El Llevant UD FS es queda a un pas de la història i el FC Barcelona guanya el títol de LNFS

FC Barcelona: Dídac, Aicardo, Marcenio, DyeGo, Ferrao -quinteto titular-, Adolfo, André Coelho, Esquerdinha, Daniel, Ximbinha i Matheus.

Llevant UD FS: Fede, Maxi Rescia, Rubi, Gall, Pedro Toro -quinteto titular-, Roger, Esteve, Rafa Usín, Marc Tolrà i Rivillos.

Àrbitre: Aitor Felipe i David Urdánoz (Basc i Navarro). Van amonestar als barcelonistes Esquerdinha (11 ‘) i Ximbinha (13’) i, per part de l’Llevant UD, a Marc Tolrà (19 ‘), Pedro Toro (19’), Rafa Usín (23 ‘) i Rubi (25’) . Va expulsar André Coelho per doble groga (19 ‘i 25’).

Gols: 0-1, min. 21: Pedro Toro. 1-1, min. 39: Daniel. 1-2, min. 42: Rafa Usín. 2-2, min. 45: Matheus.

I en l’últim sospir … es va escapar el somni de l’llevantinisme, el que amb tant afany, esforç i mèrit s’havia treballat el Llevant UD FS al llarg d’una tremenda i també històrica temporada. Se li va deixar anar entre els dits als de Diego Rius davant d’un FC Barcelona fet per ser campió. El final va ser el més èpic que es pugui imaginar, si és que en la ment d’un granota hi ha més capacitat encara de clímax i de patiment. Tot es va decidir en la tanda de penals (2-2), on va ser més eficient el conjunt culer, que va remuntar fins a dues vegades amb el seu porter-jugador, retardant a l’almenys un any més l’èpica llevantinista.

Els culers van dominar el joc fins ben avançat el primer temps però amb un ordre defensiu per part de l’equip llevantinista que aviat va fer que els locals entressin en dubtes i que els de Diego Rius donessin un pas a al front. Al 6 ‘, després d’una pressió asfixiant, els granotes van robar dalt però en el mà a mà Roger la va enviar fora per mil·límetres. I estava clar que no seria un camí de roses ja que Fede va haver de multiplicar per evitar el primer cop dels d’Andreu Plaza, amb sengles parades de molt mèrit a Adolfo i Esquerdinha, mentre que Ximbinha provava la consistència de la fusta. L’últim intent seriós dels catalans el va protagonitzar Ferrao: va perdre en primera instància el duel davant de el porter valencià però la pilota li va tornar a caure i aquí el meta llevantinista va estar immens per aplacar. A la fi dels visitants van tornar a tenir la iniciativa ofensiva i Rubi l’enviava a la mateixa creueta per deixar en taules el xoc a l’descans.

La represa no va poder ser millor per als interessos llevantinistes ja que Pere Toro posava per davant als nostres en el primer minut (1-2) després d’un fort xut de Maxi que va repel·lir com va poder Dídac, en aquell temps heroi local. El va tenir el Llevant UD, amb un jugador més durant dos minuts per l’expulsió d’André Coelho però, a falta de poc més de mig minut per al final, amb el rival de cinc, igualava Daniel.

Ja en la primera part de la pròrroga, Rafa Usín aconseguia tornar a avançar els de Diego Rius però el Barça tornava a executar madurant molt i amb contundència el porter-jugador, en aquesta ocasió amb el gol de Matheus. Ja a la tanda de penals, li va tocar a Dídac posar-se el vestit de superheroi per donar-li el títol als seus i evitar que el Llevant UD FS, si és que no ho ha fet ja amb aquesta vibrant temporada, entrés en la història.

Incidències: Palau Blaugrana. Tercer partit i últim de la final de la Primera Divisió de la LNFS 2020-21.

Informació i Foto: Levante UD

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: