El Levante UD suma tres importants punts de la seua visita al RCD Espanyol (1 a 3)
RCD Espanyol: Diego López; Javi López (Àvila, 82 ‘), David López, Cabrera, Dídac (Pedrosa, 78’); Melendo (Vargas, 82 ‘), Víctor Sánchez (Ferreyra, 78’), Marc Roca, Embarba; Wu Lei (Darder, 68 ‘) i Calleri.
Llevant UD: Aitor Fernández; Miramón, Postigo, Vezo, Clerc; Vukcevic (Radoja, 71 ‘), Campanya (Pablo Martínez, 85’), Bardhi, Melero (Hernani, 62 ‘); Borja Mayoral (Morales, 62 ‘) i Roger (Bruno, 85’).
Àrbitre: De el Turó Gran (Col·legi madrileny). Va amonestar, per part de l’Espanyol, a Cabrera (16 ‘) i Dídac (37’).
Gols: 0-1, min. 14: Borja Mayoral. 1-1, min. 27: David López. 1-2, min. 67: Bardhi. 1-3, min. 86: Pedrosa (pp).
Cop de puny sobre la taula de l’Llevant UD signant un triomf molt solvent davant l’Espanyol (1-3) a Cornellà-el Prat. Després d’una aturada per la indesitjable situació sanitària, l’equip de Paco López ha tornat a la Lliga Santander de forma molt poderosa i, després dels empats contra el València i el Sevilla, tocava guanyar i ho va buscar en tot moment, fins aconseguir-ho a base de empenta, al RCDE Stadium. Borja Mayoral va avançar als granotes, que veien com la seva renda es diludía gràcies a la diana de David López. Ja en la segona meitat, un Bardhi molt vingut amunt en les últimes jornades de la competició tornava a avançar als seus i, finalment, Pedrosa de forma lamentable per als d’Abelardo anotava en pròpia porta l’1-3 per a deliri dels llevantinistes, que ja compten 38 punts en el seu caseller i per això ho celebraven amb molt entusiasme en territori blanc i blau després del xiulet el col·legiat.
El primer temps es va revelar d’inici prometedor per als interessos granotes. L’equip va sortir a l’RCDE Stadium amb una medul·lar molt creativa i això aviat anava a desarmar el quadre dirigit per Abelardo. Abans que es complís el quart d’hora, les costures de la saga blanc i blau van saltar pels aires, situació provocada per una insultant internada de Bardhi en què cap defensa va ser capaç d’atrapar a la petita macedoni. No obstant això, Diego López va temperar els nervis i va aguantar bé per tallar el seu xut. Adolorit a l’de rebre un cop de pilota a l’estómac, ja no va poder fer el porter de Lugo quan els blaugranes van tornar a combinar a la frontal i, en una acció molt semblant a la de l’balcànic, Borja Mayoral va agafar la directa cap a la meta. Un bon retalla i un rebot de fe li van col·locar en la situació idònia per disparar enganxat a el pal i avançar els de Paco López.
El xoc es posava de cara per al conjunt valencià i li tocava moure fitxa els periquitos. I, en honor a la veritat, la seva reacció va ser bona ja que, gairebé assolida la mitja hora de joc, tornaven el partit al seu igualtat inicial. Cabrera, com si entrenés els serveis de banda amb pilota medicinal, la va enviar des del lateral fins al cor de l’àrea, on David López es va avançar per pentinar el justet per fer estèril l’estirada d’Aitor Fernández. Les taules tornaven a el marcador i el gol de l’rival semblava que agitava del pit al seu contrari, en aquest cas el Llevant UD. Els granotes no es van quedar a la lona lamentant el cop de dreta sinó que es van aixecar per intentar desequilibrar de nou la balança. I ho van aconseguir en una acció enrevessada que el mateix David López estavellava el cuir contra la seva porteria i, després de diversos dimes i diretes en l’àrea, Campanya rematar de cap a la xarxa. No obstant això, De el Turó Gran, si cap àpex de dubte, anul·laria el tant per teòric fora de joc provisional de Melero. No hi havia VAR que valgués, així que, a el terme dels primers 45 minuts, el 1-1 imperava en el RCDE Stadium.
A el Llevant UD li va tocar enfundar-se el vestit de patidor amb el retorn de el joc, cosa que, d’altra banda, li està venint molt bé a tenor del que ha passat a Mestalla i a l’Estadi Olímpic Camilo Cano davant el Sevilla. Els espanyolistes, molt necessitats, assetjaven però sense enderrocar el marc defensat per Aitor, que ficava el puny per interceptar un centre de Embarba que va rebotar en un defensa i es colava a dins. Calleri també anhelava el segon gol blanc i blau però el de Mondragón s’engrandia per obstaculitzar les seves il·lusions. Van ser els moments de major assetjament dels d’Abelardo però, superada aquesta efervescència local, el quadre granota es va animar, entre la seva vocació ofensiva i el seu convenciment que podia sumar de tres, per prendre la paella pel mànec. I, a la primera, Morales s’internava a l’àrea sense èxit tot i que el rebot li deixava la pilota a Bardhi per girar-se sobre si mateix amb moviment de gènia i allotjar l’esfèric al fons de la xarxa. De nou tenien en franquícia la trobada els de Paco López, Hernani volia el seu osca però s’estavellava amb Diego López i, a força d’empenta, Pedrosa es feia un autogol. Era el 1-3 a quatre de la fi de el temps reglamentari i la victòria ja no se li podia escapar a el quadre d’Orriols. Com així va ser i així es va celebrar, l’ocasió ho mereixia.
Informació i Foto: Levante UD