El Levante UD s’imposa a la Reial Societat (2 a 1)
Llevant UD: Aitor Fernández; Miramón, Postigo (Róber Pier, 46 ‘), Vezo, Clerc; Morales (De Frutos, 57 ‘), Vukcevic (Melero, 57’), Malsa, Rochina; Dani Gómez (Són, 85 ‘) i Roger (Sergio León, 76’).
Reial Societat: Remiro; Gorosabel, Zubeldia, Sagnan (Li Normand, 62 ‘), Aihen; Merino, Guevara (Zubimendi, 62 ‘), Barrenetxea (Monreal, 79’); Portu (Willian Josep, 79 ‘), Merquelanz i Isak.
Àrbitre: Soto Grau (Comitè Riojano). Va amonestar als llevantinistes Rochina (21 ‘) i Vukcevic (47’) i, per part de la Reial Societat, Isak (82 ‘).
Gols: 0-1, min. 22: Isak. 1-1, min. 27: Roger. 2-1, min. 87: De Frutos.
El Llevant UD va posar tot sobre la taula d’al Ciutat de València, bon futbol, cor, passió i llanço per vèncer la Reial Societat i caçar tres punts que saben a glòria. Per realitzat sense premi al Camp Nou i compensat amb escreix contra el conjunt dirigit per Imanol. Un rival que es va avançar en el primer temps per mitjà d’Isak, amb una mica de sort en el seu llançament de falta, però aquí estaven Dani de Fruits i el golejador Roger per arreglar-lo i posar l’empat momentani en el lluminós. Ja en la segona meitat, en un assetjament i enderrocament dels granotes, Dani de Fruits deixaria anar una fuetada a la recta final perquè el triomf es quedés a casa. Una gran tarda per als interessos i el sentir llevantinistes.
La Reial Societat demostrava d’inici per què és un dels equips que s’ha enfilat a la zona més noble de la classificació, desplegant tots els seus recursos ofensius. Sobretot anaven de la mà d’Isak, que tenia ganes d’avançar aviat als de Imanol i en el 8 ‘estava a punt de sortir amb la seva rematant lleugerament desviat un centre de Zubeldia. Tímidament, uns minuts més tard el Llevant UD tocava a la porta de Remiro. Dani Gómez es pegava una gran carrera pel perfil dret per plantar-se al vèrtex de l’àrea i veia amb cua de l’ull a Rochina, especialista en enviaments de llarga distància però en aquesta ocasió el tret li va sortir fluix. A diferència de l’esmentat Isak que, a l’equador d’aquest primer temps, encanonava de lliure directe a Aitor, que veient com la pilota pegava a la barrera no tenia temps per reaccionar i evitar el gol. El 0-1 imperava en els flamants videomarcadors però no per molt temps ja que de nou Dani Gómez intervenia, abans de la mitja hora, per iniciar la jugada d’l’empat: canonada i, davant la parada com va poder de l’porter realista, va aparèixer Roger per empènyer en el rebuig (1-1).
Els primers compassos de la segona part van ser igualats, al menys pel que fa a oportunitats, encara que aviat quedaria clar qui volia fer-se creditor amb més força dels tres punts en joc. Zubeldia la va tenir en l’inici però Morales, al 51 ‘, només es va veure impedit de marcar el segon per un vol sense motor cap a la esquadra d’Aitor després d’un bon driblatge i tir de l’Comandant. El capità estava amb ganes i poc després, després d’un gran jugada de Roger i un enviament perillosíssim de Miramón, no va aconseguir a empènyer per mil·límetres. Els tècnics anaven movent les seves peces i amb això es reforçava l’ofensiva de tots dos: Melero va disposar d’una bona oportunitat però el seu xut va anar fora, Roger va rematar de cap amb totes les seves forces després d’un altre bon centre de Miramón i Aitor va obrar de miracler després un altre cop de amb totes les seves forces ja boca de canó de Zubeldia. Així, ningú es guardava res i la justícia poètica en la seva versió futbolera va demostrar existir quan De Frutos, amb tot, amb passió, amb ànima, amb cor i amb potència arribava per reblar una bona passada de Melero al cor de l’àrea. Gol. El segon. El de la victòria. La Reial a força de córners intentaria igualar però el triomf ja estava escrit a foc en els flamants videomarcadors de el temple d’Orriols.
Incidències: Estadi Ciutat de València. Jornada 14 de la Lliga Santander. Es va guardar un minut de silenci per tots els abonats llevantinistes morts des de l’inici de la temporada passada.
Informació i Foto: Levante UD