El president del Llevant UD present a la inauguració del nou racó de les granotes de la “albufera” de l’Oceanogràfic

El Llevant UD apadrina el nou racó de les granotes de la “albufera” de l’Oceanogràfic. Aquest matí el president de l’entitat, Quico Català, al costat de la presidenta de l’Oceanogràfic de València, Celia Calabuig, i Blau i Grana, les mascotes de l’equip llevantinista, han inaugurat aquest espai espai divulgatiu de la “albuferización” del centre amb tres batracis gegants i un pas de granotes per advertir als visitants del trànsit dels amfibis

A les instal·lacions de l’Oceanogràfic de València ha el llac viu, una extensió d’aigua dolça en ple procés de naturalització que, des que es va suprimir el tractament amb components químics, està més viu que mai. Les primeres a aparèixer van ser les algues, el creixement es va veure afavorit per l’absència de substàncies químiques. Aquesta proliferació, va venir acompanyada de petits insectes que van trobar en aquest creixent ecosistema un bon refugi. I per completar el cicle de biodiversitat van arribar, a salts des del tram final de l’antic llit del riu Túria, elles … les granotes !, que ja han criat.

Es culmina així part d’un procés natural de “albuferización” del parc que aquest divendres s’obre al públic

Aquests amfibis tenen un curiós cicle de vida, en el qual es troben diversos estadis de desenvolupament. Entre els mesos d’abril i juliol tenen l’època reproductiva i les femelles dipositen una mitjana de 2.300 ous, que s’adhereixen a la vegetació per desenvolupar-se. Els capgrossos resultants passen per un procés de metamorfosi, en què pateixen nombrosos canvis fins a esdevenir granotes adultes, tal com les podem veure i sentir al llac.

Però no només romanen dins el llac, sinó que durant les tardes d’estiu, els agrada creuar d’una banda a l’altra del llac viu. Per això s’ha instal·lat un “Pas de granotes”, emulant el de vianants, per cridar l’atenció dels visitants i que siguin conscients de la presència d’aquests petits amfibis assaltant el paviment.

Una àrea natural de pas d’aus

A més, aquestes instal·lacions també són utilitzades per algunes espècies d’aus que la visiten al llarg de tot l’any per al que suposa una àrea de descans per a les aus migratòries en el seu viatge anual des del nord d’Europa al nord d’Àfrica, ja que simula perfectament les condicions del Parc Natural de l’Albufera i del llit vell del Túria.

Per completar el procés de “Albuferización” del llac, s’ha instal·lat un panell il·lustrat informatiu amb totes les espècies autòctones de l’Albufera de València, i que, a poc a poc, gràcies als projectes de recuperació de la Fundació Oceanogràfic, tindran presència a les aigües del major aquari d’Europes samarucs, tortugues, ofegabous, nenúfars, joncs, anguiles …

En el nou espai també es trobaran les enormes figures de tres granotes que serviran com a “ambaixadores” d’aquest racó autòcton, amb una dimensions d’un metre i vint centímetres realitzades amb fibra de vidre, modelat a mà durant més d’un mes de manera artesanal pel taller Thermingart Ovejero SL, de la família d’artistes Ovejero.

Part de la tasca de conservació de la Fundació Oceanogràfic, no només de l’ambient marí sinó de les aigües continentals, és explicar a tots els visitants de l’Oceanogràfic els ecosistemes d’aiguamolls. Gràcies a la col·laboració amb la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural i la piscifactoria del Palmar, s’està desenvolupant el projecte de recuperació d’espècies tan emblemàtiques com el samaruc, peix en perill crític d’extinció.

 

 

Informació i Foto: http://www.levanteud.com