El Llevant s’ha imposat al Eibar (2 a 1)
En el meu primer any vam guanyar 0-1 aquí de córner i va ser un impuls per a nosaltres “. Morales dixit en els subterranis del Coliseum de Getafe fa tot just una setmana. Coke havia projectat a Llevant cap a un triomf que es resistia com una maledicció que s’estenia en el temps. El Comandant al·ludia al triomf conquistat al feu blau a l’abril de 2015. El Llevant va emergir des de les profunditats de la classificació després de la diana guanyadora de Víctor Casadesús per traspassar aquesta frontera profunda que distància la permanència de l’abisme que marca el descens. La inèrcia victoriosa es va mantenir amb motiu del duel següent que va enfrontar l’esquadra granota i el Còrdova al Ciutat de València (1-0). El curs 2014-2015 llanguia i el grup que dirigia des de la banqueta Lucas Alcaraz va ser d’oca en oca darrere de dos triomfs entrellaçats de conseqüències curatives per a la moral del col·lectiu. Barral va ajusticiar a l’escaire de la mesquita.
“L’impuls” que advertia Morales va ser inqüestionable. La societat d’Orriols pràcticament va obtenir la seva graduació en un curs tenebrós. Va ser a l’abril de 2015. Des d’aquesta data, la possibilitat d’enfilar sengles triomfs consecutius en l’àmbit de la Primera Divisió semblava una autèntica quimera. En la temporada 2015-2016 l’expedient blaugrana no va il·luminar la conquesta de sis punts consecutius. I en el temps més present era una mena de anatema que turmentava la ment del col·lectiu blaugrana. No obstant això, la condemna no va ser ni perpètua, ni eterna. L’aterratge de Paco López com a conductor de la banqueta llevantinista ha propiciat una catarsi més que perceptibles en termes numèrics i emocionals.
Tres anys més tard el Llevant torna a desafiar a si mateix per estendre en la seqüència temporal aquest estat latent de felicitat que deriva dels triomfs. Potser ho ha fet en un dels instants més determinants de l’exercici en aquesta aferrissada batalla a quatre bandes que manté contra la U. Las Palmas, Deportivo de la Corunya i Màlaga. L’entitat d’Orriols ha esprintat en les últimes setmanes al galop dels triomfs. La seva producció ha prosperat. El Llevant sembla esquivar aquest estat depressiu de jornades anteriors per mutar l’abatiment per una condició antagònica, si bé cal seguir en la lluita sense oferir símptomes d’una eufòria desmesurada. No hi ha pitjor companyia que caure pres de la vanitat. El Llevant va redimir les seves penes a Getafe i va confirmar la seva recuperació mental i anímica davant l’Eibar. El fet no és anecdòtic.
Paco López fa història a la banqueta granota
La veritat és que Paco López sembla beneït pels déus granotes en la seva conversió com a tècnic de la primera plantilla. El salt que ha emprès és una dimensió extraordinària. Des de la Tercera Divisió s’ha projectat fins al llindar de l’elit associat al triomf. No hi ha temps per metabolitzar un èxit que menysprea des d’un prisma personal. El seu discurs accentua la col·lectivitat i el grup per sobre de qüestions més individualitzades. Forma part del seu manuel d’estil. I pregona aquesta filosofia amb convicció per impregnar al bloc. Paco López es cita amb la història. En la narració granota, en el marc de la màxima categoria, cap entrenador havia mostrat aquesta voracitat per sortir indemne dels dos primers reptes establerts. Getafe i Eibar estableixen una connexió marcada pel símbol de la victòria. El xoc davant la institució eibarresa deixa més centelleigs. Roger i Boateng van posar fi a un cicle funest; la victòria es resistia a Orriols des de finals de setembre de 2017
Informació i Foto: http://www.levanteud.com