El Llevant UD FS cau deixant-se la pell enfront de Movistar Inter
Movistar Inter FS: Àlex, Pola, Gadeia, Ricardinho, Borja -quinteto inicial-, Humberto, Elisandro, Ortiz, Daniel, Bebe i Solano.
Llevant UD FS: Raúl Jiménez, Maxi Rescia, Javi Rodríguez, Jorge Santos, Pedro Toro -quinteto inicial-, Javi Seine, Márquez, Rick, Cecilio i Javi Alonso.
Àrbitre: Bustos Caparrós i Ramos Marín. Groga per Solano (14 ‘) i Ricardinho (27’), d’Inter Movistar i, per part del Llevant UD FS, Márquez (14 ‘), Javi Rodríguez (18’) i Cecilio (36 ‘).
Gols: 1-0, min. 5: Humberto. 2-0, min. 11: Ricardinho. 2-1, min. 31: Rick. 3-1, min. 39: Gadeia.
El Llevant UD FS va començar l’any caient per 3-1 al Jorge Garbajosa davant l’actual campió de la Primera Divisió de la LNFS, l’Inter Movistar, en un duel molt igualat, sobretot en un segon temps en què els de David Madrid van somiar amb puntuar. La veritat és que en els primers 20 minuts els de Jesús Velasco van manar i van fer gairebé impossible el joc dels valencians amb una pressió molt bona i, tot i encaixar dos gols, els llevantinistes van saber esperar el seu moment i buscar la feblesa dels locals per colpejar. A falta de deu, Rick va retallar distàncies però Inter no estava disposat a cometre més d’un error, per això són l’equip més potent del planeta, i finalment els granotes, això sí amb honra i amb tots els galons, van morir en la riba.
El conjunt dirigit per David Madrid va haver de patir des del principi ja que els madrilenys, comandats per un gran Ricardinho, ficaven des de la seva entrada en pista la sisena marxa. Ja en els tres primers minuts va haver d’intervenir Raúl Jiménez davant sengles intents de Pola per marcar aviat el primer però Jorge Sants va donar la resposta amb la seva clàssica internada pel flanc esquerre. No obstant això, els de Jesús Velasco es sortirien amb la seva i s’avançarien de formar primerenca quan el crono havia corregut cinc minuts: va recollir la pilota Humberto en un costat, va marxar del seu parell i va batre per sota de les cames el porter granota.
Els llevantinistes no aconseguien desfer la troca que havia teixit Velasco en la seva rereguarda i els costava molt, amb una pressió asfixiant dels amfitrions, trobar un forat pel qual posar a prova el porter Álex González. Amb aquest desconcert, trencaven les línies blaugranes (jugant aquesta vegada de blanc-) i un dels que gairebé fa diana va ser Daniel ‘Japonès’: es va inventar un regat màgic a mitja pista per deixar anar el canó i posar a prova la consistència de l’esquadra visitant. Els de David Madrid ho intentaven de manera tímida. Maxi va voler sorprendre Álex amb un taló després de rebre una bona passada entre línies de Javi Rodríguez però l’arquer local no estava disposat a que li trenquessin la seva imbatibilitat. Al 11 ‘, però, sí que aconseguia fer diana Ricardinho i de quina manera: va treure de banda Inter i el portuguès va ficar el peu de forma tan subtil que, amb un bell globito, va superar per dalt a un Raúl Jiménez que no va poder fer res davant tal genialitat.
David Madrid no va deixar córrer més el rellotge i va demanar temps mort i les seves ordres sembla que, de principi, van fer pujar el llistó als seus. Al poc, Cecilio va recollir la pilota i va voler enviar-la per dalt de l’Àlex però de nou el porter va avortar l’intent. El partit es convertia en un cercavila i Daniel rematava sense oposició un servei de córner però l’esfèric es va perdre fregant el pal dret. Daniel i Jorge Sants es treien de la màniga sengles llançaments per als seus respectius bàndols sense superar Raúl Jiménez i Àlex, respectivament. Ortiz, pels locals, i Cecilio, per als forans, tindrien el seu torn encara que va sobresortir en aquest estira i arronsa un eslàlom amb posterior vaselina que el cordovès del Llevant UD FS trauria gairebé en la línia de gol. La millor ocasió per als granotes seria un doble penal llançat per Pedro Toro després que Movistar Inter cometés la seva sisena falta al 18 ‘però Àlex la va desviar amb l’espatlla dreta. Ricardinho i Elisandro tancarien el primer acte amb sengles tirs que no van poder sorprendre un bon Raúl.
La segona part es va equilibrar i, si a la primera es van poder veure moltes ocasions per part dels dos equips, encara que més dels madrilenys, el Llevant UD FS va tenir possibilitats d’obtenir una millor renda. Sobretot arribaven bons auguris quan, a falta de 13 minuts per al final, l’actual campió de LNFS incorria en la cinquena falta amb un món per davant. Però el que realment va oferir el xoc després de passar per la seva equador va ser una exhibició tant per part del porter Álex com, sobretot, de Raúl Jiménez. El madrileny es va fer gegant i a partir de les seves intervencions va créixer el conjunt valencià. Gadeia va provar la seva fortalesa però sobretot Borja res més arrencar aquesta meitat, quan la van perdre els visitants i va reptar a un duel a mort el meta, que va sortir victoriós. Sants va intentar superar per dalt el porter local però tampoc va tenir èxit.
Informació i Foto: LevanteUD