El periodisme d’investigació a l’ecosistema mediatic valencià te un nom propi
Francesc Arabí, nascut a Gata, La Marina Alta, fa 54 anys, és tot un referent del
periodisme que s’anomena d’investigació. Al diari Levante, on va treballar quasi vint
anys, es va especialitzar en els casos de corrupció que esqueixaven tota la societat
valenciana, des dels seus vessants econòmic, social y cultural. Ell és un dels
responsables de que coneguérem el cas IVEX, els pagaments irregulars i sobresous al
cantant Julio Iglesias o el conegut càrtel del foc, amb el Serafín Castellano d’actor
principal. Aquest periodista, que disposa de fonts valuoses i verídiques, ha ofert als seus
lectors sucoses exclusives sobre els escàndols de la Gürtell, el cas Fabra a Castelló i les
seues ramificacions, els abusos continuats a la gestió de Blasco, particularitats del cas
Taula o peces immillorables sobre el cas Nóos. Molts d’aquests protagonistes van
acabar a la presó.
Quico Arabí ha estat també durant deu anys professor de Periodisme a la
Universitat de València i ha participat en diversos congressos sobre corrupció,
transparència i periodisme d’investigació. També ha treballat per a altres mitjans de
comunicació, així com en ràdios i televisió d’àmbit autonòmic (À punt).
Fa cinc anys va publicar un manual sobre zaplanologia. En “Ciudadano
Zaplana, la construcción de un régimen corrupto” va repassar l’interior del camp
d’operacions de l’expresident i les clavegueres d’un règim hegemònic, prepotent,
cleptócrata i clientelista, un règim que va exhaurir els recursos del País Valencià, que va
ofegar el seu futur i que deixà una pèssima imatge pública de la nostra gent. Notari de
les malifetes de Zaplana i els seus acòlits, va publicar el seu darrer llibre, “Los
tentáculos del truhán. La caída de Zaplana y la corrupción más allà del PP”, on
tracta la ressaca del zaplanisme al sí de la societat valenciana, les bombolles
ideològiques que van hipnotitzar a tot un poble, els negocis bruts i ràpids, els suborns i
les mentides. La trajectòria de Zaplana ha estat tot un miracle fins ara perquè havia
aconseguit eixir indemne de mes d’una dotzena de casos de corrupció. Finalment ha
estat condemnat amb alguns còmplices i veurem si torna a xafar els patis de la presó de
Picassent o d’un altra que escollisca el personatge que va a arribar a ser ministre i
portaveu del govern del seu amic Aznar. Hui toca esbrinar per què els valencians vam
combregar amb aquell estat d’ànim eufòric i trampós, per què ens vam deixar arrossegar
pel fang d’aquells polítics.
Arabí tracta amb un pessic d’humor tota aquella desventura política i utilitza més
material que ningú, una documentació que ha sigut sol·licitada per forces policials i
actors judicials. Aquest periodista ha degut sortejar moltes pressions, ha tingut que
viatjar a l’estranger, a països com els Estats Units o República Dominicana o bussejar
en l’ordre monàstica d’unes mongetes per treure llum sobre els desgavells d’un dels
seus consellers més importants.
La seua obra és com la visió des d’un dron del mapa de la corrupció, de la
devastació moral, de la vulneració ètica i de la ruïna econòmica propiciada des d’un pen
que contenia els pressupostos de la Generalitat en aquells fatídics anys. El “Padrino”
Zaplana entenia com ningú la democràcia mediàtica i sabia manipular l’opinió pública.
Hui res millor que un periodista solvent per explicar-li als castellonencs la seua fórmula
secreta, la seua recepta màgica per enganyar-nos.
Informació i Foto: Comunicació Plataforma Ciutadana