milions d’euros. El conseller també s’ha referit a la implantació de 7 Unitats de Trauma Complex als departaments afectats per la dona i la creació de 22 Unitats de Detecció Precoç, en col·laboració amb la Conselleria d’Educació, que inclouen 56 places de psicologia.
«A més, per a casos aguts, tindrem noves unitats d’hospitalització per a la infància i l’adolescència, i, a finals del 2025 disposarem de 33 llits nous el que, una vegada més, ens situarà entre les autonomies amb més taxa de llits d’hospitalització psiquiàtrica per als nostres joves», ha recalcat.
El conseller ha recordat que aquestes actuacions s’emmarquen al Pla de Salut Mental i Addicciones 2024-2027 té una dotació de 724 milions d’euros amb què s’atenen totes les activitats del sistema sanitari vinculades amb aquesta àrea i, a més, “s’implementen tot un seguit d’iniciatives que ens fan passar del furgó de cua en què estàvem a una posició d’avantguarda adaptada a les necessitats que aquesta disciplina requereix.
El pressupost de Salut Pública, que arriba gairebé als 165 milions, s’ha dimensionat per actuar fonamentalment en la prevenció fent èmfasi en la vacunació, augmentant l’espectre vacunal i incloent-hi la immunització per al VRS de l’adult.
A més, una nova plataforma digital de cribratges permetrà gestionar els programes de cribratge poblacionals, organitzar les cites, registrar els resultats i fer un seguiment dels pacients, de manera que augmentarà la participació, millorarà la detecció primerenca i permetrà un tractament ràpid i oportú, reduint la incidència i mortalitat per càncer. S’iniciarà amb el cribratge de cèrvix instaurant-lo a totes les Agrupacions Sanitàries Interdepartamentals, per prevenir el càncer de coll uterí.
Incentivar el personal
El conseller ha afirmat que «cal una actualització en la cultura de la incentivació. Resulta totalment ineficient, i gosaria dir que, fins i tot inadmissible per al sistema sanitari i, per tant, per al servei que oferim als ciutadans que, en determinades àrees de treball el rendiment del personal, a igualtat de complexitat, sigui més gran en la jornada extraordinària».
Per això, ha insistit que la productivitat s’ha de destinar a millorar l’eficiència de l’atenció sanitària de forma equitativa i extensible a tota l’organització. En aquest context, hem augmentat la quantitat destinada a productivitat variable o acords de gestió en 40 milions d’euros. “La productivitat variable suposa una universalització dels incentius, cosa que, sens dubte, farà que el sistema sigui més productiu i equitatiu”, ha assegurat el conseller.
D’altra banda, l’augment del capítol de Personal permetrà atendre l’increment de plantilla per als nous centres i serveis que es creen i inclouen un any complet del personal de Manises i Dénia que el 2024 només va ser assumit parcialment per aquest capítol.
Inversió en infraestructures
Sobre inversions en infraestructures sanitàries, Marciano Gómez s’ha referit a les obres d’ampliació de l’Hospital de la Vega Baixa (37 milions), diverses actuacions a l’Hospital Clínic (36,3 milions), l’ampliació als centres d’atenció especialitzada al departament de salut de la Marina Baixa (26,6 milions) o els 13,5 milions d’euros. d’euros per continuar amb l’expropiació de la darrera parcel·la que queda pendent i la tramitació del nou Hospital General de Castelló. A aquestes actuacions cal afegir-hi els 17 milions al recinte de l’antiga Fe de Campanar.
Pel que fa als Hospitals d’Atenció als Pacients de Crònics i de Llarga Estada, es destinen 8,8 milions per a la reforma de l’Hospital Militar de Mislata, 1,9 milions d’euros per a la reforma de l’Hospital de la Magdalena de Castelló i també se li assignen recursos a la reforma de l’HACLE Sant Docent a Alacant (200.000 euros).
Pel que fa a obres en Atenció Primària, cal destacar els imports destinats al CS Alacant PAU 2 (9 milions), al CS Alacant-Garbinet (3,1 milions) al CS Benidorm Racó de Loix (3 milions) al CSI del carrer Girona a Alacant (3,5 milions) al CS Elx-Travalón (2,5 milions) o al CS de Pedre. A més, s’han consignat partides inicials als CS de Dénia, Alacant-La Condomina, Guardamar del Segura, Oriola i Sant Vicent del Raspeig, entre d’altres, perquè es pugui iniciar la tramitació i ser una realitat en els propers exercicis, així com 700.000 euros per a l’ampliació del CS la Bassa d’Alcoi.
A Castelló s’hi han pressupostat 1,5 milions d’euros per al CSI Vinaròs II, una infraestructura estratègica per a aquest departament de salut; així com 1,7 milions d’euros per continuar amb el centre de salut de Moncofa i s’impulsaran els d’Almassora i el Vila-real.
A la província de València, corresponen obres com al Centre de Salut d’Almàssera (2,9 milions), l’ampliació del CSI d’Alaquàs (2,5 milions) les obres al CS de Rafelbunyol (2,3 milions), al CS de Corbera (1,1 milions) o al CS del carrer Antonio Suárez a la ciutat de València (3,1 milions). Especial esforç s’ha realitzat a Catarroja on es farà una inversió de més de 3 milions d’euros en unes obres de reforma, que ja estaven en marxa, i que van quedar molt afectades per la riuada del mes d’octubre. A més, es faran els primers passos per a què i localitats com Albal, Silla, Pobla de Vallbona, València Penya-Roja, Port de Sagunt, Godella o Bunyol puguin tenir, com més aviat millor, la infraestructura sanitària que hem projectat.
Així mateix, s’impulsaran les obres dels nous centres sanitaris a Mislata, Borriana, Santa Pola i el Vedat de Torrent. A més, a través dels recursos d’aquest capítol, es dotarà de majors subvencions ajuntaments i diputacions per a l’adequació de consultoris auxiliars i atenció a la salut mental.
Farmàcia i medicina predictiva
El pressupost a Farmàcia s’incrementa en 240 milions per augmentar contractes de compra centralitzada que permet l’abastiment i l’accés dels pacients a medicaments innovadors, com ara teràpies CAR-T per tractar adults i nens amb leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B refractària o amb mieloma múltiple; tractaments innovadors per a dones amb càncer de mama metastàtic o teràpies gèniques com, per exemple, per tractar els nadons amb atròfia muscular espinal que evita la progressió de la malaltia.
Marciano Gómez ha destacat que aquesta inversió en medicaments és “el compromís de la Generalitat perquè tots els valencians tinguin accés als tractaments innovadors que salven vides”.
També s’ha habilitat una línia pressupostària de 600.000 euros per potenciar els serveis professionals farmacèutics de les oficines de farmàcia amb una atenció especial a les zones rurals.
Pel que fa a Investigació, Marciano Gómez ha explicat que es fomentarà la formació a l’àrea de recerca d’Atenció Primària i de projectes de recerca amb participació ciutadana, com ara els nous premis 100 per ciència.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana