El Ple de l’Ajuntament de Valencia rep la decisió del TSJ que confirma la denominació València com a oficial i exclusiva de la ciutat.

El Ple de l’Ajuntament ha rebut este dijous la confirmació de l’ús exclusiu i normatiu de la denominació València com a nom oficial del municipi, després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, TSJ, que desestima el recurs interposat en el seu moment contra el decret del Consell que va aprovar l’adaptació de la denominació.

La regidora de Gestió de Recursos, Luisa Notario, ha pres la paraula davant el Ple per a subratllar els arguments del TSJ, que confirmen que l’expedient que va donar lloc al canvi de denominació «estava perfectament raonat i justificat, i amb tots els informes preceptius». A més, la regidora ha recordat que més del 80% dels municipis valencianoparlants ha canviat els seus noms a la denominació en la llengua autòctona.

Ha intervingut la portaveu del Grup Popular, María José Catalá, qui ha insistit a fer valdre determinats informes d’entitats locals, contraris a esta denominació.

GONZALO TEJERO LANGARITA

Durant la reunió del Ple, s’ha aprovat concedir, a títol pòstum, la medalla al sacrifici en el compliment del deure -categoria or- de la Policia Local de València al que fora Cap del Cos de la Guàrdia Municipal Gonzalo Tejero Langarita en l’inici de la Guerra Civil, i que va ser afusellat al juliol de 1936 «per defensar la llibertat de tots i totes, eixa llibertat de la qual hui podem gaudir», en paraules del delegat de Protecció Ciutadana, Aarón Cano.

El capità Gonzalo Tejero Langarita va ser nomenat sotscap de la Guàrdia Municipal el 8 de maig de 1930, i en 1931 es va fer càrrec de la Prefectura del cos. Tal com ha explicat Cano davant l’Ajuntament en Ple, a l’abril de 1936, davant la situació prebèl·lica que s’estava vivint, el president del Consell de Ministres d’Espanya va manar una companyia de guàrdies urbans comandada pel capità Tejero Langarita per mantindre l’ordre als carrers de La Corunya. Després de la rebel·lió militar del 18 de juliol, el capità va defensar amb les seues tropes el Govern Civil de la ciutat, i va rebutjar escapar amb vaixell a Astúries al no poder fer-ho amb tots els seus homes. Sis dies després, el 25 de juliol de 1936, va ser afusellat pels seus captors, «sent una de les primeres víctimes de la Guerra Civil», ha evocat el regidor Aarón Cano.

No obstant això, la proposta només ha comptat amb el suport de l’equip de Govern (grups Compromís i PSPV-PSOE). Els regidors del PP (Santiago Ballester) i Ciutadans (Narcís Estellés) han justificat la seua abstenció en la votació per entendre que es tracta d’una «mesura electoralista ja que estem a poques setmanes de les Eleccions Generals del 10-N». Mentre que el portaveu de Vox, José Gosálbez, ha assenyalat el vot contrari del seu grup «ja que es tracta d’una moció que reobri velles ferides i suposa un tracte desigual a les víctimes de la guerra».

EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST

Durant la sessió s’han abordat també diferents punts relacionats amb la hisenda municipal. S’ha donat compte a la Corporació dels estats d’execució pressupostària a 30 de setembre, la qual cosa ha suscitat el debat entre els membres del Ple. Els portaveus de l’Oposició han criticat al Govern els percentatges en l’execució de les inversions, que a la conclusió del tercer quadrimestre de l’any se situaven en el 24%

El delegat d’Hisenda, Ramón Vilar, ha recordat que la valoració definitiva ha de fer-se en el moment en què es liquide el Pressupost, al desembre, «i ací, el percentatge executat serà similar i equiparable al de les altres administracions públiques», ha assegurat. De fet, ha afegit l’edil, en el cas del pressupost autoritzat, la proporció és superior al 80%.

Altres assumptes que han suscitat el debat durant la reunió han sigut la modificació dels components del Consell Social de la Ciutat, o l’aprovació dels criteris per a determinar el personal administratiu adscrit als grups polítics municipals. Respecte a este assumpte, la delegada de Gestió de Recursos, Luisa Notario, ha explicat que els criteris es basen en la representativitat de cada grup municipal, però la regidora popular María José Ferrer ha anunciat la presentació d’un recurs contenciós administratiu.

També s’ha debatut sobre el Palau de la Música, al fil de l’aprovació de la 4a modificació pressupostària de 2019 per a abordar un crèdit extraordinari finançat mitjançant el romanent líquid de tresoreria. Els Grups de l’oposició han acusat la regidora de Cultura, Glòria Tello, de «no gestionar de manera adequada», i esta ha recordat que, malgrat l’actual situació del recinte musical, s’ha aconseguit reubicar 42 concerts en altres espais de la ciutat. Tello ha valorat, a més, que el nombre d’abonaments de la temporada 2019-2020 és el més alt dels últims anys (un 20% major que l’any anterior).

 

 

Informació i Foto: Ajuntament de Valencia

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: