El MUA inaugura demà la cinquena edició de les Residències de Creació i Investigació en Art Contemporani del MUA
El Museu de la Universitat d’Alacant inaugura demà divendres 13 de setembre, a les 19:30 hores, l’exposició “Residències Plus” en la seva cinquena edició, amb els projectes artístics que els sis artistes seleccionats en aquesta convocatòria 2019 s’han desenvolupat després de dues setmanes de treball al mes de juliol.
Helena Aguado i Manuel Sanz (Col·lectiu DD Mart), Ana Pastor, Luisa Pastor, Víctor Plans i Abel Jaramillo, són els artistes protagonistes d’aquesta edició i les seves propostes artístiques es podran veure fins al proper 10 de novembre. Els residents d’aquest any han mantingut trobades amb diversos especialistes en art i artistes, com la comissària d’exposicions Diana Guijarro, els artistes Lidó Rico i Zuazo, i les galeristes Mª Ángeles Sánchez Rigal (Galeria Artnueve) i Begoña Martínez Deltell (Galeria Aural) .
El Museu de la Universitat d’Alacant, fidel al seu compromís per la promoció i difusió de l’art contemporani, va llançar l’any 2015 la convocatòria pública PLUS, un programa de residències artístiques de creació i investigació amb l’objectiu de seleccionar a un grup d’artistes per desenvolupar un projecte artístic dins de les instal·lacions del MUA, convertint el museu en un espai referent de creació, viu i dinàmic, que aposta per les noves manifestacions artístiques.
els projectes
INTER-FAZ
DD MART (Helena Aguado / Manu Sanz) Aquest projecte neix a partir de la inquietud davant el desenvolupament exponencial de realitats fictícies en el món virtual, que es solapen sobre els fets objectius i els oculten. A través de les xarxes socials hem deixat de relacionar-nos físicament per fer-ho virtualment. La frivolitat portada a l’extrem edulcorat dels filtres, qüestiona la visió subjectiva de qualsevol circumstància exposada. En aquestes escultures l’espectador interactua amb les obres de forma conscient i inconscient, formant així una relació amb l’avatar (objecte i subjecte). Es plantegen espais de trànsit que convidin a endinsar-se en un món paral·lel en el qual es inciti a la reflexió. Es relaciona aquest espai físic amb els espais virtuals; les xarxes socials; les noves fronteres entre l’àmbit privat i l’àmbit públic; i la confusió generada per l’ocupació massiva d’informació poc fiable o completament falsa.
TOT ESTÀ PASSANT
Abel Jaramillo
Tot està passant aborda les interferències i relacions entre text, imatge i cos a partir d’un guió de cinema i la seva pel·lícula homònima: Li Camion (1977) de l’escriptora i cineasta francesa Marguerite Dures. El projecte planteja un film expandit i disseccionat, que excedeix els seus límits cap al cos i l’objecte. En aquesta línia, el projecte tracta de compondre un film més enllà de la imatge en moviment, on elements escultòrics i objectuals componen parts de la pel·lícula, així com textos i instal.lacions, provocant un acostament a la idea de cinema que es desprèn de la pantalla i es desplega en altres estructures.
INTER-SER
Ana Pastor
Artista alacantina formada entre Alacant i Londres, la seva obra segueix dues línies d’investigació que parteixen de l’angoixa existencial i es bifurquen en la crítica cultural a l’imperatiu de la felicitat i en la recerca de la identitat individual. Des d’un punt de vista existencialista i ateu, la seva exploració sobre la identitat s’ha basat en aspectes físics, fisiològics i psicològics, adoptant el cos humà com a referència i material de treball. En el projecte “Inter-ser” que desenvolupa a la Residència PLUS, treballa amb el microbioma, el conjunt de bacteris que poblen el nostre organisme i que gairebé tripliquen en nombre a les nostres cèl·lules. Un interessant treball on amb vídeo i material de laboratori Pastor mostra d’una manera alhora pràctica i poètica l’abast dels nostres contactes diaris i com en produir l’intercanvi bacterià ens “contaminem” els uns dels altres i acabem, més que sent, “inter -sent “. Més informació a http://www.anapastorarte.com
TOTS SÓN TROFEUS DE CAÇA FURTIVA
Luisa Pastor
Aquest treball parla de l’empremta que deixa l’animal al mercat il·legal del nou colonialisme capitalista. Ara, la forma corpòria de l’animal esdevé un trofeu que té el seu valor en or -signe de la mercaderia i de la seva forma de representació- que impulsa el perfecte funcionament del sistema hiperconsumista del comerç il·legal. Així, la seva intenció és treballar la figura de l’animal com a metàfora, per tal d’analitzar les relacions de poder que motiven l’espoliació, la colonització, la caça furtiva i l’esclavitud com a característiques del món contemporani.
L’Argonauta
Víctor Llanos
El plàstic suposa al voltant del 10 per cent de totes les escombraries que produeix la humanitat, i no obstant això, a diferència de la majoria de deixalles, és un material obstinadament durador. Els plàstics afecten des de fa molts anys al sistema endocrí humà i animal que també regula l’aparell reproductor.
Informació i Foto: Universitat Alacant