El PP Castelló presenta un recurs davant del TSJCV contra l’eliminació del topònim en castellà

Per Carrasco, “el temps de les imposicions, de el sectarisme, de generar polèmica on no n’hi havia per acabar enfrontant a la societat castellonenca ha de quedar enrere”, a el temps que ha remarcat que “ja és hora de tornar la llibertat als castellonencs i que, en qüestions com l’educació, la cultura o la llengua, tornin a poder triar per ells mateixos, sense veure coartats els seus dret “.

D’aquesta manera, els ‘populars’ materialitzen l’anunci que ja van realitzar el 24 de maig de 2019 per tornar a cridar de manera oficial a la ciutat ‘Castelló de la Plana’ i ‘Castelló de la Plana’, com així era des de fa 38 anys, des del 19 de juliol de 1982, quan va ser aprovada per l’ajuntament la denominació bilingüe de l’topònim.

Carrasco ha explicat que a l’hora de validar el canvi de denominació, que el Consell va aprovar el Decret nombre 40/2019, de l’22 de març, tant la Generalitat Valenciana com el govern municipal de PSOE i Compromís “van utilitzar un ardit administrativa per enganyar a la ciutadania i, sense seguir les normes de procediment administratiu que exigeix ​​la llei, basar-se en una falsa interpretació de el terme per justiciar l’eliminació fulminant d’una la denominació de la ciutat en el seu terme castellà, amb el qual portava coexistint oficialment des de l’any 1982 “.

“D’entrada, van designar aquest procediment com ‘canvi de denominació de el nom de la ciutat, quan en realitat havien de haver-ho anomenat’ eliminació de la denominació en castellà ‘, ja que van simular voler donar a la ciutat un nou nom quan ja l’ostentava oficialment des de la seva aprovació, el 1982 “, ha explicat la portaveu municipal del PP.

A l’qüestió, ha apuntat que “segons l’article 34 de la Llei 39/2015, Llei de procediment administratiu comú, tant l’administració local com l’autonòmica han contravingut i vulnerat el procediment establert i, ja que l’article 48 de l’esmentada llei preceptua que són anul·lables els actes de l’administració que incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, aquest acte administratiu ha de ser anul·lat, més encara si tenim en compte que l’article 49 castiga amb la seva anul·labilitat a l’acte administratiu en tota la seva amplitud que fa a l’informe viciada sigui tan important que sense ella l’acte administratiu no hauria estat dictat “.

Per això, en el recurs el PP demana la seva anul·lació per ‘desviació de poder “,” tal com estableix l’article 70, a causa de l’exercici de potestats administratives per a fins diferents dels fixats en l’ordenament jurídic, a més de per la inadequació de l’ procediment “, ha comentat Carrasco.

“El Decret de Consell pel qual es va aprovar el canvi de denominació es basa en els acords plenaris de l’Ajuntament de Castelló en les sessions celebrades en 21 de juny de 2018 i el 29 de novembre de 2018, l’informe de la Direcció General de Règim Jurídic Autonòmic i Local de el Ministeri de Política Territorial i Funció Pública de l’11 de gener de 2019 i l’acord de Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de l’1 de febrer de 2019, 03:00 acords dels quals dos, com són l’expedient de l’ajuntament i el de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, estan viciats “, ha assegurat Carrasco.
ACORDS “viciats”

En concret, en el cas de l’expedient municipal, Carrasco ha detallat que “falta la justificació de l’acte administratiu sol·licitat, perquè la denominació ‘Castelló de la Plana’ ja era oficial des de 1982 i en cap moment el decret que va oficialitzar la coexistència de les dues denominacions obligava al fet que un municipi hagués de tenir una denominació única “.

Al seu torn, ha afegit que “els informes tècnics aportats per l’ajuntament intenten desvirtuar la tradició històrica i lingüística de la denominació en castellà, quan s’adequa a la tradició històrica i lingüística de la nostra ciutat i apareix en textos en llatí, francès i castellà que daten de l’any 1564, fins i tot de l’any 1473, pel que el seu ús està fonamentat històricament, a més d’haver estat utilitzada oficialment pel mateix consistori per dirigir-se a persones o institucions foranes, com constata una carta de 1640 en la qual el propi ajuntament es refereix a si mateix com ‘Castelló de la Plana’ quan es dirigeix ​​a l’Rei “.