El Museu de Belles Arts de València acull la primera exposició monogràfica dedicada al pintor Antonio Palomino
El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) acull l’exposició ‘Antonio Palomino i la noche barroca’, la primera mostra monogràfica dedicada a la figura i la producció artística del pintor i tractadista barroc Antonio Palomino de Castro i Velasco (1655-1726), amb motiu del tercer centenari de la seva mort.
El projecte expositiu s‟ha realitzat en col·laboració amb la Biblioteca Nacional d‟Espanya i està comissariada per l‟historiador de l‟art José Riello, professor de la Universitat Autònoma de Madrid.
La mostra, que es podrà visitar fins al 20 de setembre, aplega 65 peces procedents de vint museus i institucions nacionals. Pintures, dibuixos, estampes i producció literària i teoria pictòrica permeten recórrer la trajectòria d’un dels artistes i teòrics principals de l’art espanyol entre els segles XVII i XVIII.
Estructurada en quatre seccions, el públic podrà explorar la vinculació de Palomino amb la Monarquia d’Espanya, la concepció de la pintura com a art teològic i les reflexions figuratives sobre el misteri de la Immaculada Concepció, la seva àmplia producció de pintura mural (en particular la que va fer a València), la dedicació a les festes públiques i la fortuna del seu tractat sobre la pintura.
La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, i el comissari de l’exposició, José Riello, han presentat la mostra aquest dimarts.
Durant l’acte, Marta Alonso ha assenyalat que aquesta exposició «no només commemora el llegat de l’insigne pintor i tractadista barroc a terres valencianes, sinó que també reafirma el ferm compromís institucional de la Generalitat amb la recuperació científica, la protecció activa i la difusió internacional de les obres mestres que defineixen la nostra profunda identitat cultural».
Per part seva, Pablo González Tornel ha afirmat que la mostra dedicada a Palomino és essencial per entendre la renovació artística que van suposar els frescos del cordovès a les esglésies de València. «Palomino i Rubens conviuen ara al Belles Arts i marquen l’aposta del museu per la investigació de qualitat sobre el Barroc», ha conclòs el director.
En aquest sentit, José Riello ha recordat que gran part de la producció artística de l’artista es conserva a sostres, voltes i espais arquitectònics, circumstància que n’ha condicionat la recepció historiogràfica. «Com a escriptor i teòric, el llegat de Palomino és encara més sòlid, i hi devem bona part del que encara seguim pensant sobre l’art espanyol dels segles XVI i XVII», ha afegit.
Antonio Palomino
Antonio Palomino (1655-1726) va ser un dels pintors espanyols i teòrics de la pintura més rellevants entre els segles XVII i XVIII, amb una formació intel·lectual que el va distingir de la major part dels seus col·legues artistes.
Especial menció requereix la decoració mural realitzada a la ciutat de València, on va treballar entre 1697 i 1705 a l’església dels Sants Joans, la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats i la catedral de València, a més d’idear el programa iconogràfic de l’església de Sant Nicolau, les pintures del qual van ser realitzades pel seu deixeble.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana