El Levante UD perd al Camp Nou davant el FC Barcelona (2 a 1)
FC Barcelona: Ter Stegen; Semedo, Piqué, Lenglet, Jordi Alba; Sergi, De Jong (Arthur, 80 ‘), Rakitic; Messi, Ansu Fati (Riqui Puig, 87 ‘) i Griezmann (Sergi Roberto, 71’).
Llevant UD: Aitor Fernández; Miramón, Postigo, Vezo, Toño; Vukcevic (Bardhi, 78 ‘), Campanya, Melero (Hernani, 58’), Rochina; Morales (Borja Mayoral, 58 ‘) i Roger.
Àrbitre: Be Vega (Col·legi Càntabre). Va amonestar, per part de l’FC Barcelona, Piqué (65 ‘) i Jordi Alba (65’).
Gols: 1-0, min. 30: Ansu Fati. 2-0, min. 32: Ansu Fati.
El Llevant UD es va quedar a un sospir (2-1) d’agafar en un renuncio a l’actual campió de Laliga Santander, el FC Barcelona, en una trobada en què es va mostrar molt superior quant a ocasions, sobretot a la segona meitat , i que només es va decantar de la banda dels culers per dos minuts d’autèntic llampec de l’novell Ansu Fati, associat com no amb Messi, que li van costar dos gols als de Paco López a la mitja hora de joc. A la represa, les hosts granotes es van bolcar sobre la porteria defensada i bastant bé per part de Ter Stegen. Ja en la prolongació entre Rochina i Vezo marcarien però amb prou feines quedava sorra per caure en el rellotge i els tres punts es van quedar a la ciutat comtal.
El quadre granota va arrencar amb molta determinació el primer temps, sabent que el Barcelona es faria si o si creditor màxim de la possessió de la pilota però que disposaria de les seves ocasions en una de les seves màximes especialitats, la sortida ràpida a la contra. Les cavalcades de Morales començaven a despertar els primers rumors a la grada de Camp Nou tot i que, correguts 10 minuts, van ser Roger i Campanya els que no es van entendre però van disposar de la primera ocasió després d’un bon centre de Miramón. Al Barça començaven a despuntar les entremaliadures dalt de Messi i Ansu Fati i, gairebé assolida la mitja hora, Aitor Fernández va haver de protagonitzar una gran intervenció per evitar el gol de l’argentí. No obstant això, dos minuts de vertigen dels atacants culers van valer el 1-0 i el 2-0, tots dos signats pel joveníssim atacant barcelonista. Poc després, Semede enviava l’esfèrica a l’travesser en els que sens dubte van ser els moments de més setge dels de Quique Setién ja no només en el primer temps, sinó en el que restava de partit perquè, després de la represa, el partit prendria un caire força diferent.
I és que, lluny de quedar-se-el xoc a punt de caramel als catalans, amb l’oportunitat d’aconseguir una victòria molt més escandalosa perquè els de Paco López es marxessin a dalt a la desesperada, el Levante UD va saber tenir el tremp per anar a la recerca de la retallada de diferències però sense quedar-se a l’descobert. Els granotes van disposar després del pas pels vestidors de múltiples ocasions per batre Ter Stegen, algunes d’elles claríssimes que, per la falta de punteria o per l’encert de el porter alemany, no van quallar … fins a l’últim sospir. Ja al 57 ‘Morales i Rochina disposarien d’una doble ocasió, primer amb un tir de l” Comandant ‘i en el rebuig més franca seria la posició per al saguntí, però va disparar als núvols. Després seria Melero què s’estavellaria amb l’arquer blaugrana i Hernani, acabat d’ingressar a la gespa, la tindria per dues vegades però ni per aquestes. Els llevantinistes s’anaven escalfant i Bardhi s’unia a la festa mentre que Airtor també havia de treballar durament en un mà a mà contra Messi. També Roger fallaria davant el porter local i ja en el temps de descompte Vezo desviaria el just una rematada de Rochina perquè, per fi, la pilota s’allotgés a la xarxa. Però ja gairebé no quedava temps per ni tan sols somiar i l’àrbitre, amb les manetes de l’rellotge arribant al seu destí, assenyalaria el final d’una contesa molt animada en la qual el Llevant UD, sens dubte, va poder emportar-se un millor botí de Can Barça.
Incidències: Camp Nou. Jornada 22 de la Primera Iberdrola.
Informació i Foto: Levante UD