El LevanteUD signa la salvació en Montilivi davant el Girona (1 a 2)

Girona FC: Bo; Valery, Alcalá, Juanpe, Muniesa; Douglas Luiz (Soni, 70 ‘), Pere Pons, Granell, Xoco Lozano (Mojika, 70’); Portu i Stuani.

Llevant UD: Oier; Coke, Vezo, Róber Pier (Postigo, 19 ‘(Cabaco, 78’), Toño (Pedro López, 3 ‘); Vukcevic, Campanya, Bardhi; Jason, Morales i Borja Mayoral.

Àrbitre: Del Cerro Grande (Col·legi madrileny). Va amonestar, per part del Girona, a Douglas Luiz (49 ‘) i als llevantinistes Jason (26’) i Bardhi (49 ‘).

Gols: 1-0, min. 60: Stuani. 1-1, min. 62: Morales. 1-2, min. 86: Bardhi.

Epopeia a Montilivi. La història s’escriu a base de grans gestes, capítols escrits des del cor, la ràbia ben dirigida, l’amor a uns colors, l’orgull, la professionalitat, poseu tots els adjectius positius i heroics que agradin perquè tots junts componen la pasta de la que està fet el Llevant UD, els seus futbolistes, els seus aficionats. La inflada va estar amb els seus en territori català i altres milers van empènyer des de la Tribuna del Ciutat de València. Sobre la gespa no va ser fàcil però quan un conjunt forjat a foc, forjat a joc, ho posa tot al camp i està pujat a lloms de la justícia poètica, no cap altra cosa que aconseguir el que anhela. Perquè el llevantinisme somia més alt que tots junts. Es va posar per davant el Girona però, quan va saltar l’espurna, quan va encendre la metxa, ja era igual. Morales, amb la València llevantinista aupándole a coll, va rematar de cap un regal teledirigit de Pedro López des del costat dret i la pilota va besar la xarxa. El petó de la passió granota. Era l’empat després d’un gol anterior de Stuani i, gairebé a la recta final, Bardhi emplató la macedònia d’emocions per elevar el 1-2 definitiu. El triomf ja no es podia escapar, estava en els llibres ja escrit, amb línies ja indelebles. ¡Mascle Levante UD!

L’arrencada del partit no va ser gaire favorable per als granotes. I és que, quan només havien corregut sis segons del crono, Toño García, un autèntic canó en les seves últimes compareixences, va caure fulminat sobre la gespa després d’una topada amb un adversari. En el seu lloc una injecció de galons, Pedro López, que va saltar al rectangle de joc per substituir al seu company. Però el seu haver de serrar les dents en els primers instants de la trobada no va ser només per aquesta broma macabra en forma de lesió sinó també perquè el Girona, que era objectivament el més necessitat pels punts que computava en el seu caseller, va voler encastar als de Paco López en la seva àrea i la seva porteria. Aquí Aitor Fernández va estar sublim per fer-li una gran parada a Stuani i un altre encara més espectacular a l’Xoco Lozano al minut 6. Abans d’això Vezo ja es va llançar amb tot dins de l’àrea per tallar un avanç de Portu amb molt males intencions cap al marc visitant i, abans del quart d’hora, el porter llevantinistes va avortar un altre xut creuat del ràpid atacant murcià.

Van ser els moments de més angoixa per al conjunt granota, que aviat es expolsó el domini del Girona per posar-se a jugar a futbol, ​​sempre amb Borja Mayoral pivotant, les escomeses de Morales i la presència de Jason en el costat dret com a principals arguments ofensius. El ‘Comandant’ va posar a prova a la saga a la mitja hora amb un barret al seu parell i una cavalcada endimoniada i va ser Muniesa qui va tallar en l’últim sospir. També va gaudir Bardhi d’una oportunitat bona en caure-li la pilota a la frontal després d’un servei de falta llarg de Postigo però el seu xut es va anar desviat. Amb això i un quadre català bastant expeditiu en les lluites individuals (i el segon canvi forçat de Postigo per Róber Pier per la lesió del gallec), va sonar el xiulet de Del Cerro Grande i el partit es va prendre un respir.

El xoc va ser més de tu a tu en l’arrencada del segon temps. Si de cas, el primer que va voler posar una pica a Flandes va ser el Llevant UD amb un xut amb l’esquerra en el 46 ‘que no va agafar porteria per centímetres. El Girona també tenia coses de dir, primer en forma de cop de cap de Xoco Lozano llepant l’escaire. I, poc després, el primer cop, que el van donar els d’Eusebio. Xoco Lozano es feia buit en l’àrea per deixar anar la destra, Aitor parava però Stuani va ser el més ràpid per agafar el rebuig i enviar la pilota a la xarxa. Un núvol planava sobre l’esquadra d’Orriols que, però, el va arrencar del cel de Montilivi d’una urpada i, més exactament, un cop de cap de Morales amb tot el cor de milers d’aficionats blaugrana cap a la xarxa. El centre mesurat, de compàs, escaire i cartabó, va ser de Pedro López. El partit tornava a l’inici i si de cas podia ser ara l’amfitrió el que acusés més el cop.

La trobada, que al principi es presumia d’emocions fortes, es va confirmar en aquest sentit quan Pere Pons va caure a l’àrea de càstig i Del Cerro Grande assenyalava el punt de penal i, si és possible més drama, cartolina vermella per a Aitor Fernández

 

 

 

Informació i Foto: LevanteUD