El Museu de Belles Arts de València celebra els 150 anys de l’Acadèmia d’Espanya a Roma amb l’exposició ‘L’empremta de Roma’
El director del Museu de Belles Arts de València (MuBAV), Pablo González Tornel, ha presentat este dijous l’exposició temporal ‘L’empremta de Roma. 150 anys de l’Acadèmia d’Espanya a Roma’, que celebra el segle i mig d’activitat a la ‘ciutat eterna’ de l’Acadèmia d’Espanya, la més antiga institució cultural espanyola en l’exterior.
Amb més d’un centenar d’obres, esta singular exposició està comissariada per María Dolores Jiménez-Blanco Carrillo de Albornoz, professora d’Història de l’Art a la Universitat Complutense de Madrid, i es podrà visitar des d’este dijous fins a l’11 de febrer de 2024.
Creada en 1873, l’objectiu de l’Acadèmia d’Espanya va ser des dels inicis apostar per la formació artística donant suport oficial a la històrica presència de creadors espanyols a Roma, una ciutat l’impacte cultural de la qual manté tot el seu vigor fins i tot quan París, Berlín, Viena, Londres o Nova York emergixen com altres possibles referències.
Des de llavors, per l’Acadèmia han transitat destacats artistes i intel·lectuals, siga com a directors, pensionats o becaris, vertebrant una comunitat en la qual s’han produït obres que hui formen part del llegat artístic del país.
Al llarg de la seua existència, són molts els professionals valencians que ha albergat l’Acadèmia d’Espanya, entre els quals destaquen Mariano Benlliure i José Benlliure Gil, pensionats i directors de l’Acadèmia, a més d’uns altres que van viure intensament la institució cultural enriquint la cultura de les dos ribes del Mediterrani, com Enrique Simonet, Antonio Muñoz Degraín, José Benlliure Ortiz, Vicente Beltrán Grimal, Manuel Benedito, Balbino Giner García, Anna Talens, Elena del Rivero, Sergio Arribas, Martín López Lam, o el recentment desaparegut Felipe Garín Llombart.
En este sentit, el conjunt de més d’un centenar d’obres prestades per a esta exposició demostra la vasta difusió del patrimoni creat a Roma en les principals institucions culturals del territori, així com en nombroses col·leccions privades.
El projecte està organitzat pel Museu de Belles Arts de València, la Generalitat Valenciana, la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma i Acció Cultural Espanyola (AC/E), amb la col·laboració de la Direcció General d’Indústries Culturals, Propietat Intel·lectual i Cooperació del Ministeri de Cultura i Esport.
El director del Museu de Belles Arts de València ha assenyalat que “‘L’empremta de Roma’ aferma el compromís del Museu amb el fet de bastir ponts entre l’art clàssic i el món contemporani”. El director ha subratllat també que “esta exquisida mostra, gràcies a la solidesa de la seua comissària, connecta València amb el panorama artístic espanyol més cosmopolita”.
González Tornel ha recordat que “la col·laboració entre institucions és un senyal d’identitat del present del Belles Arts, des de la Fundació María Cristina Masaveu Peterson, fins al Museu Carmen Thyssen de Màlaga o la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma”.
La directora de l’Acadèmia d’Espanya a Roma, María Ángeles Albert, ha comentat que els 1.050 hòmens i dones que han gaudit de les beques de creació i investigació que concedix el Ministeri d’Afers Exteriors “són els autèntics protagonistes de la història de l’Acadèmia i, per tant, d’esta exposició”.
Albert ha assenyalat també que la commemoració del 150é aniversari de l’Acadèmia s’estén a Espanya, Itàlia i a l’àmbit internacional, “gràcies a la col·laboració de diverses institucions culturals; la Direcció d’Indústries Culturals i Cooperació, i el suport imprescindible d’Acció Cultural Espanyola”. “És un exemple del treball en xarxa i de la suma de voluntats des del sector cultural per continuar donant suport a la investigació com a motor de futur”.
Per la seua banda, la comissària de l’exposició, María Dolores Jiménez-Blanco, ha indicat que esta exposició “porta al Museu de Belles Arts de València un nou relat de la modernitat espanyola a través del prisma de Roma”.
Així, amb un recorregut temàtic a través de segle i mig d’art espanyol, “connecta noms i formats molt diversos i fa valdre la col·lecció del Museu de Belles Arts de València, les peces de la qual són un pilar fonamental de la mostra, juntament amb les del Museu Nacional del Prado, les del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía i les de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando, entre altres institucions públiques i privades que han contribuït a este projecte”, ha assegurat la comissària.
‘L’empremta de Roma’
Esta exposició revela el significat i la rellevància de les aportacions de l’Acadèmia d’Espanya a la cultura espanyola i europea, segons el director del Museu. La selecció de peces suma exemples de les diverses facetes creatives i investigadores dels residents, i està acompanyada de material documental, la majoria procedent de l’arxiu de la mateixa Acadèmia, al qual s’unixen conjunts de col·leccions particulars.
De tot això “resulta un relat nou, alternatiu al tradicional, tant de la història de l’Acadèmia com, per extensió, de l’art modern i contemporani a Espanya”, ha explicat Pablo González Tornel.
En eixe relat, segons el responsable del Museu, “es mesclen temps, generacions i tècniques, i es combinen temes clau com la reivindicació del magnetisme de Roma; la fascinació pel viatge a terres llunyanes, però també el viatge interior; l’evolució del territori de l’art i el pensament; l’estímul i el repte de la convivència en un lloc ple de possibilitats, i, per damunt de tot, la capacitat transformadora d’interessants ments creatives que ha tingut i té l’Acadèmia”.
L’estructura comissarial de la mostra, que té com a objectiu traçar una lectura sintètica de segle i mig d’història, es conforma a través de cinc grans conceptes: Far, Comunitat, Roma, Viatge i Taller, que, amb una mirada actual, reflexionen des del present i partixen d’una exhaustiva anàlisi de la història d’una institució que es projecta al futur.
Atesa l’especial relació històrica i actual de l’art valencià amb Itàlia, el Museu de Belles Arts de València, una institució considerada com a crucial en el panorama de la cultura nacional, “amb una visibilitat cada vegada més gran i una clara vocació europea, s’ha configurat com a la seu ideal per a acollir esta mostra, com ho corroboren també la qualitat dels seus espais, les seues col·leccions i l’ambiciós programa expositiu”, ha assegurat Pablo González Tornel.
Relació d’artistes participants
Els artistes inclosos en la mostra són Darío Álvarez Basso, Fernando Álvarez de Sotomayor, José Ramón Anda, Ángel Andrade y Blázquez, Irene de Andrés, Paula Anta, Sergio Arribas, Juan Baraja, Itziar Barrio, Vicente Beltrán Grimal, Manuel Benedito Vives, José Benlliure Gil, Mariano Benlliure Gil, José Benlliure Ortiz, Luis Berdejo, Carla Berrocal, David Bestué, Venancio Blanco, Alan Carrasco, Francisco Javier Carvajal, José Casado del Alisal i Eduardo Chicharro Agüera.
Així mateix, l’exposició compta amb obres d’Eduardo Chicharro Briones, Irene Clementine Ortega, Félix de la Concha, Jorge Conde, Miguel Cuba, Joaquín Donaire, Pepe Espaliú, Hermenegildo Estevan, Antonio Flórez Urdapilleta, Pedro G. Romero, Clara Gangutia, José María García de Paredes, Fernando García Mercadal, Balbino Giner García, Yeyei Gómez, Clara González Ortega, Begoña Goyenetxea, Isaías Griñolo, José Guerrero (1914-1991), José Guerrero, José Ignacio Hervada, Miki Leal, Jana Leo, Almudena Lobera, Eduardo López Arigita, Rogelio López Cuenca, Francisco López Hernández i Martín López Lam.
Altres artistes presents són Los Bravú, Sigfrido Martín Begué, Clara Montoya, José Moreno Carbonero, Emilio Moya Lledós, Blanca Muñoz, Antonio Muñoz Degraín, Sonia Navarro Peralta, Antonio Ortiz Echagüe, María de Pablos Cerezo, Vicente Palmaroli, María Teresa Peña Echeveste, Enrique Pérez Comendador, Guillermo Pérez Villalta, Ignacio Pinazo Camarlench, Txuspo Poyo, Gregorio Prieto, Isabel Quintanilla, Elena del Rivero, Brais Rodríguez, Beatriz Ruibal, Medardo Sanmartí y Agulló, Antonia Santolaya, Enrique Simonet, Joaquín Sorolla Bastida, Arturo Souto, Anna Talens, Francisco Toledo Sánchez, Joaquín Valverde, Joaquín Vaquero Palacios, Ramón Vázquez Molezún, Elo Vega, Santiago Ydáñez, Antonio Zarco Fortes i Begoña Zubero.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana
