El MuVIM organitza una taula redona amb els escriptors Rafa Lahuerta i Ginés S. Cutillas sobre la València dels 80
La València dels anys 80 era una ciutat a mig camí entre la tradició i una modernitat que no acabava d’arribar. Molt després del “desarrollismo” i molt abans de la Copa Amèrica i la Fòrmula I —quan va exhibir-se l’aparador de la modernitat més exaltada—, València era una ciutat que dormia una sesta secular i beatífica. Un lloc on convivien carromatos i sis-cents, enderrocs i noves vivendes lustrals. La paraula gentrificació encara no havia desembarcat al vocabulari i a les nits una multitud de garitos donaven empara i beguda —sense les restriccions del ZAS— a les tribus urbanes que havien aconseguit sobreviure al dia.
L’avantatge d’aquella urbs dels anys 80 era que tot —els edificis, l’autogovern, els jardins del riu— estava per fer perquè tot estava mig derruït. Li faltava una bona mà de pintura a aquella València en la qual moltes façanes estaven per lluir, plenes d’escrostonaments i persianes desajustades, però on la gent encara s’asseia a la porta per a vore la vida passar, saludar uns veïns i malparlar dels altres. Era una capital instal·lada entre el blanc i el negre, expectant amb la promesa de color d’una democràcia acabada d’estrenar. El cas és que la dels huitanta acabà sent també una dècada prodigiosa, sobretot quan arribà l’autonomia i España entrà finalment en la CEE: sobre la ciutat van començar a caure diners, primer en forma de plugim discret i després —amb el boom que va precedir al crack de la construcció— con un xàfec que semblava imparable però que es va parar de colp i volta.
Rafael de Luis la va fotografiar i una selecció d’aquelles imatges es pot visitar al MuVIM, en l’exposició València 1980+40, fins al mes de març. I ara que fa quaranta anys de la València dels anys huitanta, el fotògraf compartix al museu propietat de la Diputació taula redona amb escriptors que també han evocat en la seua literatura aquella ciutat en trànsit cap a la modernitat: Rafa Lahuerta, autor de l’aclamada Noruega (Llibres de la Drassana, 2020) i Ginés S. Cutillas, un escriptor de llarg recorregut que ha retratat el Cabanyal d’aquells anys en El diablo tras el jardín (Pre-Textos, 2021). Tots tres moderats per Joan Carles Martí, responsable de la secció Valencianeando del LEVANTE-EMV, director del suplement literari Posdata i cap de la seua secció de Cultura.
La diputada del MuVIM, Glòria Tello, ha ressaltat la implicació del museu en la creació d’una programació atractiva al voltant de les exposicions. L’entrada és totalment gratuïta i es podrà arreplegar des d’una hora abans de l’inici de l’activitat al Punt d’Informació del vestíbul del MuVIM.