El HLA Alacant trunca el somni del Tau Castelló i cau eliminat del play off d’ascens a la lliga endesa
TAU CASTELLÓ: Mutic, Durán, García (13), Alvarado (14), Pavelka -cinc inicial–; Moto (10), Faner (3), Sabaté (10), Edwards (8) i Stainbrook (10). 32 faltes. Eliminat: Faner i expulsat Duran amb desqualificant.
HLA ALACANT: Ortega (5), Arcs (5), Gjuroski (12), Urtasun (15), Bilbao (6) -cinc inicial–; Pitts (3), Zohore (4), Martínez (3), Huertas i Galán (9). 29 faltes. Eliminat: Galán.
ÀRBITRES: Asier Cinquenes, José María Olivares i Héctor Báez.
PARCIALS: 0-6, 11-18, 16-29, 22-40 (descans); 33-47, 50-59, 61-62 i 70-78 (final de la trobada).
INCIDÈNCIES: Gran ambient al pavelló Ciutat de Castelló, amb al voltant de 2200 espectadors a les grades. En els prolegòmens de la trobada es va retre un merescut homenatge a l’exjugador Chema García per la seva dilatada i brillant carrera en les files de l’equip castellonenc. L’antic capità del TAU Castelló va rebre durant diversos minuts els aplaudiments de les persones presents.
No va poder ser. El somni del TAU Castelló de seguir viu en la lluita per l’ascens a la Lliga Endesa ACB es va truncar després de la derrota dels de La Plana en el tercer partit de play-off davant l’HLA Alacant, el que suposava el desempat de l’eliminatòria . Va ser una decepció per als nombrosos i il·lusionats seguidors de el quadre castellonenc que es van donar cita al Ciutat de Castelló, però l’equip no va ratllar al seu millor nivell, sobretot en una primera part per oblidar. No es pot retreure que no van lluitar els deixebles de Toni Ten, que van estar molt a prop de el miracle de culminar una remuntada en un partit que estava perdut a la mitja part. D’haver-se produït, hagués la victòria més impressionant que es recorda al Ciutat de Castelló, però no va arribar per detalls en el tram final de l’xoc i evidentment pels errors acumulats a del principi.
El duel va començar amb els locals fallant diversos triples tot i haver fet una bona selecció davant la dura defensa que emprava el quadre de Pedro Rivero. Passaven els minuts i els de La Plana seguien sense anotar, de manera que en el minut 5 el lluminós reflectia un preocupant parcial de 0-8. El HLA Alacant, davant la baixa del seu experimentat base Llompart, va optar pel planter Guillem Arcs, el qual va respondre amb escreix en aquest tram inicial amb 5 punts en el seu compte i un bon trabajajo defensiu sobre Edu Durán. Ningú a la parròquia local estava donava crèdit al que estava passant: no entrava ni una, ni de lluny ni de prop, es fallaven fins tirs clars i d’aquesta manera el combinat visitant seguia augmentant la seva renda (0-14, min. 8 ). Per sort, va aparèixer la figura de Kai Edwards, que amb 5 oportuns punts consecutius va acabar amb la sequera castellonenca. També va ser molt ben rebut el posterior triple de Joel Sabaté per demostrar que des de lluny el TAU Castelló també podia ficar-les. A partir d’aquí, diversos jugadors més es van treure els nervis i van ser ficant els seus tirs, de manera que l’ensurt inicial va quedar parcialment oblidat a terme del primer quart (11-18).
Esperonats per la seva afició, els jugadors locals van prémer encara més les clavilles en defensa, però estaven llastats pel baix encert en els triples i una mica desconcertats amb criteri arbitral. La cosa seguia pintant malament (16-26, min. 14), de manera que Toni Ten va buscar donar-li un altre aire a el partit amb dues bases en pista i un temps mort. Si la situació tenia mala pinta, encara va anar a pitjor amb el que va succeir a 03:55 de la mitja part. Una topada entre un trasbalsat Edu Durán i el seu defensor va acabar en una tangana en què diverses persones van haver d’intervenir per posar pau. Després d’una tensa deliberació dels col·legiats, van decretar diverses faltes tècniques i la falta desqualificant per Edu Durán. La veritat és que era merescuda, ja que el talentós jugador local va perdre el cap i va voler embolicar-se a cops de puny amb un rival. Va ser un cop molt dur quedar-se amb el gran anotador pèl-roig; i després dels llançaments dels tirs lliures de les tècniques i un triple de Pitts es va posar el partit molt costa amunt (16-37, min. 18). A més, els tirs continuaven sense entrar, era realment desesperant. Al HLA Alacant ficaven tots i en un altre bàndol ningú. El percentatge era dolent fins en els tirs lliures i així no hi ha manera. A la mitja part es va arribar amb 22-40 al marcador i la sèrie de l’TAU era 5/20 en tirs de 2, 2/16 en triples i 6/11 en tirs lliures. Només quedava esperar alguna cosa semblant a un miracle.
A la represa el TAU va sortir amb el ganivet entre les dents (no quedava una altra) i el nombrós públic va augmentar els decibels. Ara els atacs eren ràpids i directes per part de l’equip local, que va veure una mica de llum amb el despertar anotador de Juanjo García (29-40, min. 23). No obstant això, van aparèixer la classe d’Urtasun i Gjuroski per tornar a obrir forat (29-47, min. 25). A partir d’aquí, el xoc va començar a ser més travat, amb nombroses faltes i intercanvis de tirs lliures, amb el que malauradament la diferència no es reduïa. En això que va arribar un nou triple de Gjuroski, de manera que les opcions de donar-li la volta a l’xoc eren ja extremadament remotes (36-55, min. 27). A partir d’aquí, es van viure uns minuts molt bons de l’combinat amfitrió. Va ser incisiu cap al cèrcol i el seu rival cometia nombroses faltes i anava sumant des de la línia de 4,60. A més, l’alternança de diferents defenses va descol·locar els alacantins, que per primera vegada en molt de temps van veure el seu avantatge per sota dels 10 punts (50-59, a la fi de la tercera cambra). Així les coses, la remuntada era possible, ja no semblava tan desgavellada.
El pavelló es va incendiar encara més amb l’arrencada de l’últim quart, ja que un parcial de 4-0 en 50 segons feia real el somni (54-59). La defensa local era agressiva i intensa, pràcticament perfecta, i l’HLA Alacant era ara el que no ficava res i no tenia confiança. Alvarado anotava i dirigia amb mestria i tant Stainbrook com Adala Moto ja eren més recognoscibles. Els interiors visitants estaven molt ben subjectes, el seu perímetre estava desencertat en els triples i Urtasun no ficava les seves penetracions finalitzades en bombita. Així les coses, va esclatar la bogeria amb un triple de Sabaté que va significar el que semblava impossible: empatar el partit a 59 al minut 34. Si algú es pregunta per què hi ha gent que estima tant aquest esport és perquè de tant en tant es viuen coses com aquesta.
Amb els nervis a la grada ia la pista amb totes les forces, el partit va entrar en una fase d’intercanvi de cistelles, amb el que la igualtat es mantenia i els infarts aguaitaven. Per desgràcia, uns errors puntuals del TAU, dos tirs lliures anotats per Urtasun i una cistella de Galán van tornar a complicar el triomf a 01:45 de la fin (66-70). Stainbrook va fallar un triple i Allen va gelar el Ciutat amb una cistella molt perjudicial que va secundar Gjuroski amb un altre triple que aquesta vegada va fer esvair el somni castellonenc. Es va estar prop d’una victòria històrica, però va acabar en el tòpic de remar i remar per ofegar-se en la riba. Una riba molt llunyana a la qual ha arribat el conjunt de Toni Ten en una brillant temporada.
Informació i Foto: Tau Castelló