El Llevant suma un punt de la seua visita al Malaga en la Rosaleda (0 a 0)

Informació i Foto: http://www.levanteud.com

Morales va acariciar la pilota quan el cronòmetre ja havia superat el temps reglamentari i el feu de La Rosaleda va entrar en estat de pànic. La trobada moria mentre el Comandant activava les seves constants vitals per projectar-se cap als dominis de Roberto. El vertigen es va apoderar del futbolista blaugrana. Els seus botes amagaven dues turbines que semblaven propulsarle en direcció cap a la porteria malaguenya en un contraatac d’arrel diabòlica. El radar que amaga l’interior de la seva ment es va activar a la recerca de l’opció més clarivident. La grada del coliseu andalús va dibuixar un rictus que accentuava aquella emoció que deriva de la por. I cada pas del futbolista, amb l’esfèric imantando a les seves botes, augmentava aquesta sensació de por. Morales va mirar a l’estesa i va llançar un brindis al sol. La seva imaginació és il·limitada. Va ser un servei mil·limètric que va deixar nu a Nano amb Roberto. Els llums es van apagar i el focus lluminós va centrar l’atenció sobre les figures de l’atacant i del meta. Dues forces que resulten equidistants van entrar en acció. Va ser un desafiament suprem; una mena de ruleta russa que podia marcar el destí d’una confrontació sense excessius sobresalts a l’interior de les àrees de cadascun dels rivals. Roberto no es va deixar intimidar. Els segons van ser eterns. L’angoixa de la situació no li va engolir. Va aguantar fora mida per estirar al màxim i rebutjar el xut del davanter blaugrana. La tragèdia, i el seu sentit més oposat, en el futbol sempre preval una idea antitètica, es va materialitzar en el darrer minut, però tot va concloure amb una igualada escassament celebrada pel grup que lidera Michel i notablement avaluada per l’esquadra blaugrana perquè li permet seguir sumant i afegint dígits al seu caseller particular.

És un d’aquests empats que compten i reforcen estats d’ànim. La disciplina del futbol no entén de tendències; no té escrúpols. Els fets es van succeint de manera dictatorial. I cal saber interpretar-los. Podria debatre sobre la contundència del càstig per al Màlaga si Nano hagués fet ple en l’arc blanc i blau, però el cert és que els esdeveniments van quedar consignats d’aquesta manera des d’una perspectiva cronològica. El xoc va llanguir i els nois de Michel encara no s’havien recuperat del tremolor que va generar el cara a cara entre Roberto i Nano. Va ser l’acció més diàfana de les hosts granotes en el còmput general de la cita, però va poder ser determinant. El partit que va enfrontar al Levante i al Màlaga no va ser una oda al futbol en estat pur. Els condicionants van caracteritzar el curs de la confrontació. L’entitat de Ofrriols es va presentar en terres malaguenyes amb un comunicat de guerra demolidor.

Fins a sis jugadors es van quedar a València per lesions de diferent consideració. No és un fet ni menor, ni anecdòtic. La pilota tornava a rodar a l’escenari de la competició de lliga després de la derrota saldat contra l’Atlètic de Madrid (0-5). Potser la concatenació d’aquests factors reforci l’aportació i el valor del punt conquerit. Oier va alçar un mur que va dissipar qualsevol indici de dubte i el bloc es va batre amb fe i amb vigor durant el desenvolupament de la batalla. Ningú va escatimar esforços en una lluita sense treva i sense concessions. El Llevant va sortir indemne de La Rosaleda, davant d’un adversari ferit, després de demostrar que la tenacitat i la fe són arguments que cotitzen a l’alça en el seu ideari. El seu codi genètic accentua aquests components. La solidaritat i aquest esperit de germanor tan característic li va permetre sobreviure en la immensitat d’un partit marcat per una exigència supina davant el significat de la victòria.

Des d’aquest prisma, el punt reforça la solidaritat suprema d’un col·lectiu que creix exponencialment quan actua de manera grupal. La solidesa defensiva del Llevant va ser capital. La proposta ofensiva del Màlaga solia perdre fonament als voltants de l’àrea blaugrana. Va ser una constant durant els noranta minuts. I la tendència va augmentar en el capítol final quan l’ansietat va minvar l’ànim de l’equip de Michel i el cansament va obrir esquerdes. El pas del temps va confondre al Màlaga. En aquesta fase les pilotes penjades a l’àrea defensada pel arquer basc es van succeir per coronar la tasca de Postigo i Chema, imperials en les accions que sobrevolaven els seus caps. La intensitat i el rigor tàctic van mantenir en un lloc segur a un Llevant que potser li va faltar un punt de claredat a la zona de tres quarts per tombar al seu enemic. Amb tot va somiar amb la victòria en una contra mortífera conduïda per Morales que va agegantar la imatge de Roberto.

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: