El MARQ descobreix a La Illeta dels Banyets un edifici ibèric clau per conèixer les construccions de l´època
Els treballs realitzats al jaciment de La Illeta dels Banyets del Campello aquest estiu amb motiu de la XIX Campanya d’Excavacions del MARQ han tret a la llum un edifici ibèric, les restes del qual són clau per conèixer les construccions de l’època.
Es tracta d’una casa quadrangular amb un espai intern dividit en quatre departaments, un dels quals va patir un incendi que, en aquest cas, eleva les expectatives de recuperar a l’interior un moment fossilitzat de la vida fa 2.300 anys. A la vista dels resultats, el proper any es continuarà amb l’excavació per intentar aclarir la funcionalitat de la planta baixa d’aquest edifici i així poder oferir als visitants del jaciment nous espais museïtzats que ampliïn la informació sobre l’ocupació protohistòrica de la Illeta.
El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, ha visitat aquest matí l’enclavament arqueològic, situat al Campello, per conèixer de primera mà els resultats d’aquesta campanya que ha tingut una durada de quatre setmanes. Acompanyat per alcalde del Campello, Juanjo Berenguer, la regidora Lourdes Llopis i pel director del MARQ i coordinador de la Campanya, Manuel Olcina, el responsable provincial ha recorregut l’enclavament on, durant quatre setmanes, ha treballat un equip de professionals sota la direcció d’Adoración Martínez i del propi Olcina.
Navarro ha agraït el suport municipal a aquesta “joia arqueològica que, sota el paraigua de la Diputació, ofereix any rere any nous descobriments i rellevants resultats científics per conèixer la nostra història i el nostre destacat patrimoni cultural”. A més, el diputat ha destacat la museïtzació duta a terme pel MARQ i per l’Àrea d’Arquitectura de la institució provincial, “que segueix apostant per conservar, promocionar i difondre el nostre llegat”.
Per la seva banda, Olcina ha explicat que “és un enclavament extraordinari, un lloc de referència a l’arqueologia espanyola i europea on se sintetitzen les cultures de la Mediterrània des de la Prehistòria fins a l’època romana amb vestigis importantíssims com els espais productius de l’establiment ibèric-púnic o les termes i vivers de la fase romana”.
Segons els resultats de l’excavació, s’ha determinat que l’alçada d’aquest edifici podria ser superior als 3,8 metres. Els murs conserven encara part dels alçats de toves i els seus revestiments ia l’interior de les estances es conserven equipaments i estructures construïdes amb toves, com ara bancs i plataformes, cosa que permet aprofundir en els coneixements de l’arquitectura “en terra crua” que prevalia durant la protohistòria.
A més, s’ha pogut estudiar el patró de mesures emprat a la construcció de l’edifici. Cada poble a l’antiguitat feia servir un patró de mesures i proporcions diferents i aquest projecte de recerca pretén, a més, establir si la modulació arquitectònica dels edificis respon a un patró púnic clàssic o si, per contra, empra el peu ibèric o el colze púnic documentat a la part central del jaciment ia la zona de Menorca. Per la seva banda, els materials ceràmics trobats revelen la primacia dels productes importats, i és freqüent la presència de materials àtics, d’Eivissa, del nord d’Àfrica especialment de Cartago, i de la zona de l’estret.
Informació i Foto: Diputació d’Alacant