El Llevant FS perd en la seua visita al Pozo Murcia (7 a 6)
El conjunt granota va saltar a la pista molt conscienciat sobre les qualitats que havia d’explotar i els errors que calia minimitzar que, en el cas d’un partit davant ElPozo, que aprofita qualsevol escletxa, havien de ser tots. Tant en el duel de la primera volta de la lliga com a la Copa d’Espanya, els de David Madrid van mirar als ulls al seu rival però les derrotes van començar a quallar amb els primers relliscades. Ensopegada que es van evitar durant bona part de la primera meitat i, precisament per això, un cop creuat l’equador el marcador ja reflectia un 0-2. Això no va treure perquè els de Giustozzi tinguessin les seves ocasions, amb Felipe Valerio o Fernandito com a protagonistes, estavellant-se contra Raúl Jiménez, però la primera gran ocasió va ser per a Javi Alonso i el seu xut al pal. Al cap de poc, al 7 ‘, Gall va avançar als llevantinistes després de culminar amb un subtil cop un servei de córner. Passat el minut 10, Javi Seine, amb un cop de puntera llunyà, però molt ajustat a la fusta, feia el segon.
El guió es complia rigorosament, tot el que havien plantejat durant la setmana els granotes i en els minuts previs al vestidor. El Llevant UD FS era atrevit dalt i, després pèrdua, molt ordenat a la rereguarda. Al 12 ‘, va poder arribar el tercer amb una contra conduïda a la perfecció per Cecilio: el de Montoro deixava enrere i Márquez disparava lleugerament desviat. Era el moment de major inquietud per ElPozo, que precisament se n’anava a créixer quan les hosts blaugranes erraven els seus següents oportunitats. Gall la va tenir en un altre contraatac però va perdre la pilota i, en aquesta ocasió, no van perdonar els murcians, encarnats en la figura d’Andresito, que retallava distàncies. Aquí van arribar els moments en què més van serrar les locals però amb un quadre valencià que va saber patir. Maxi i Javi Alonso la van treure per dues vegades de sota dels pals i l’argentí va disposar de l’última oportunitat després d’una gran passada de Javi Rodríguez. El campió del món va disparar per sobre del travesser i amb això es va consumir la primera meitat.
Però el que es va viure al Palau dels Esports de Múrcia durant els primers 20 minuts de joc no va ser ni la meitat del que els presents presenciarien després del retorn a la pista. Les emocions van estar a flor de pell durant tot el segon temps i més quan Fernando, al 25 ‘, va posar les taules en el lluminós. Però el Llevant UD FS no es va deixar acovardir en cap moment pel poder dels homes de Diego Giustozzi i, fins a dues vegades, va tornar a posar-se per davant amb gols de Javi Alonso i de Matteus en pròpia porta, contrarestat en altres dues ocasions pel propi brasiler d’ElPozo i de Fernando. La balança es decantava a favor dels murcians quan, a falta de cinc per al final, Felipe Valerio avançava per primera vegada als seus. Era una prova de foc per a la fortalesa mental dels de David Madrid i de sobres van demostrar tenir-la. Canabarro marró una falta molt propera a la porteria de Fede però Gall aprofitaria la sisena falta dels amfitrions per empatar de doble penal.
Era partit per a valents i Xuxa tornava a avançar als seus ia jugant de cinc. Márquez també va haver de sortir de porter-jugador i ho va aprofitar finalment Javi Alonso per establir el 6-6. En els compassos finals, ElPozo siguó de cinc i Fernando la va colar per l’escaire, deixant l’emoció per quan el cronòmetre ja comptava amb un sol dígit. I hi va haver temps per tornar a empatar. Gall va disparar i un jugador local la va treure en la mateixa línia i, a falta de 1.5 per al final, Alonso va gaudir d’una altra ocasió però el seu xut es va anar fregant el pal. El Llevant UD FS va barallar i es pot sentir orgullós, tot i que els tres punts es quedessin en territori murcià.