El Llevant rebrà aquest proxim diumenge 10 de desembre al Athletic Club
El Llevant i l’Athletic Club tornaran a reptar les seves destinacions sobre el verd diumenge que ve des de les 18:30 hores en l’Estadi Ciutat de València en competició oficial com equips de Laliga Santander. En el record perdura la imatge temible del darrer enfrontament entre les dues societats. Va ser en les jornades finals del curs 2015-2016. En un xoc matinal, que el Llevant semblava domesticar (2-0), es va materialitzar la fúria indòmita de l’esquadra preparada per Valverde. Els minuts finals van amagar un autèntic malson (2-2). No obstant això, resulta possible rastrejar confrontacions de signe antitètic en territori blaugrana marcades per la consecució del signe de la victòria.
El Llevant conquista la Vella Europa
Potser és impossible desterrar de la memòria les emocions desenvolupades en el duel que va tancar el curs 2011-2012. El Llevant desafiava l’Athletic de Bielsa i també a si mateix després d’consignar un exercici exemplar i descomunal que podia coronar amb la seva projecció cap a la Vella Europa. I els herois estaven disposats a deixar el seu rastre en la història centenària de la societat. El destí era luxós. I no era una quimera traspassar les fronteres que delimiten Els Pirineus. Calia sotmetre al seu adversari sobre el verd. Era l’única condició, tot i que calia mirar cap a altres estadis. Així que el partit va germinar des de la torbació i des de la agitació. I aquesta impressió impregnava a la totalitat dels estaments vinculats al llevantinisme. Era el típic duel que naixia des del simbolisme per tot allò que permetia endevinar i rubricar en cas de conjugar amb el signe del triomf.
L’Athletic va arribar al feu d’Orriols consternat després de caure a la final de la Lliga Europea a Bucarest. El seu esperit semblava malmès. Ghezzal va aprofundir en la ferida amb dues dianes vencedores. Primer va aixecar la pilota majestuosament al cel d’Orriols per reduir Iraizoz en la seva sortida desesperada. Més tard va entronitzar una acció personalitzada de Barkero. L’atacant basc va ser superant obstacles i adversaris per executar la passada de la mort. Ghezzal, que va seguir amb especial atenció el desenvolupament dels fets, no va errar. El davanter, un dels reforços del mercat hivernal, va mostrar el més distingit del seu repertori en un duel de signe capital per a entitat blaugrana. El camí cap a la Vella Europa estava aplanat. El Ciutat voltar l’èxtasi. I va demostrar amb vehemència el seu estat de felicitat que va completar Farinós, en els minuts finals, des dels onze metres. Va ser la fi de festa perfecte.
Remuntada per donar la benvinguda a 2013
Aquell partit, que va estrenar l’any recentment inaugurat de 2013, sobre el verd del Ciutat, va semblar néixer amb mala estrella després de la diana conquerida per Aduriz. Enrere quedava el Nadal i la treva que la festivitat concedeix des d’un prisma futbolístic. Els dos equips reprenien el pols a la competició de lliga en condicions desiguals. El duel, encara en matines, travessava per aquesta fase en què les dues esquadres intentaven enviar missatges intimidadors. I els presagis no eren especialment favorables. Iraola va posar el cuir amb suavitat sobre el cap d’Aduriz. L’atacant va ajusticiar Munúa. No obstant això, la tropa preparada per Juan Ignacio Martínez no va semblar immutar davant d’aquests auguris. Era un dels caràcters que distingia aquell equip inassequible al desànim i d’esperit fort. Res semblava mortificar la seva ànima. Res semblava atribolar seu cor.
Sense Martins, ni Barkero, dues absències de calat, la remuntada no es va fer eterna. De fet, es va consumar abans d’arribar al final del primer temps. Chris es va projectar pel costat dret de l’atac granota. L’alemany va emergir amb la fúria d’una manada d’elefants per creuar tota la superfície del verd davant la mirada impertèrrita dels seus rivals. Ningú va ser capaç d’immobilitzar les seves cames. Ja a l’interior de l’àrea, va alçar la mirada i va llançar un obús que va atemorir Iraizoz. La frustració que havia provocat el gol de l’ariet matalasser a l’epifania del duel es va diluir després del cop de cap d’Iborra frisando el minut quaranta-cinc. En aquest instant, l’Athletic ja afrontava el partit en inferioritat en el camp després de l’expulsió de Laporte. Res va variar en la represa. El grup de Juan Ignacio es acorazó per sortir amb convicció al contraatac. Cada ofensiva de l’col·lectiu granota eren temible. Nabil El Zhar va tancar la confrontació amb un ajustat xut des de la frontal de l’àrea per signar el primer triomf blaugrana de 2013.
Castelló i Domínguez neutralitzen la primera visita de lliga de l’Athletic a Vallejo
No era un partit menor. Ni estava exempt de magnitud. El duel adquiria ascendència per l’esquadra blaugrana. La Lliga, en l’àmbit de la màxima categoria s’acostava al seu ocàs, i els punts contenien significació per al propietari de Vallejo.
Informació i Foto: http://www.levanteud.com