Magda Arques Castelló, Mª José Carrilero Conca (Sosa), Miquel Ponce Díaz, Paola Ruiz Moltó i Sergi Hernández i Carlos Izquierdo (col·lectiu Fluenz) són els sis artistes seleccionats en el programa propi de Residències de creació i investigació artística Plus de el MUA, que aquest any ja arriba a la seva sisena edició.
Demà divendres, 18 de setembre a les 19 hores, el MUA inaugura l’exposició de el mateix nom conformada amb els cinc projectes que han desenvolupat els artistes, quatre individuals i un col·lectiu. La mostra romandrà oberta a el públic fins al 18 d’octubre a la sala Sempere. El MUA, fidel al seu compromís amb la creació artística actual, mostra amb aquesta exposició el resultat dels projectes seleccionats en aquesta 6è edició de la convocatòria PLUS, el propòsit és donar suport, promocionar i difondre la creació i la recerca artística, apropant-les a la ciutadania. Els residents han desenvolupat les seves propostes de pintura, escultura, fotografia, vídeo, i instal·lació entre el 7 i el 18 de setembre. Un any més, el MUA es converteix en un espai formatiu que propicia la creació i investigació multidisciplinària més recent.
els projectes
Els nostres Cossos. MAGDA ARQUES
Els nostres Cossos és una obra transmèdia de la qual forma part tot el procés de treball de la residència i que s’organitza en tres nuclis: la documentació de l’procés de creació a l’espai web, la documentació sonora a través d’una sèrie de converses sobre temàtiques de diversitat sexual, de gènere i funcional, i la feina de maquetista i impressor 3D com artesà de segle XXI, al costat de la instal·lació a la sala de l’MUA. Aquestes tres parts formen l’obra. El procés de treball és part central de el projecte que tracta sobre la corporeïtat i els nostres «jo» diversos, mediatitzats i vulnerables. La importància de les relacions en el nostre acoblament quotidià en tots els seus contextos. Des Els nostres Cossos intentem entrellaçar per trobar espais de connexió enmig d’un món hiperconnectat, que forma part d’una fragmentació diversa. Mitjançant l’acoblament incorporem en l’espai el modelat dels cossos com fragments i reproduccions humanes interconnectades mitjançant fils acoblats creant unions evidents, metàfores d’una disrupció i canvi constant, formant una instal·lació diversa que ens apropa a l’concepte de rizoma i de multiplicació de possibilitats amb una visió poètica, on els fragments corporis i els enllaços creats a partir de l’filament industrial es retroben a la part més humana i complexa d’una diversitat que ens reflecteix.
FASE (Fluenz. Carlos Izquierdo / Sergi Hernández)
FASE és una peça d’art audiovisual en què les tecnologies visual i sonora permeten manifestar la pluralitat humana. Partim dels textos de la filòsofa Hannah Arendt relatius a la pluralitat de l’acció humana. La seva interpretació procedeix a través d’una anàlisi acurada dels conceptes fenomenològics afins d’acció, aparença, intersubjectivitat, experiència i món. A partir d’aquí la nostra investigació se situa en les possibilitats de representació d’aquest concepte de pluralitat. Reflexionem sobre els petits matisos que assenyalen la diferència de l’subjecte segons es manifesta en diferents esferes (públic / privat, íntim / extern …): el subjecte no és estàtic, sinó que hi ha d’una manera diversa en cadascuna de les seves expressions. Existeixen alhora repetició i diferència: és el mateix subjecte el que se situa en cada pla de la realitat, però es mostra d’una forma subtilment diferent. Volem construir una obra que reflecteixi aquesta dissonància perceptiva. Així doncs, FASE es presenta com una finestra en forma de projecció o pantalla de gran format que abraci un espai d’observació i estada, on el visitant s’enfronti a la tensió perceptiva provocada per una realitat com a encreuament de trobada i desencontre, en una experimentació de temps regit per contrastos de fase.
D’AQUELLA POLS. Miquel Ponce Díaz
D’aquella pols és un projecte que s’articula a partir d’aquells components que envolten a la pintura, com són els seus elements constructius i els seus materials derivats de l’procés, partint de la idea de residu i resta com a eix vertebrador. Les obres parteixen d’aquells materials que arriben d’una acció passada o d’un esdeveniment que ja no hi és. La pintura es converteix en objecte físic, donant-li importància a la matèria que el compon, i deixant enrere la idea d’imatge pintada. El títol al·ludeix a la transformació dels materials mitjançant el pas de el temps, fent evident la transitorietat dels objectes que habiten en l’estudi, que acaben en moltes ocasions convertits en altres coses.
Informació i Foto: Universitat Alacant