El Museu de Belles Arts de València col·labora a l’exposició sobre Sorolla ‘Pintar sense por’ que presenta la Catedral de Burgos

El Museu de Belles Arts de València col·labora a l’exposició ‘Pintar sense por. Joaquín Sorolla i la València de 1900’ organitzada per l’Arxidiòcesi de Burgos i el Cabildo Metropolità de la Catedral de Burgos a través de la Fundació Consolat del Mar de Burgos.

La mostra, que ha estat presentada aquest dijous, 28 de novembre, a La Sala Beato Valentí Palència de la Catedral de Burgos, compta amb el patrocini de la Junta de Castella i Lleó, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Burgos i la Diputació Provincial de Burgos.

Aquesta exposició es podrà visitar fins al 2 de març del 2025 i forma part d’actes programats amb motiu de la celebració del 950è aniversari del trasllat de la seu episcopal d’Oca a la ciutat de Burgos, que es commemora el 2025. Així mateix, conclou les celebracions de l’Any Sorolla que s’han desenvolupat durant el 2023 i el 2024.

Comissariada per Pablo González Tornel, director del MuBAV, l’exposició consta de trenta-dues obres, entre pintura i escultura, vint-i-cinc de les quals procedeixen de la Comunitat Valenciana: vint-i-dos del Belles Arts, una de col·lecció particular a València i dues de la Col·lecció d’Art Banc Sabadell dipositades a Alacant.

L’elenc d’obres es completa amb quatre llenços procedents del Museu Sorolla de Madrid, dos del Museu Nacional del Prado i un de la Col·lecció BBVA.

Aquesta exposició apropa l’obra de Sorolla i permet contemplar-la dins del període d’esplendor que va viure la cultura espanyola a finals del segle XIX i primer terç del segle XX, una etapa on les arts, la pintura, la literatura o la música van assolir a Espanya una força extraordinària com a expressió de la cultura i amb una àmplia projecció a Europa.

Així, entre les quinze obres del mestre valencià que es poden contemplar a l’exposició figuren algunes de les més icòniques de l’artista pertanyents a la col·lecció del Museu de Belles Arts de València, com és el cas de la ‘Grupa valenciana’, ‘Clotilde contemplando la Venus de Milo’ o ‘Labradora valenciana’.

A més, del geni de la llum s’exhibeixen retrats, marines, paisatges i escenes que reflecteixen la vida rural valenciana, així com la relació de Sorolla amb la ciutat de Burgos a través dels quadres que va realitzar de la Catedral el 1890 i 1910.

En diàleg amb Sorolla, la mostra presenta obres de reconeguts artistes valencians al voltant del 1900 com els pintors Joaquín Agrasot, Josep Benlliure Gil, Antoni Fillol, Josep Mongrell, Víctor Moya, Antonio Muñoz Degraín, Ignacio Pinazo Camarlench, Francisco Pons Arnau, Emilio Sala , Julio Vila Prades, i els escultors Mariano Benlliure i José Capuz Mamà.

Pablo González Tornel ha assenyalat que «Pintar sense por» és una cita extreta de la novel·la de Vicente Blasco Ibáñez «La maca nua» que defineix a la perfecció la pintura valenciana d’entresegles. Així, la mostra ofereix al públic castellà els millors artistes de la València finisecular com Sorolla, Pinazo, Benlliure o Fillol”.

El comissari ha subratllat a més que la mostra s’acompanya “d’un catàleg científic que aborda amb sentit crític l’escola valenciana de pintura i deconstrueix els estereotips historiogràfics arrossegats durant un segle”, amb textos del mateix González Tornel, així com de Luis Alberto Pérez Velarde , Vicente Pla Vivas i Gloria Martínez Leyva.

Joaquín Sorolla i la València de 1900

Joaquín Sorolla Bastida (1863-1923) va ser el més reconegut dels pintors valencians de secrets. Format en la tradició acadèmica, el 1884 va obtenir una pensió de la Diputació de València que li va permetre viatjar a Itàlia i que va canviar per sempre la seva manera de retratar el món.

A Roma i París, Sorolla va entrar en contacte amb Francisco Domingo, els Benlliure i els corrents internacionals vinculats a la pintura realista, del natural i de caràcter luminista.

Des de 1892 Joaquín Sorolla va participar en nombroses exposicions internacionals celebrades a Munic, París, Chicago, Berlín, Venècia i Viena, però va ser el 1900 quan va obtenir el Grand Prix a l’Exposició Universal de París i el 1901 la medalla d’honor a l’Exposició Nacional de Belles Arts a Madrid.

El 1911 Sorolla va rebre d’Archer Milton Huntington l’encàrrec de pintar ‘Les Províncies d’Espanya’ per a la seu de la Hispanic Society of America a Nova York i va treballar de manera incansable fins que va caure malalt el 1920. Joaquín Sorolla va morir el 1923.

L’escultor Mariano Benlliure i els pintors Joaquín Agrasot, Joaquín Sorolla, Ignasi Pinazo, José Benlliure, Emilio Sala o Antonio Muñoz Degraín van ser la primera generació que, juntament amb Sorolla, va protagonitzar la renovació de la pintura valenciana. Van crear una particular estètica que va definir la manera de tractar els gèneres del retrat i el paisatge amb una modernitat i immediatesa inusitada.

També el costumisme de encuny valencià va trobar el seu camí durant aquest període. A partir de les recreacions historicistes de Bernardo Ferrándiz i de la visió idealitzada de una Arcàdia mediterrània imaginada per Joaquín Agrasot, altres pintors com Antonio Fillol, José Mongrell o Francisco Pons Arnau van construir la imatge idíl·lica d?una València feliç incrustada entre l?horta i el mar.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana