El Llevant UD FS frega la gesta però el Barça força el partit decisiu de la final al Palau

Llevant UD FS: Fede, Maxi Rescia, Gall, Rubi, Pedro Toro -quinteto inicial-, Rivillos, Rafa Usín, Marc Tolrà, Roger i Esteve.

FC Barcelona: Dídac, Marcenio, DyeGo, Aicardo, Ferrao -quinteto inicial-, André Coelho, Adolfo, Daniel, Esquerdinha i Matheus.

Àrbitre: Rodrigo Miguel i Sánchez Molina. Van amonestar als llevantinistes Maxi Rescia (12 ‘), Rubi (33’) i Rivillos (35 ‘), i, per part de l’FC Barcelona, ​​a André Coelho (26’), Matheus (31 ‘) i Adolfo (36’) .

Gols: 0-1, min. 15: DyeGo. 1-1, min. 23: Gall. 1-2, min. 35: DyeGo. 1-3, min. 38: André Coelho. 1-4, min. 39: Marcenio. 2-4, min. 39: Rivillos. 3-4, min. 39: Rafa Usín.

El FC Barcelona va forçar el tercer partit i l’eliminatòria, el campionat, el títol de l’LNFS es jugarà al Palau Blaugrana després que la remuntada de el Llevant UD FS es quedés a un passet de culminar-(3-4). La trobada va tenir un punt culminant en el segon gol dels catalans al doblet culminat per DyeGo i ja al porter-jugador les primeres opcions no van ser encertades i els culers van arribar a posar-se 1-4. Una reacció fera dels de Diego Rius, amb gols de Rivillos i Rafa Usín, va estar a punt de fer possible la gesta però finalment no va arribar el tercer gol actuant de cinc i tot quedarà decidit de la manera més dramàtica, en territori adversari.

L’equip culer va voler controlar el partit des del primer minut, ficant una marxa més respecte a el primer xoc i sotmetent des del control de la pilota als de Diego Rius, potser massa carregats de responsabilitat. Els d’Andreu Plaza carregaven el joc sobre Ferrao quan era a la pista, un martell piló per als tancaments granotes que així i aguantaven les envestides de la pantera de Chapecó. Amb tot, la primera gran opció d’avançar-va ser per als llevantinistes en una contra dirigida per Rafa Usín, amb Maxi llançant cap al segon pal i Dídac realitzant una gran parada a Pere Toro. Després era Fede el que es convertia en salvador per als seus avortant una mitja volta en una pilota massa fàcil de rebre per Ferrao. I, finalment, qui va colpejar primer va ser el Barça amb una gran volea imparable de DyeGo cap a la esquadra en jugada de pissarra. Fins i tot va poder arribar el 0-2 d’André Coelho en un desajust defensiu però Fede es va fer gegant per evitar-ho.

A la segona meitat es van girar les tornes i eren els de Diego Rius qui portaven la maneta i la insistència va tenir premi. La pilota li arribava a Esteve al punt de penal, es falcaba, es clavava al parquet i, quan va advertir l’arribada com un búfal de Gall, la hi va cedir perquè l”11 ‘la estampés a la xarxa. La igualada posava l’emoció en el més alt i es van succeir les alternatives fins que una pressió asfixiant dels visitants a la sortida de pilota dels llevantinistes va quallar amb el robatori de pilota i el gol d’un gran DyeGo. Ja de porter-jugador, el Llevant UD no va estar tan solvent com en altres ocasions i en dues pilotes tallades pels de Plaça van arribar el tercer i el quart de l’rival. Els granotes es van apuntar a l’èpica i va ser aquí quan van treure l’ullal amb sengles dianes de Rivillos i Rafa Usín però aquí va acabar la gesta. Hi haurà tercera trobada i el Palau decidirà.

Incidències: Pavelló Municipal de Paterna. Segon partit de la final de l’playoff pel títol de la Primera Divisió de LNFS.

Informació i Foto: Levante UD

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: