El Museu de Belles Arts de València explora a l’exposició ‘Rubens’ els anys de formació d’aquesta figura universal de l’art
El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) ha presentat aquest dijous l’exposició Rubens. La florida d’un geni’, que explora per primer cop els anys de formació de Peter Paul Rubens (1577-1640), mestre del barroc flamenc i figura universal de l’art.
L’exposició traça el desenvolupament artístic de Rubens des del seu aprenentatge als tallers dels artistes Tobias Verhaecht, Adam van Noort i Otto van Veen fins a la seva admissió com a mestre al Gremi de Sant Lluc d’Anvers el 1598 i el seu posterior treball per a la cort.
La mostra, que es podrà visitar fins al 4 d’octubre, ha estat presentada per la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, i la comissària de l’exposició, Ana Diéguez-Rodríguez; i ha comptat amb l?assistència de l?ambaixador de Bèlgica a Espanya, Didier Nagant de Deuxchaisnes.
Durant l’acte, Marta Alonso ha assenyalat que aquesta exposició «no només enriqueix la nostra excel·lent oferta cultural, sinó que també posiciona la Comunitat Valenciana com a referent internacional en l’acollida de grans fites de la història de l’art europeu». «Des de la Generalitat reafirmem el nostre compromís amb l´excel·lència artística i l´accés democràtic a la cultura», ha conclòs.
González Tornel ha afirmat que el Museu de Belles Arts «agraeix a tots els prestadors la seva generositat, especialment a l’Institut Moll. Rubens abans de Rubens descobreix al públic un mestre que fins ara era gairebé desconegut». «Aquesta mostra és una fita que marca l´enorme qualitat de les exposicions del museu», ha afegit.
Per la seva banda, Ana Diéguez-Rodríguez ha indicat que Rubens «es desvetlla en aquesta mostra com el gran geni del Barroc europeu. Artistes com Maerten de Vos, Otto van Veen o Jacob Jordaens acompanyen el mestre d’Anvers en aquesta investigació sobre la seva formació». «El catàleg de l’exposició serà una fita als estudis sobre Rubens», ha conclòs.
El floriment d’un geni
Per primera vegada, els visitants podran conèixer l’entorn cultural i artístic de l’Anvers que Rubens va freqüentar durant les darreres dècades del segle XVI. L’exposició reuneix obres associades a algunes de les principals personalitats artístiques de la ciutat, com Maerten de Vos, Willem Key, Adriaen Thomasz. Key, Crispijn van den Broeck i Pieter Pourbus II.
També ofereix l’oportunitat de veure obres d’Adam van Noort en una institució pública espanyola i el grup més gran de pintures d’Otto van Veen reunit en un context expositiu, més enllà dels llibres d’emblemes pels quals és conegut principalment.
L’exposició inclou diversos descobriments i préstecs. Entre els més destacats hi ha una de les pintures de la sèrie de La Creació de Pietro Facchetti, que Rubens va haver de restaurar després dels danys durant el seu trasllat des de Màntua a la cort de Felip III a Valladolid.
En aquest sentit, s’hi incorpora un esbós a l’oli per a l’altar major de la Chiesa Nuova de Roma, una obra pràcticament desconeguda per al públic espanyol, i la possible identificació, dins d’un fragment conservat, de part de la composició perduda de ‘La continència d’Escipió’ de Rubens.
El catàleg que acompanya l’exposició reuneix assajos de destacats acadèmics internacionals, com els doctors Ralph Dekoninck (KU Leuven-Universitat catòlica de Lovaina), Alexandra Libby (National Gallery of Art, Washington), Raffaella Morselli (Universitat La Sapienza de Roma), Sirga de la Pisa (Universitat C) Diéguez-Rodríguez (Institut Moll, Madrid).
Informació i Foto: Generalitat Valenciana